Ribes restaura la memòria dels soldats republicans enterrats a la fossa més gran dels Pirineus

Mònica Pagès L’alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume, i els representants dels grups municipals Tots Fem Ribes i CUP Som Poble –Joaquim Roqué i Àlex Medrano– van presidir aquest diumenge un acte solemne de record als soldats republicans al cementiri de Ribes, juntament amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l’historiador Jordi Pons, que ha estat al capdavant d’aquesta iniciativa de reparació històrica. Tal com aquest va declarar en el seu parlament, “fa vuit anys no se sabia que haguessin mort tants soldats a Montagut. Amb aquesta descoberta, estem davant de la fossa comuna més gran del Pirineu”. L’abril del 2022 el ple de l’Ajuntament de Ribes de Freser va aprovar per unanimitat que es posés una placa en homenatge a aquests nois que van anar al front republicà entre el 1936 i el 1939. Per a algunes famílies, com la de Lluís Pla de Besalú, el seu nom havia quedat soterrat per l’oblit i el dolor del record de la guerra i ni tan sols en conserven una fotografia. D’altres, pensaven que el seu avi o oncle-avi havia mort en un altre indret o en plena confrontació amb els franquistes. Un acte de recuperació de memòria històrica que, en paraules de l’historiador ribetà Miquel Sitjar, present a l’acte, “tanca el dol i els dona un descans digne que serveix perquè no es torni a repetir cap guerra al nostre país”. UNA LLISTA SILENCIADA PEL RÈGIM L’existència del registre d’aquests difunts enterrats en una fossa comuna s’havia mantingut silenciada a l’arxiu municipal durant tota la dictadura i part de la democràcia. Un greuge que aquest 29 de desembre va quedar reparat amb la dignificació dels 92 noms gravats a la placa que s’ha posat al cementiri de Ribes juntament amb els versos de Miquel Martí i Pol que diuen: “Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem solemnes a la història”. Per Joaquim Roqué, de Tots Fem Ribes, “aquests noms van aparèixer fa cinc anys arran d’una investigació sobre deportats nazis i des de llavors vam començar la recerca dels seus familiars amb la col·laboració de les localitats d’origen, i vam demanar la restauració del seu record al cementiri de Ribes”. Mònica Sanjaume, l’alcaldessa d’aquesta població ripollesa, va llegir tots els noms que consten en aquesta placa, i els familiars de dos dels difunts, Presentación Vallejo i Jordi Vélez, van expressar el seu sentiment i agraïment en representació de tots. Després, van fer una ofrena d’una corona de fulles de magnòlia. Al cementiri de Ribes de Freser, hi van assistir set de les famílies implicades i més de 50 persones. ELS METGES DESTINATS A LA VALL Posteriorment a aquest acte al cementiri, es van organitzar al teatre de Ribes de Freser dues conferències a càrrec de l’historiador Joaquim Eloy i del doctor Carles Hervàs. Eloy, especialista en recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil a Espanya, promoguda a través del web www.memoria.cat, el Portal de Memòria i d’Història de Manresa, va destacar “el fet que s’està recuperant la memòria de vides concretes, de persones que van deixar famílies i que van lluitar per la llibertat”. Per la seva banda, Hervàs, que és un metge que ha fet una gran recerca sobre la situació mèdica i sanitària de la Guerra Civil, va explicar la història d’alguns dels metges que van ser destinats el 1938 a dirigir l’hospital militar de Montagut, com van ser els doctors Joan Navés Janer o Octavio Gómez Salas. Unes persones i uns fets desconeguts per a la majoria que, amb l’homenatge dels noms enterrats en aquesta fossa comuna, contribueixen a difondre i a saber més detalls de la situació que van viure aquests centres sanitaris i les víctimes de la guerra que s’hi trobaven abans de l’arribada de les tropes franquistes a Ribes de Freser el 8 de febrer de 1939. Els centres sanitaris de Ripoll durant la guerra La Generalitat de Catalunya, durant la Guerra Civil, va habilitar el balneari de Montagut i el santuari de Núria com a centres sanitaris per a la recuperació de ferits de guerra i de tísics. L’un estava designat a la clínica militar número 6 de l’Agrupació d’Hospitals Militars de Girona i l’altre era un centre de recuperació de tuberculosos. En trobar-se a la frontera amb França, van ser dels últims que van patir la retirada, ocorreguda a principis del 1939. Molts dels seus metges i infermeres eren estudiants que encara no havien acabat els estudis i que es trobaven amb el deure de fer front a cirurgies i a tractaments de ferides de guerra que tenen poc a veure amb la medicina civil. Acabada la guerra, alguns van poder exiliar-se i d’altres van ser afusellats o depurats per la repressió franquista. Una de les sanitàries de Montagut, Estrella Bartrina, té més de cent anys i encara viu a Ribes de Freser. El seu testimoni dona fe de la situació extrema que van viure aquests dos edificis durant aquells anys. Familiars de l’Estrella també van estar presents en aquest acte a la memòria dels soldats de la fossa comuna de Ribes de Freser.

Ribes restaura la memòria dels soldats republicans enterrats a la fossa més gran dels Pirineus

Unes ulleres “màgiques” per entrar a quiròfan

Vic renovarà els contenidors però encara no hi posarà xips

Les obres de la carretera de la Gleva acabaran aquesta tardor

El col·lectiu MO’ED visibilitza les trajectòries professionals d’èxit de dones d’origen magrebí

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà