Radiografia a l’educació catalana

El darrer Anuari de l’Educació que ha publicat la Fundació Bofill amb l’anàlisi de la situació de l’educació a Catalunya durant l’any 2024 constata els efectes positius però també els límits de les polítiques actuals en aquest àmbit. El treball, que dirigeixen la politòloga Margarita León i l’investigador Bernat Albaigés, fa una revisió de l’evolució dels indicadors de l’educació a Catalunya i els compara amb la situació d’altres països.

L’anuari “vol ser un antídot contra les visions catastrofistes o reduccionistes que massa sovint enterboleixen els debats públics sobre educació” a Catalunya, detallen els autors del treball.

Des de l’any 2005, l’Anuari de l’Educació de la Fundació Bofill ha mantingut una estructura central d’indicadors molt semblant que permet fer una anàlisi de la seva evolució de manera objectiva. Segons l’estudi, les polítiques educatives que s’han aplicat “han permès l’expansió educativa dels darrers 20 anys, però són insuficients per atendre la realitat actual”. “Miris on miris, el sistema és menys equitatiu avui del que era fa 20 anys”, apunta León. “Gairebé tots els indicadors estan travessats per una desigualtat socioeconòmica molt important i la complexitat més gran de totes és que gairebé un 30% de l’alumnat està en risc de pobresa”, afegeix. “Els recursos abocats al sistema no aconsegueixen donar resposta a les necessitats reals dels centres educatius i el seu professorat.” I, afirmen els autors, en aquesta insuficiència hi ha “les dificultats del sistema i les polítiques educatives per corregir les desigualtats entre l’alumnat ric i el pobre i els centres socialment avantatjats i els desavantatjats”, recull el treball.

Aquesta millora insuficient, a criteri dels experts de la Fundació Bofill, porta a un cara i creu al sistema educatiu català. L’Anuari de l’Educació del 2024 ho recull amb els nou principals avenços que hi ha hagut i les nou principals amenaces.

1. Catalunya ha frenat, en els dos darrers cursos, la davallada en competències bàsiques però ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en comprensió lectora i en matemàtiques en els darrers 10 anys.

2. En quatre anys, el percentatge de joves que tenen estudis postobligatoris ha crescut gairebé cinc punts (del 73,8% al 78,4%), en bona part gràcies a l’augment d’estudiants de cicles formatius. També han anat a l’alça els joves que tenen estudis superiors: del 51,6% al 56,5%. “Però el 20% dels joves pobres abandonen els estudis”, recorden des de la Fundació Bofill. És per percentatge 10 vegades superior al que es registra a les famílies amb major renda.

3. En vuit cursos, s’han sumat 16.201 docents. Però aquesta xifra tot just permet recuperar la ràtio que hi havia l’any 2009. A la vegada, recorden a l’Anuari de l’Educació 2024, les aules s’han tornat més complexes. Ho acredita el fet que el 27% dels alumnes a l’educació bàsica estan en risc de pobresa.

4. El pressupost del Departament d’Educació ha crescut un 37% en els darrers 10 anys. “Però continua un dèficit estructural”, assenyalen els autors del treball. Catalunya dedica 5.465 euros per a cada estudiant no universitari. És una xifra inferior a la mitjana de l’Estat espanyol i dels nivells que hi havia l’any 2009 a Catalunya (5.739 euros/alumne).

5. Hi ha polítiques de reducció del nombre d’alumnes per cada docent. “Però que siguin lineals fa perdre capacitat d’equiparar condicions entre l’alumnat. Al sistema públic, menys del 5% del professorat està destinat a compensar les condicions dels centres de major complexitat”, recull el treball.

6. La Fundació Bofill ressalta com a positiu que el sistema preveu fins a 20 figures professionals d’atenció social i psicopedagògica. “Però no arriben a cobrir les necessitats de l’alumnat vulnerable” i “estan poc integrats al funcionament ordinari dels centres”.

7. La segregació escolar de l’alumnat estranger s’ha reduït 10 punts des del pacte que es va fer l’any 2019. “Però un 17% dels centres concentra molt més alumnat vulnerable del que els correspondria”, posen de manifest a l’informe.
8. Catalunya ha assolit una de les taxes més altes d’Europa d’escolarització dels infants de 0 a 2 anys en els darrers anys. En concret, el 43,9% del total. Indiquen, però, que el percentatge continua sent “molt desigual” entre les famílies originàries de Catalunya i les que venen d’altres països.

9. Un altre element que s’entén com a positiu és el fet que les activitats extraescolars recuperen els nivells previs a la pandèmia de la covid-19. Per exemple, gairebé dos de cada tres infants catalans de 3 a 14 anys fan activitats esportives i un 42% en fan de no esportives. Però hi ha diferències d’accés segons el nivell adquisitiu de les famílies. Segons l’anuari de la Fundació Bofill, fins a 25 punts de diferència entre les famílies de classe social alta i les de classe social baixa.