Receptes falses per aconseguir un medicament que s’utilitza com a droga

Dilluns, quarts de 7 de la tarda. Un jove que no arriba a la trentena entra en una farmàcia de Vic amb dues receptes privades de Rivotril. Aquest medicament, que únicament es pot dispensar amb recepta mèdica i costa poc més de dos euros, es prescriu en dosis baixes com a ansiolític, per abordar casos d’ansietat o angoixa, o en dosis altes com a antiepilèptic. A la recepta que mostra hi consta la firma i el segell d’un metge i el logotip del Col·legi Oficial de Metges d’Alacant; també el nom i el DNI de la persona a qui teòricament li han receptat, i que ara l’exhibeix. Quan se li demana el DNI per certificar-ho, el client s’excusa que no el porta. Això referma les sospites del farmacèutic –que havia viscut dos casos gairebé idèntics dies enrere–, que s’excusa dient que ha acabat el medicament. Tot seguit, posa el cas en coneixement dels Mossos d’Esquadra. Segons sabrà més tard, la mateixa persona provarà de colar les receptes com a mínim en una altra farmàcia de Vic.
Situacions similars s’han viscut els últims dies en farmàcies de Centelles, Manlleu, Roda de Ter i Sant Hipòlit de Voltregà, segons ha confirmat a EL 9 NOU Àngel Torres, farmacèutic de Santa Eulàlia de Riuprimer i coordinador a Osona del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. En la majoria de casos, les receptes falsificades van a nom “d’un metge d’Alacant”, ha detallat el mateix Torres.
Des de fa dies, el mateix Col·legi de Farmacèutics està advertint els col·legiats de la proliferació de receptes falses de Rivotril, pràctica que també s’hauria detectat des de fa temps en altres comunitats de l’Estat espanyol. Aquest medicament conté clonazepam, un ingredient de la família de les benzodiazepines que, segons sembla, s’estaria utilitzant com a droga pels seus efectes al·lucinògens, sobretot quan es barreja amb altres substàncies estupefaents. De la seva síntesi amb l’haixix, per exemple, se’n genera un psicòtic que popularment pren els noms de karkubi, recarga o guadalupe, segons el país on s’estaria distribuint il·legalment. A banda de generar dependència, el seu consum pot presentar efectes secundaris greus, com inquietud, insomni, convulsions o alteracions de la conducta.
Els Mossos d’Esquadra confirmen que se n’han detectat casos a Osona i demanen als farmacèutics que els avisin de seguida quan es trobin amb situacions com aquesta. Han obert una investigació però de moment no han pogut detenir ningú. En alguns casos el presumpte estafador es va sortir amb la seva i li van donar el medicament, però en la majoria de casos no. La policia, però, no sap quin és el destí que es dona a aquests medicaments que aconsegueixen amb receptes falses. Tant podria ser el seu ús com a al·lucinogen com la seva venda al mercat negre a un preu més elevat.