La vall de Sau va canviar per sempre el 1962, quan el poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües. El paisatge, amb el campanar de l’església com a icona, no tornaria a ser el mateix, però tampoc les activitats econòmiques que durant dècades havien explicat la vida en aquesta fondalada de les Guilleries. L’aigua va negar els camps de conreu i les Masies de Roda va veure tancar dues colònies industrials, Còdol-Dret i Salou. La construcció del pantà va sacsejar el dia a dia de famílies senceres, però –avui– és innegable que s’ha convertit en un reclam que atreu milers de visitants cada any, entre ells centenars de pescadors.
La notícia és bona, però té com a contrapartida que no tothom respecta les normes per pescar a l’embassament. És més: els dos últims caps de setmana, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra han denunciat 13 pescadors per males pràctiques. Quim Dalmau, cap dels Agents Rurals a Osona, no dubta a afirmar que en serien moltes més “si hi anéssim a patrullar cada dia”. Tal com explica, al pantà hi conviuen pescadors lúdics i esportius amb els considerats furtius, sobretot persones procedents de l’Europa de l’Est i la Xina que “un cop a Catalunya, no respecten la normativa vigent, ja sigui per desinformació o perquè no volen”.
Fonts dels Mossos d’Esquadra hi afegeixen que les denúncies més habituals fan referència a l’ús de més de dues canyes alhora i d’esquers i arts prohibits, com el palangre, que consisteix a tirar un fil amb diversos hams. També se’n registren per encendre foc i per pescar sense permís, ja que l’embassament de Sau és una zona de pesca controlada i, per tant, a banda de disposar de la llicència i l’assegurança, cal abonar una taxa que va dels 2,35 als 4,65 euros si és per a un sol dia.
La major afluència de furtius es detecta els caps de setmana o bé festius i sobretot al vespre-nit, quan està prohibit pescar. “Com que venen de l’àrea metropolitana de Barcelona”, apunta el cap dels Agents Rurals, “s’hi queden a passar uns dies i acampen o dormen dins dels cotxes”. Pel que fa a espècies, les més valorades –i buscades– per la població estrangera són el silur, la carpa i el lucioperca. Totes invasores, la qual cosa significa que no poden retornar-les a l’aigua un cop les han capturat. Així ho fixa la llei de pesca continental de Catalunya i així ho explicaven dimarts a EL 9 NOU dos pescadors romanesos des de la riba del pantà: “La Generalitat no vol aquests peixos. Se’n mengen d’altres de més petits i que són autòctons d’aquí”. Ells, en canvi, es fotografiaven satisfets amb els trofeus
–dos lucioperques– i comentaven que una bona manera de menjar-se’ls és “ben fregits”.
Quan Agents Rurals o Mossos d’Esquadra cursen una denúncia contra pescadors, es decomissa tot el material que estiguin utilitzant en aquell moment i, si escau, multes que oscil·len entre 160 i 300 euros. Dalmau defensa que no tots són reincidents, perquè “quan els hi vas explicant, fan l’esforç”. Des del seu punt de vista, en tractar-se d’un problema de fons, l’única solució per resoldre’l passaria per més vigilància: ubicar dos agents rurals permanentment al pantà i “que abans de sancionar-los els poguessin anar a veure i explicar que cal pagar la taxa del vedat, que no està permès fer foc o que cal dipositar les deixalles als contenidors”.
De moment, però, el xarop és el de la recepta. I sembla que no canviarà durant temps. Segons els Mossos d’Esquadra, “es continuaran efectuant controls preventius on es detectin irregularitats o d’on ens arribin queixes per males pràctiques. En cas de constatar infraccions, es denunciaran i es procedirà als comisos que pertoquin”.
Un problema de mala imatge?
Els càmpings que hi ha a l’entorn de l’embassament de Sau concentren tota l’oferta d’acampada al pantà, però –com és de suposar– aquest tipus d’allotjament mai es correspon amb el que trien els furtius. Pesquen en grup i acampen tots junts on fixen la canya o bé a punts de fàcil accés amb cotxe i furgoneta.
Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau, explica que a l’àrea d’esplai i barbacoes, passat el Club Nàutic i el restaurant, hi ha molts problemes d’incivisme. Ho atribueix sobretot a les comunitats estrangeres: “Fan foc a qualsevol lloc, beuen molt i quan han passat, es nota, perquè tot queda ple de deixalles”. El dia que van inaugurar les barbacoes assegura que les van trobar brutes “en només tres hores, i amb la porta trencada”. L’alcalde tem que tot plegat acabi desembocant en una “sensació d’inseguretat i mala imatge que dissuadeixi els visitants de venir al pantà” i, de retruc, a la vall de Sau i a l’espai de les Guilleries-Savassona.
La Diputació de Barcelona, que és la titular del parc natural, acaba d’habilitar un petit local a tocar de la riba del campanar amb la intenció que funcioni com a lavabos, petit bar i punt d’informació. El concurs públic per gestionar l’equipament, tot i això, ha quedat desert: “No trobem ningú que el vulgui portar”, comenta Riera. Ja s’hi han instal·lat càmeres i una alarma i la idea seria que, quan obrís, a banda del personal corresponent, Mossos d’Esquadra o Agents Rurals hi fessin campanya preventiva perquè “es noti que tot estarà molt més controlat”.
Conflicte entre furtius i societats de pescadors
“Quan he d’anar a marcar per a un concurs, demano a altres pescadors que m’acompanyin”. Són paraules d’Albert Marcé, president de la societat de pescadors de l’Esquirol, la de referència a l’embassament de Sau. Marcé explica que és habitual trobar població estrangera pescant-hi, igual que al riu Ter, i que no sempre està disposada a cedir: “Si hi ha un concurs, nosaltres tenim preferència, però no és fàcil que ells canviïn de lloc”. Coincideix amb Dalmau que caldria incrementar la vigilància per evitar situacions que sovint pugen de to. Xavier Carrera, president de la societat de pescadors de Roda, lamenta que “nosaltres tenim molt respecte pel riu. Ells, en canvi, l’embruten i, al final, se’ns posa a tots al mateix sac”.
