Josep Maria Terricabras i Marta Berga fa setmanes que treballen en una finca de Sant Pere de Torelló reconstruir un antic hostal de bandolers i convertir-lo en casa seva.
La cultura popular deia que en aquella zona hi havia hagut una casa, i sabien que si en trobaven els fonaments, la podrien convertir en un habitatge. El camí per arribar fins aquí no ha estat fàcil, però la il·lusió d’aquests dos joves per construir el seu projecte i viure en plena natura els ha ajudat a no defallir.
Després d’anys esperant permisos que no arribaven, han començat amb les parets, fent servir la tècnica de la tàpia, amb terra que agafen de la finca. Amb l’objectiu de construir una casa autosuficient i sostenible, han optat per materials de km 0.
Fa més de quatre anys van trobar els primers indicis i es van disposar a excavar fins aconseguir definir el perímetre de la casa. Amb esforç, van arribar a descobrir les parets que delimitaven els espais interiors, i durant el procés hi van trobar de tot.
Des de restes de ceràmica fins a materials diversos que s’havien utlitzat per construir la casa. Entre d’altres, també hi van trobar bales, monedes, trossos de vidre d’un porró i fins i tot un càntir i una medalla de fa més de 300 anys. En total, una seixantena de peces. Berga ho recorda com un procés “molt xulo” i amb el que va gaudir traient el material de mica en mica. “Cada dia que descobries una cosa nova era un espectacle”, assenyala.
Terricabras lamenta que “el que queda 20 centímetres sota el terra sigui propietat del Departament de Cultura“. Per això, tot i que els hagués fet gràcia poder conservar les diferents troballes, s’hauran de conformar, com a molt, amb veure-les en un museu.
Els sap greu perquè pel Departament les peces segurament no tenen prou interès, però en canvi per als joves significaria recordar “la feinada” que hi han dedicat. El que sí que han pogut conservar, perquè forma part de l’estructura de la casa, és una llinda amb una creu i una sanefa. “Els veïns d’aquí ens diuen que aquesta peça formava part de l’habitació de l’hereu, segurament com a llinda d’una finestra”, explica Terricabras.
Una llicència d’obres molt esperada
Els joves assenyalen que les excavacions només van ser l’inici d’un llarg periple abans d’iniciar les obres a Can Cortils. Per poder començar-les, requerien l’informe favorable de quatre òrgans diferents: del Departament de Cultura, el Departament d’Agricultura, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Cartogràfic. Uns informes que després van formar part del projecte d’actuació específica.
De fet, lamenten que si l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló hagués tingut aprovat definitivament el catàleg de masies, tot hauria estat “molt més fàcil i menys llarg”, i no hauria calgut cap d’aquests informes favorables que en algun cas va trigar més d’un any i mig.
Un temps que Terricabras situa en tres mesos. “Quan l’administració té uns terminis legals i se’ls salta, llavors com a ciutadà et preguntes, i jo què puc fer? Això genera molta sensació d’impotència”, explica. “Llavors es queixen que a nivell de patrimoni les masies es perden, o s’ensorren, però és que no ho posen fàcil. No tothom té tanta paciència per esperar quatre anys per una llicència d’obres”, critica el jove.
Reconstruir les parets amb tàpia
“Volíem que fos un projecte coherent amb la reconstrucció de la masia”, explica Josep Maria Terricabras. Per això tenien clar que a nivell de materials “havien de ser els materials que s’havien fet servir antigament”. D’aquí que la tècnica escollida fos la tàpia i deixessin la part inferior amb la pedra, “tal com era”.
“En realitat a nivell de materials és molt senzilla perquè fem servir terra, maons antics, fusta i para de comptar”, destaca Marta Berga. “No hi ha gaire barreja de materials”, afegeix. “També hem de pensar que en el seu moment, aquella gent no va anar a buscar la terra molt lluny, ni la fusta, ni res. Feien servir el que tenien a prop, i nosaltres estem fent el mateix”, diu Berga.
“Ara de fer les parets de tàpia se’n diu bioconstrucció, però simplement és el tipus de construcció tradicional, com es feia abans”, afegeix Terricabras. “És interessant treballar amb tàpia perquè és un material que té molta inèrcia tèrmica i manté una temperatura estable al llarg del dia”, assenyala el jove.
Un projecte global
Terricabras és enginyer de professió i Berga és professora. El projecte que tenen al cap no es limita només a la construcció de la casa. A la finca ja hi han plantat un hort i també cereal. “També ens agradaria tenir algun animal que ens ajudi amb l’herba i que després en puguem treure algun profit”, explica la jove.
Són conscients que la finca és petita, i tal com està el sector de l’agricultura no aspiren a viure’n, però sí que el fet de marxar de Torelló per anar a viure a Sant Pere al mig de la natura va lligat amb l’objectiu de “connectar-se” al lloc on viuran.
La seva idea és que amb la finca d’11 hectàrees de què disposen puguin ser autosuficients tant en el sentit energètic com en el de l’alimentació. “No per guanyar-t’hi la vida, però sí per autoproduir”.
“No havíem pensat mai en fer-nos un casa”, assenyala Marta Berga. Aquesta jove explica que la idea inicial era comprar-se una masia o una casa, encara que l’haguessin de reformar. “Ara que hi ets hi ha molts alts i baixos, i hi ha dies complicadíssims, però després veus que les parets van pujant, destapes encofrats, i al darrere hi ha una paret que hem carregat nosaltres”, explica amb orgull.
{{ comment.text }}