Repartir paquets sense contaminar

Crear un centre logístic als afores de Vic per gestionar l’anomenada última milla del repartiment de mercaderies, de manera que els lliuraments en ple teixit urbà es puguin fer amb bicicleta o vehicles elèctrics. És una de les idees ciutadanes que sortien a l’última sessió d’un projecte que s’ha desplegat a Vic els darrers mesos a fi de mesurar els nivells de diòxid de nitrogen, un contaminant estretament vinculat a cotxes, camions i els motors de combustió. La proposta és de moment només una pensada, però apareixerà a les conclusions de l’estudi que han dut a terme Science For Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Al substrat hi ha casos reals, sobretot a Centreeuropa, però també de més propers com Saragossa, on des de l’octubre del 2022 hi opera un microhub urbà de 600 metres quadrats des d’on es distribueixen cada dia més de 1.500 paquets amb motos elèctriques. Barcelona també va testar l’any passat el projecte TACTIC, de repartiment de la compra en un dels seus mercats mitjançant bicicletes, patinets i furgonetes elèctriques. Entre la resta de propostes de l’estudi sobre el diòxid de nitrogen a Vic hi ha, així mateix, connectar millor els carrils bici, assegurar zones verdes als sectors pendents d’urbanitzar i substituir places d’aparcament per arbres, de manera que es desincentivi l’ús del cotxe a dins de la ciutat. Una altra idea dels ciutadans implicats en el projecte –i un clam recurrent a la comarca– és millorar la xarxa de transport públic perquè la gent es refiï més del tren i l’autobús. Aquest seguit de propostes formaran part de l’informe que Science For Change i l’ISGlobal han d’entregar a la Diputació de Barcelona, ens que al seu torn el farà arribar a l’Ajuntament de Vic. Menys NO₂ a prop de zones verdes L’anàlisi de resultats és la fase final d’un estudi de ciència ciutadana que va començar a Vic el primer semestre de l’any, i que va incloure la col·locació d’una seixantena de tubs de mostreig a diferents punts de la ciutat. Les preguntes de recerca se centraven sobretot en dues variables: les diferències de concentració entre carrers molt transitats i d’altres de més veïnals, i la influència de zones verdes a prop d’escoles i instituts. Des d’aquesta base, les conclusions reforcen el que era de preveure, és a dir, que on passen més cotxes hi ha més contaminació i que els parcs són sempre aliats pel que fa a la qualitat de l’aire. En conjunt, la mitjana de NO₂ registrada a Vic durant 18 dies del mes de juny va ser de 16,8 micrograms per metre cúbic, un valor inferior al límit que fixarà la Unió Europea a partir del 2030 (20 µg/m³, per sota dels 40 actuals). Tot i això, Òscar Larraga, antropòleg de Science For Change, demana prudència: “Les mesures es van fer al juny, un mes de baixa concentració de diòxid de nitrogen. Si considerem tot l’any, la mitjana segur que és més alta”. L'última sessió del projecte de ciència ciutadana sobre el diòxid de nitrogen a Vic Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) són, de fet, més estrictes, ja que es considera 10 µg/m³ el límit a partir del qual poden produir-se efectes negatius per a la salut. Malgrat que el diòxid de nitrogen no és el contaminant més notori dels que afecten la Plana de Vic, castigada per l’ozó troposfèric i les partícules en suspensió, contribueix a empitjorar la qualitat de l’aire. Ester Coma (Junts), regidora de Medi Ambient, ha participat personalment del projecte i reitera la voluntat de sumar amb tantes iniciatives com sigui possible a fi d’instal·lar sensors. També explica que des de l’àrea de Comerç ja hi ha projectes d’electrificació de la distribució urbana de mercaderies. La manera com s’ha desplegat l’experiment a Vic, implicant ciutadans en el disseny de les preguntes, la col·locació dels tubs i l’anàlisi de les conclusions, ha de servir de model a la Diputació de Barcelona per acompanyar altres municipis que vulguin dur a terme iniciatives semblants. Osona respira reivindica més implicació política, més sensors i parar atenció al Benzo(a)pirè Representants d’Osona Respira han participat aquest octubre al IV Congrés de Qualitat de l’Aire. L’esdeveniment, a Sabadell, va reunir un centenar de ponents i s’hi van abordar qüestions com la nova Directiva Europea de Qualitat de l’Aire, les zones de baixes emissions, la planificació urbana o, entre altres, la relació entre contaminació atmosfèrica i salut. També s’hi va presentar la nova versió del Pla Nacional d’Ozó, que manté Catalunya entre els territoris més afectats per aquest contaminant. La conclusió global era que, es miri com es miri, calen més mesures en pro de la qualitat de l’aire. Precisament amb aquesta fita, Osona Respira insisteix a demanar “polítiques valentes” i més sensors i dades a temps real. L’entitat també considera que cal posar més atenció a contaminants poc coneguts, entre els quals el benzo(a)pirè, que deriva de la crema de carbó, llenya i altres tipus de biomassa i està classificat com a cancerigen.

Repartir paquets sense contaminar

Ripoll i Campdevànol ja poden tornar a consumir aigua de la xarxa

El GDT explica al Parlament la denúncia contra Patel per la contaminació de la riera

“No donem prou importància a com ens afecta l’aire contaminat”

La sequera i el temps d’hivern tornen a disparar la contaminació atmosfèrica a Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Aquell local d'adolescents

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Commoció i dol a Manlleu