Mossèn Carles Izquierdo ho té clar: malgrat la secularització i que els bancs de les esglésies no s’omplen com dècades enrere, “recordar els morts encara mou la gent”. Amb 88 anys, ho ha constatat cada tardor, obrint i tancant religiosament el cementiri de la Gleva la setmana abans de Tots Sants perquè les famílies hi poguessin anar a netejar làpides i deixar flors. També amb anècdotes. I és que malgrat que al setembre es va jubilar i ara només continua al capdavant de la parròquia de Santa Cecília, en altres etapes s’havia cuidat de les del Collsacabra i explica que a la de Sant Bartomeu Sesgorgues, en terme de Tavertet, va proposar una missa el dia del patró, “amb coca i tot, que no va venir gent. Ben diferent que quan la vam dedicar als difunts”.
Conscient, doncs, del valor que donen els vius a trepitjar un lloc on venerar i recordar els que han marxat, Izquierdo és dels mossens especialment proclius a dedicar atencions al cementiri. Això vol dir des d’haver instat l’Ajuntament a col·locar un contenidor a l’entrada fins a tenir els xiprers pentinats o la gespa segada: “Abans de Tots Sants de seguida te’n vas a 600 o 700 euros de jardiner”. Uns diners que surten de la quota de 10 euros anuals que abonen els propietaris dels nínxols, tot i que hi ha força morosos: “A la Gleva et trobes des de qui avança una dècada sencera fins a qui ho té domiciliat al banc, i malauradament també gent que fa molt que no paga. Com que és veritat, ho puc dir”.
En total al cementiri hi ha 238 nínxols. La parròquia va ampliar-lo abans de la pandèmia, quan en quedaven tres o quatre de buits. “No va ser d’emergència, perquè la mitjana a la Gleva són uns 12 enterraments l’any, però sí que quedava poc espai, apunta Izquierdo, “fins i tot pensant en una epidèmia de grip”.
El setembre passat acomiadava tres dècades de servei al santuari, el que equival a conèixer molts dels veïns, igual que les històries rere les làpides o la del mateix cementiri. És curiós com explica, en aquest sentit, que el de la Gleva el van aixecar durant la Guerra Civil. Abans no n’hi havia. La titularitat va ser d’entrada municipal, però l’Ajuntament el traspassava al cap de poc a la parròquia. “No era positiu per a l’erari. Es podria dir que ens van carregar el mort”, sentencia Izquierdo fent broma.
{{ comment.text }}