“Sap greu veure-ho així, s’hi hauria de fer alguna cosa”, deia un veí del barri de Montserrat de Torelló aquest dimarts al matí en passejar amb el seu fill a coll per davant de les cases de la colònia del Pelut, a Orís. “Sempre que hi passo recordo que a la fonda hi vaig fer la meva primera coca-cola, i que veníem amb els amics a jugar”, afegia. No sabia, però, que a qui li feia el comentari era al nou propietari dels edificis a qui el temps ha passat factura, ja que des de la dècada dels 80 no hi viu ningú. I de seguida rebia com a resposta que la intenció sí que és fer-hi alguna cosa i a curt termini. Joan Manel Ymbern va adquirir la finca de deu hectàrees que inclou les antigues cases dels obrers fa al voltant d’un any amb la idea de recuperar l’espai, “rehabilitar-lo i deixar-lo com era fa 40 o 50 anys, en el seu moment d’esplendor”. Ymbern preveu fer una inversió d’uns 2 milions d’euros per rehabilitar les cases. Antigament hi havia 26 habitatges, ja que alguns edificis estaven dividits en dos pisos i d’altres eren cases. Ara la voluntat és fer 18 cases a banda i banda de l’antiga fonda d’uns 150 metres quadrats habitables en cadascuna. El propietari, que també és promotor, apuntava que plantegen habitatges més grans adaptats a les necessitats actuals amb unes tres habitacions i afegia que també s’aprofitarà la part de sota teulada, que abans no s’utilitzava.
El temps en la majoria d’aquests habitatges hi va quedar aturat. Encara que en alguns hi ha hagut ocupes en queden vestigis després que la propietat darrerament hi hagi fet neteja i hagi desbrossat tota la part de darrere, la dels jardins de les cases on es preveu fer-hi un vial i també garatges. Totes les portes i finestres es van tapiar per evitar que hi accedís gent, però malgrat això hi ha qui en aquests anys se les han empescat per fer-ho. El propietari donava permís a EL 9 NOU per accedir-hi aquest dimarts. Un cop a dins, cadascuna mostrava models diferents de pintura i de paper. En el darrer cas, petites restes esquerdades que resistien el pas del temps en què s’hi apreciaven colors uniformes en cuines i estampats de diferents formes en la resta d’estances, algunes de les quals encara conservaven una làmpada penjada al sostre. El que pràcticament no es mantenia enlloc eren els vidres de les finestres, ja sigui perquè estaven trencats, o perquè a les finestres que donen al carrer principal s’han substituït per totxos. Alguns envans estan aterrats, es podien veure les parets pintades amb grafits amb més o menys gràcia, i també forats fets expressament per alguns intrusos a través dels quals es fan comunicar des de la primera planta algunes de les cases entre elles.
Una de les finestres estretes de la planta baixa de la fonda és l’única manera d’accedir-hi. Un cop a dins, s’aprecia el terra de fusta aixecat i una arcada perfectament conservada que donava pas a la barra del bar, conservada. Allà hi havia hagut la fonda, una botiga on venien “de tot” i hi havia gent que s’hi quedava a menjar i a dormir, recordava Joan Nogué, veí d’una casa de pagès propera. Ell feia memòria de l’activitat que hi havia a la colònia antigament: festes, ball i diferents esdeveniments al costat d’unes cases “plenes i amb molta gent” que “van anar marxant quan es va canviar d’amo a la fàbrica”. També recordava com es van anar buidant els pisos, els darrers, els de la banda que toquen les quatre cases dels qui havien estat dels directors, on viuen tres famílies.
En una d’aquestes cases, precisament, hi havien viscut els pares d’Ymbern, net d’uns dels antics propietaris que van donar precisament també nom a la colònia, com encara es llegeix a l’arc d’entrada del pont, arribant-hi des de Torelló. Aquest vincle sentimental, deia el propietari actual, també l’ha empès a fer la reforma, que també fa per “treure’n un rendiment”.
