És un dels ecòlegs actuals més respectats i influents del món, amb més de 1.800 articles publicats en revistes així com sis llibres.
També ha dirigit nombrosos projectes subvencionats per les agències científiques dels governs català, espanyol, europeu i per capital privat i amb els anys ha rebut diverses distincions, tant nacionals com internacionals. Per tot plegat, Josep Peñuelas (Vic, 1958) és una referència mundial pels científics del camp de l’ecologia global.
“Estudiem com està el planeta i això vol dir canvi climàtic, canvi d’usos del sòl, contaminació, pèrdua d’espècies o canvis atmosfèrics”, detalla.
Ho fan a través dels satèl·lits, però també amb estudis sobre el terreny. “Les eines que tenim ara els investigadors són enormes. En tenim tantes, de fet, que no les sabem processar. Per això, per primera vegada ens manquen més idees que dades”, explica.
Recentment, Peñuelas, que és investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i forma part del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals), ha publicat a la revista científica PNAS juntament amb altres autors un estudi sobre el desgel de l’altiplà del Tibet, conegut com a Tercer Pol perquè és la zona on hi ha més aigua gelada després de l’Àrtic i l’Antàrtida, el qual alerta que la reserva d’aigua de tot el continent asiàtic està en risc perquè aquest magatzem d’aigua gelada alimenta rius com el Ganges, l’Indus, el Mekong, el Yangtze i el Groc.
Segons els resultats, la causa principal del desglaç és la radiació solar, ja que la incidència del sol penetra al sòl i descongela la neu.
Això alhora humiteja la terra i l’aigua és absorbida per les arrels de les plantes, que creixen més i amplien el seu territori. El segon motor del desglaç és l’augment de temperatura provocat pel canvi climàtic. “Hem vist que hi ha un gran reverdiment a la zona i com que l’aigua se la queden les plantes en va menys als llocs que en depenen”, diu l’investigador.
Peñuelas comenta que les conclusions d’estudis com aquest serveixen per a altres zones del planeta, on l’aigua és també, ara per ara, el recurs que més els preocupa.
“Amb el canvi climàtic cada vegada hi ha fenòmens més extrems com inundacions i sequeres, que són més llargues i severes. Jo aconsellaria als polítics i gestors que continuïn buscant solucions per les sequeres que han de venir”, afirma. “S’ha de gastar menys aigua –continua– i reciclar-ne més”. I és que cada vegada hi ha més zones àrides al món, que perden l’aigua i en conseqüència els conreus que tenien. Una de les zones que els científics preveuen que es pugui tornar més àrida en els propers anys és Osona.
“La situació ens ho fa pensar i tot apunta que quan plogui ho farà malament excepte si som capaços de revertir la carbonització que estem generant”, alerta Peñuelas, que no s’està d’aconsellar un “ús racional de l’aigua” a la seva comarca natal.
L’investigador és fill de mestres empordanesos que van treballar durant uns anys a Osona i, per això, és on ell va néixer. “Estic molt content d’haver nascut aquí i hi mantinc molts amics i vincles, sobretot a Manlleu, Vic i Gurb”, comenta. No hi ve tant com voldria, però hi té l’ull posat i com altres punts del planeta “em preocupa perquè no som conscients dels problemes que tenim o si en som no fem res perquè no veiem que les conseqüències siguin immediates”.
{{ comment.text }}