El Parlament de Catalunya vol impulsar una nova llei que integrarà totes les normes sobre memòria històrica. Amb aquest canvi legal, la Generalitat podrà retirar, independentment del parer dels ajuntaments, tota simbologia franquista de places i carrers, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a persones vinculades a la dictadura. La tasca per a la retirada d’aquestes restes, per tant, assolirà una categoria més transversal entre consistoris i Generalitat.
A Osona i el Ripollès hi ha encara més de 40 punts amb vestigis de la dictadura, sent Ripoll el municipi que n’acumula més: 26 plaques i 3 monuments. Des de l’Ajuntament, el regidor de Cultura, Ramon Santanach, valora positivament el projecte de llei, però també apunta que queda per saber fins a quin punt “la Generalitat prendrà la iniciativa”. Tal com detalla, ara per ara tot el que s’ha fet en aquest sentit “ho hem treballat des del ple” i, un cop tiri endavant la llei, s’espera “rebre directius concretes sobre com iniciar el procés de retirada”.
Segons el cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat, entre totes dues comarques queden encara 40 plaques en habitatges, dues creus i dos monuments en memòria al règim. Les dues creus, una a Torelló, al carrer de Rocaprevera, i l’altra a Ripoll, fan referència a les Santes Missions, de caire religiós però vinculades al franquisme. Tant aquesta última com els monuments del Ripollès es troben en espais on gairebé no s’hi circula. El monòlit és a l’antiga N-152, al quilòmetre 89, data de 1939 i està coronat per una creu. L’altre monument, un relleu del jou i les fletxes, es troba també en un antic pont, ja sense circulació, d’aquesta mateixa carretera que antigament unia Vic i Ripoll.
La majoria són plaques d’habitatges, però també hi ha monòlits i creus
D’altra banda, està per veure quin criteri seguirà la Generalitat a l’hora de retirar aquestes restes. En el cas de la creu de Torelló, l’historiador Gerard Verdaguer opina que “és arriscat titllar la creu de franquista”. Es va construir el 1954 i pel moviment de les Santes Missions, però per Verdaguer no és res més que “un element religiós amb un alt valor artístic arran de la seva autoria”, la de l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas.
Al ple de l’Ajuntament de Manlleu de dimarts passat, la CUP va destacar la feina en memòria històrica que s’ha fet a la ciutat a l’hora de canviar el nom d’alguns carrers o retirar títols honorífics. Tot i això, el regidor Ismael Dot va apuntar que encara hi ha dos monuments franquistes. Un d’ells és al final del carrer Torelló amb el passeig de Sant Joan, dedicat a Pedro Collell, caído por la patria i sobre qui “està comprovat que va col·laborar amb el cop d’estat del 1936”, i l’altre és l’àliga franquista que presideix la plaça de Gràcia i que està tapada per una senyera. El grup municipal va demanar que, per “una qüestió de dignitat democràtica”, tots dos es retirin de forma immediata. Fa tres el ple ja havia aprovat una moció de la CUP en aquest sentit. Aleshores l’Ajuntament va elaborar un informe sobre els símbols franquistes, però, segons l’alcalde, Àlex Garrido, aquests dos monuments no hi apareixien, de manera que “es tractarà” a partir d’ara.
Si prospera, la nova normativa del Parlament aglutinarà la llei del Memorial Democràtic de 2007, la de fosses de 2009 i la de reparació jurídica de 2017. A més a més, preveu la creació de la Comissió de la Veritat, que investigarà crims comesos durant el franquisme.
{{ comment.text }}