Quan estaven acabant el Batxillerat, als bessons vigatans Joan i Raimon Torres ja els rondava pel cap la idea de marxar a estudiar a l’estranger. “Com que no sabíem ben bé on anar-nos-en, vam decidir de fer un any sabàtic per triar bé la carrera, i al mateix temps per treballar i poder estalviar”, explica en Joan.
Un any més tard, i després de buscar per internet, en Raimon es va decidir per la Universitat de Howest, a Kortrijk (Bèlgica), mentre que en Joan va escollir la de Leeuwarden, als Països Baixos.
Aquest ja és el segon curs que resideixen a l’estranger i ambdós coincideixen que és la millor decisió que han pres mai. “No sé què faré en el futur, però el que tinc clar és que ara que soc jove tinc moltes ganes de viatjar, de viure a fora i de conèixer el món”, apunta en Joan.
D’altra banda, i tal com assenyala en Raimon, l’experiència li ha ensenyat a veure el món d’una altra manera: “Prens consciència que el món no gira al teu voltant i, sobretot, aprens a ser tu el de fora, l’immigrant”.
D’Osona, troben a faltar els amics i familiars, però també la cultura o el menjar. “Quan te’n vas, aprens a valorar tot el que tenies abans i que deixes de tenir”, emfatitza en Joan. Per ara, doncs, saben que quan acabin la carrera marxaran d’ambdós països, o bé per tornar a Catalunya o per anar-se’n a algun altre lloc. “Tot depèn d’on em portin possibles estudis o feines”, puntualitza en Raimon.
