Reimpulsant l’habitatge cooperatiu

Una de les principals preocupacions i problemàtiques a què han de fer front els ajuntaments és l’accés a l’habitatge. El Consell d’Osona va organitzar una jornada per presentar l’opció del model cooperatiu, a través del qual els ajuntaments cedeixen sòl perquè les entitats puguin aixecar-hi l’edifici. A Osona ja hi ha experiències semblants, com la que hi va haver a Roda de Ter a finals dels anys 60 impulsada, en aquest cas, per veïns del municipi. L’accés a l’habitatge és una de les problemàtiques a les quals han de fer front molts pobles i ciutats. És, de fet, una de les peticions que els ajuntaments acostumen a fer arribar als consells comarcals, com el d’Osona. Per aquest motiu, la setmana passada, l’ens supramunicipal va organitzar a l’Espai de l’Esquerda, a Roda de Ter, una jornada dedicada a l’habitatge cooperatiu i l’empenta que poden donar-hi els mateixos ajuntaments. “Des de l’oficina comarcal estem preocupats perquè la situació és escandalosa”, explicava dimarts Txevi Rovira, conseller d’Habitatge, mentre remarcava la importància de buscar “noves fórmules” com l’habitatge cooperatiu. “No descobrim la panacea, però és una altra fórmula per a aquells ajuntaments que estiguin interessats i tinguin sòl per construir habitatge”, matisava. A la jornada es van presentar exemples pràctics, d’arreu de Catalunya, on la iniciativa ha reeixit. Van exposar des d’una guia de pisos buits als municipis rurals i de muntanya, fins a l’experiència de l’habitatge cooperatiu com a motor per a la revitalització del nucli antic. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/societat/bloc-problema-oportunitat/ Precisament, la consellera de Joventut, Elisabet Contreras, remarcava que l’habitatge “és una de les preocupacions més importants dels joves per poder desenvolupar el seu projecte de vida”. I per fer-ho necessiten accedir a l’habitatge i una d’aquestes possibilitats és el model cooperatiu. A més a més, també “permet un arrelament al territori”. La necessitat i preocupació l’han detectada, per exemple, diagnosis de plans comarcals que s’han anat elaborant des del Consell, però també en les necessitats que els arriben. Tal com reiterava el tècnic de Joventut, Bernat Panadès, l’objectiu de la jornada era, a més de donar a conèixer aquest model, “l’impuls que es pot fer des dels ajuntaments”. Aquesta via passa perquè els ajuntaments cedeixin sòl o una estructura i llavors la cooperativa –que s’ha de constituir– hi acaba fent els edificis. Sembla molt ràpid, però no ho és. Precisament, les experiències més desenvolupades que hi ha actualment a Osona impulsades per ajuntaments són a Vic i Torelló, però no s’han materialitzat al terreny. LA COOPERATIVA DE VIC, ENCALLADA La iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Vic és la que anava amb més embranzida. Inicialment, s’havia projectat en una estructura ja construïda a la Serra-de-senferm, però darrerament semblava que un dels llocs més idonis fos Can Codina, on cabrien una trentena d’habitatges. Ara, però, la iniciativa està encallada. Els ajuntaments van posar a disposició solars per fer habitatge públic després de l’anunci del govern català d’edificar 50.000 pisos arreu en cinc anys. Entre aquests, va oferir els de Can Codina perquè encaixa amb el model cooperatiu. Tal com relata la regidora d’Habitatge, Núria Homs (Junts), ara s’han trobat amb un entrebanc. L’Ajuntament pot cedir el sòl a un promotor social, però la cooperativa ha d’estar homologada com a tal. “Quan ho han volgut fer, s’han trobat que no hi ha cap reglament, no hi ha els instruments”, diu la regidora, lamentant que ha estat una “gerra d’aigua freda”, tant per la mateixa cooperativa, que