Els rescats al medi natural a comarques gironines es mantenen a l’alça amb una “tendència consolidada” que és superior a la d’abans de la pandèmia.
En concret, si el 2019 se’n van registrar 395, el 2024 s’ha tancat amb 479. El sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, ho atribueix al fet que “l’activitat al medi natural ha crescut després de la pandèmia” i, en conseqüència, ha provocat que “hi hagi més incidències”.
El municipi de tota la demarcació on els bombers han hagut de fer més operacionas ha estat Queralbs, amb 70, molt per davant de la segona, que va ser Roses amb 40.
Les comarques amb més serveis han estat el Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Ripollès, amb 110, 100 i 95 respectivament. Addicionalment, on més rescats es fan és a camins de ronda del litoral o a alta muntanya. Aquests serveis representen el 63,5% del total, amb 304 l’any passat.
Els Bombers mantenen des del 2021, després de la pandèmia, una tendència del nombre de rescats més elevada que abans de l’impacte de la Covid-19. En concret, i segons els registres del cos, si el 2019 i el 2020 es van fer 395 rescats al medi natural, els darrers anys se n’han fet prop de cent més anualment.
El 2021 van ser 473; el 2022, 438; el 2023, 507 i l’any passat, 479. “Es manté una tendència a l’alça perquè hi ha més gent fent activitat al medi natural”, explica el sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, que concreta que “s’ha posat de moda fer esports com la bicicleta elèctrica o l’escalada”.
Des de la unitat GRAE d’Olot detallen que hi ha rescats tot l’any i que es requereixen per casuístiques molt diverses, des de persones que s’han perdut i no saben tornar a d’altres que s’han fet mal i necessiten ser evacuats.
A l’estiu a la Costa Brava, per exemple, una de les més comunes és la de “turistes fent activitats pels camins de ronda mal equipats”. I a alta muntanya, on tot l’any hi ha activitat, “es fan rescats de gent que es perd, que va mal equipada per la climatologia o que té un accident i requereix l’activació d’un servei GRAE per trobar-se en un lloc de difícil accés”.
El clima també afavoreix que hi hagi més rescats d’un tipus o d’un altre, segons l’afluència de gent que és atreta a fer l’activitat. La tardor del 2024, per exemple, va ser una gran temporada pels bolets i això va provocar que els Bombers registressin la tardor amb més rescats de boletaires dels últims tretze anys.
Baix Empordà i Alt Empordà, on més rescats s’han fet
El Baix Empordà és la comarca de la demarcació de Girona que va concentrar més rescats l’any passat amb 110. D’aquests, 59 es van efectuar a muntanya i la resta van quedar repartits entre rescats al medi marítim (33), rescats (12) i acompanyament (3) de persones perdudes, rescats o recerques al medi fluvial (2) i salvament en coves i pous (1). La comarca va experimentar un lleuger increment (+6,8%), amb 93 rescats el 2023.
La segona comarca que n’ha registrat més és l’Alt Empordà, que el 2024 va registrar 100 serveis d’aquest tipus i es va posicionar també com la comarca on més van créixer (+7,5%).
El Ripollès, que se situa en tercera posició amb 95 rescats el 2024, ha experimentat, en canvi, un descens important del nombre de serveis. En concret, se n’han fet un 24% menys respecte els serveis que es van efectuar el 2023.
Tot i això, el Ripollès és la comarca on hi ha el municipi que l’any passat va aglutinar més rescats de les comarques gironines amb 70 serveis a Queralbs. Ho segueixen, Roses (Alt Empordà) amb 40 rescats i Torroella de Montgrí (Baix Empordà) amb 38.
A la resta de comarques gironines els rescats s’han, pràcticament, mantingut. Al Gironès i a la Selva han augmentat lleugerament un 2,8% i un 2,7%, respectivament -passant de 35 a 36 i de 72 a 74-. En canvi, a les altres dues han disminuït: La Garrotxa ha experimentat una reducció del 19,7%, passant de 71 a 57, i el Pla de l’Estany del -12,5%, saltant de les 8 del 2023 a les 7 de l’any passat.
Formar-se i informar-se abans d’anar a la muntanya
Per reduir riscos i evitar fer un mal ús dels serveis, Planagumà recomana “tenir uns coneixements mínims de la ruta que es va a fer, assegurar-se de la meteorologia i valorar les condicions físiques del grup”. En aquesta línia, elogia la “tasca tan important” dels centres excursionistes, que formen la ciutadania en “orientació a la muntanya, capacitat de traçar rutes i saber l’equipament que cal dur”. I també la dels guies de muntanya, que “la gent pot contractar per fer l’activitat a l’aire lliure i minimitzar riscos”.
“És molt important que siguem conscients que el clima pot canviar de cop quan ets a alta muntanya i assegurar-nos que el grup té el nivell per fer aquella ruta”, insisteix el cap del GRAE a Olot.
A més, recorda que s’hauria de saber “fer funcionar una brúixola i orientar-nos amb un mapa” perquè “la tecnologia pot fallar”. Planagumà està convençut que els mòbils ofereix una “falsa seguretat” perquè “a les zones de difícil accés, normalment, no hi ha bona cobertura”. I, per tant, això pot impedir, per exemple, poder enviar la ubicació als Bombers.
1.801 rescats a tot Catalunya
El 2024, el GRAE va fer 1.801 rescats a tot Catalunya. D’aquests, la majoria (1.167) es van fer a la muntanya. Els serveis que continuen en nombre de casos són el de recerca de persones perdudes (353) i el de salvaments marítims (160). Els mesos en què més se’n van efectuar van ser al setembre (200), a l’agost (196) i al juliol (189); quan se’n van fer menys va ser a a l’abril (123) i al gener (125).
{{ comment.text }}