Cada any, milers de persones acudeixen al metge per dolor d’espatlla, sovint provocat per ruptures del manegot dels rotatoris, un conjunt de tendons que permeten moure i estabilitzar aquesta articulació. Tot i que les cirurgies han millorat, la taxa de recaiguda després de la reparació continua sent elevada. El motiu és clar: els cirurgians aconsegueixen tornar a fixar el tendó a l’os, però no sempre es restaura la complexa zona d’unió entre aquests dos teixits tan diferents.
La ciència està afrontant aquest repte amb una estratègia ambiciosa: l’enginyeria de teixits per regenerar la interfície natural tendó-os, coneguda com a èntesi. L’objectiu és substituir la cicatrització fibrosa –feble i propensa al fracàs– per una reparació més semblant a la que presenta una espatlla sana.
Aquest enfocament combina materials biocompatibles, cèl·lules mare i molècules que guien la regeneració, amb la finalitat de reconstruir des de zero un teixit funcional. En lloc de limitar-se a unir dues estructures lesionades, els investigadors dissenyen andamis biològics, estructures tridimensionals que actuen com a suport perquè les cèl·lules puguin créixer i organitzar-se de manera controlada.
Aquests andamis, a més, poden ser intel·ligents: alliberen factors de creixement que indiquen a les cèl·lules com diferenciar-se i quin tipus de teixit han de formar. És com proporcionar-los un mapa d’instruccions per reconstruir la delicada transició natural entre el tendó i l’os.
Una altra línia prometedora investiga l’ús de cèl·lules mare mesenquimals o fins i tot dels seus missatgers biològics –els anomenats exosomes–, capaços d’estimular la reparació sense necessitat de trasplantaments cel·lulars complexos. Aquesta estratègia podria simplificar els tractaments i reduir riscos.
Els primers estudis en laboratori i en models animals són encoratjadors: els andamis amb gradients de rigidesa imiten millor les estructures biològiques reals i afavoreixen una unió més sòlida. El pas següent serà avaluar aquestes tecnologies en assaigs clínics, amb l’objectiu d’oferir als pacients una recuperació més fiable i duradora després d’una ruptura del manegot dels rotatoris.
Aquest tipus de recerca no només té impacte en l’espatlla, sinó que obre la porta a teràpies regeneratives per a altres unions clau del sistema musculoesquelètic –com el tendó d’Aquil·les o els lligaments del genoll– i podria transformar la manera com tractem algunes de les lesions més freqüents d’ossos i articulacions.
En definitiva, ens trobem davant d’una medicina que deixa de limitar-se a reparar per començar a regenerar, promovent una recuperació biològica real del cos humà.Cada any, milers de persones acudeixen al metge per dolor d’espatlla, sovint provocat per ruptures del manegot dels rotatoris, un conjunt de tendons que permeten moure i estabilitzar aquesta articulació. Tot i que les cirurgies han millorat, la taxa de recaiguda després de la reparació continua sent elevada. El motiu és clar: els cirurgians aconsegueixen tornar a fixar el tendó a l’os, però no sempre es restaura la complexa zona d’unió entre aquests dos teixits tan diferents.