ha anat fent els deures, com l’Ajuntament, que els acompanya. “Anàvem molt bé, però la cooperativa no es pot homologar”, resumeix. Des de Torelló, la regidora d’Habitatge, Núria Montanyà (ERC), apunta que el procés encara és “molt inicial”. “Tenim un grup de gent interessada i hi ha dos terrenys possibles”, subratlla. Un dels que tenen sobre la taula està situat al carrer Sant Roc i estan pendents que la Diputació de Barcelona els reformuli el projecte perquè sigui habitatge cooperatiu i que inclogui, per exemple, espais comuns i compartits. Aquest és un dels solars que Torelló també ha ofert a la Generalitat per construir habitatge públic. Més de 300 habitatges assequibles per a gent treballadora La Cooperativa de Viviendas de Roda de Ter va néixer a finals dels anys seixanta del segle passat. El 1959 va crear la junta organitzadora, però no es va oficialitzar fins al 1960. Aquell mateix any s’acordava comprar un terreny per un milió de pessetes per a la construcció de 100 habitatges. Tot plegat s’executà en tres fases. Les obres de la primera, amb 39 cases, van començar el setembre del 1961; la segona etapa, amb 23 habitatges, arrencava l’estiu del 1962, i la darrera, amb 38 habitatges, cap al 1964. Van construir-se on avui hi ha els carrers Pau Casals, Ramon i Cajal, Sant Pere i Casserres. Aquest primer gran pas va obrir la veda a fer-ne molts més. Poc temps després es van comprar uns altres terrenys per edificar 22 habitatges més amb una placeta al mig, que va representar una quarta fase. Van estar enllestits el 1969. Avui són a tocar de l’actual parc infantil. En una assemblea general de socis de la cooperativa es va plantejar si la missió de l’entitat es donava per acabada. Tot i que la societat estava en somort, la resposta dels cooperativistes va ser continuar existint mentre hi haguessin rodencs amb necessitats d’un habitatge digne. I no van tardar gaire temps a detectar-ne. El 1972 van adquirir terrenys al llavors anomenat Serrat de la Font d’en Coix on s’hi van edificar 69 habitatges. El barri va agafar el nom de Sant Sebastià en honor a la capella que hi havia a la part baixa del barri, compost pels carrers Núria, Sant Jordi i Girona. L’any 1979, en l’última tongada, es van comprar terrenys del que avui és el barri del Pla Xic. Entre els carrers Josep Maria de Segarra, Cooperació, Josep Maria Folch i Torres i dels Munts, s’hi van edificar 122 habitatges. Amb aquests grups d’habitatges va finalitzar el recorregut de la cooperativa. N’ha recollit tota la seva història l’Arxiu Històric de Roda de Ter i les Masies de Roda. De fet, el proper dijous 17 de juliol, a les 9 del vespre, els jardins de Can Planoles acolliran la projecció de la història d’aquesta cooperativa. Tal com relata el president de l’Arxiu, Jaume Fluvià, aquella època “d’habitatge poc o molt n’hi havia, però les condicions eren molt pèssimes”. Amb la construcció d’aquests impulsats per la cooperativa “molta gent va tenir-ne un de digne”. I més enllà d’això, eren molt més “assequibles”. Aquest model cooperatiu, que ara torna a revifar, no incloïa immobiliàries ni constructores privades: “No era un negoci, sinó el fet de tenir una cosa digna i assequible per a la gent treballadora”.

Reimpulsant l’habitatge cooperatiu

Manlleu revisarà arran de l’incendi altres blocs de pisos amb dèficits

“Ara estem tranquils”

Vic intensificarà la vigilància dels pisos ocupats a la ciutat

Cases barates

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic

Incendi en una casa ocupada a Sant Quirze de Besora

Niubó, de Manlleu, guanya en la categoria de xaies el 5è concurs d'ovella ripollesa

Commoció per la mort d'Iu Vidal

'Pere Casacuberta, esprint trencat' s'estrena a la gran pantalla