Malgrat la imatge d’abandonament, apuntava Ymbern, assegura que després d’haver fet una primera neteja han comprovat que estan “en condicions òptimes per poder-les aprofitar”. El que està més malmès, i s’observa a simple vista, són les teulades, i de fet la d’una cantonada està esfondrada després d’un incendi que van causar uns ocupes. Les parets mestres i les bigues estan bé, però la teulada s’ha de reformar de forma integral, deia Ymbern. I a diferència del que es diu habitualment, en aquest cas “començarem la casa per la teulada”, assegurava el propietari, i després faran les cases per fases. La intenció, deia, és que el 2024 estiguin enllestides les primeres i es puguin posar a la venda. D’entrada en faran quatre o cinc, totes seguint criteris de sostenibilitat i que “s’adaptin a l’entorn”. Ymbern no vol que el Pelut es converteixi en un lloc de segones residències, sinó que persones dels pobles del voltant hi puguin anar a viure i donar vida a l’espai.
De la rehabilitació dels habitatges del Pelut se n’ha parlat en diverses ocasions, fa més de 20 anys. L’últim propietari majoritari, la immobiliària Còdol, havia fet un projecte que pretenia rehabilitar les cases i fer una urbanització amb més habitatges a la colònia. Ymbern, però, de moment es vol centrar només en els edificis històrics. L’alcalde d’Orís, Arnau Basco (Junts), veu amb optimisme la iniciativa: “Si això es materialitza suposarà una oportunitat” per tenir més habitants al poble, ja que tot el sòl urbà consolidat està ocupat, i també perquè s’arranjarà “una zona d’important interès patrimonial” –forma part de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya–. Segons Basco, el planejament urbanístic del 2009 permet fer aquesta actuació i a partir d’ara han de “repensar el calendari” per resoldre les mancances d’enllumenat, clavegueram, ferm del carrer i els jardins de la zona, que té cedits el consistori.
En uns cinc anys, preveu Ymbern, l’antiga colònia del Pelut hauria de recuperar la imatge d’anys enrere i donar vida a un espai amb un gran valor històric i arquitectònic.
Un projecte inacabat que va supervisar el mateix Gaudí
La colònia Ymbern, coneguda popularment com el Pelut, té origen a finals del segle XIX. El 1859 es va tramitar un expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells –d’aquí el nom del Pelut– i més tard va canviar l’activitat per la de filatura, que s’hi va desenvolupar durant més d’un segle. El 1879 va adquirir l’estatus de colònia agrícola i industrial, segons el llibre Els jardins de la industrialització al Ter, publicat el 2019. Detalla que en els primers anys els canvis de propietat van ser constants: primer va ser de Valentí Fath, qui després es va associar amb el fabricant Vehil; del 1891 al 1904, va ser de Lluís Madirolas, i a partir de llavors va passar a mans de Pere i Eduard Calvet. Ells van ser els qui van plantejar canvis durant la primera dècada del segle XX. Van transformar les reduïdes instal·lacions industrials en “una colònia moderna en la qual destacaven especialment la solidesa i la regularitat de tots els edificis construïts”. Eduard Calvet, polític republicà i empresari, va plantejar el projecte colonial cap al 1915, que incloïa els jardins i que el 1917 es va veure frustrat per la seva mort prematura. El projecte va quedar inacabat. Es van fer els edificis industrials, 18 habitatges i la fonda i el nou pont el 1923. De fet, aquest any consta encara a les bases dels fanals que hi ha a la zona. Segons diverses fonts, es desconeix realment qui va dissenyar la colònia, encara que va ser algú fortament influït per l’escola de Gaudí, i de fet també apunten que el mateix Gaudí va supervisar el projecte i va fer canviar la maqueta de l’església, que mai s’ha construït, diverses vegades. La situació econòmica dels Calvet va fer aturar les obres i el 1930 la Societat Anònima Ymbern la va adquirir fins a finals del segle XX. Es documenta que als anys 70 hi vivien 144 persones.
Del conjunt també destaquen els jardins monumentals, obra del reconegut Nicolau M. Rubió i Tudurí, que van ser una icona a la zona.
