La residència d’avis del barri de Sant Pere de Ripoll canviarà d’ubicació si prospera la voluntat de l’actual equip de govern del municipi, conformat en majoria simple per Aliança Catalana, i es traslladarà a la zona de l’antiga fàbrica tèxtil del Pla.
L’actual edifici de la residència que gestiona la Fundació Guifré està en una situació “crítica”, segons l’alcaldessa, Sílvia Orriols. El seguit de deficiències que va relatar inclou despreniments de façanes i balcons, desgast de les xarxes de subministrament i les canonades, acumulant fins i tot alguns expedients sancionadors.
Per solucionar tots aquests problemes caldrien actuacions amb un cost valorat al voltant d’un milió d’euros.
Orriols va afirmar-ho en el ple extraordinari que dimarts va aprovar inicialment les obres de rehabilitació energètica de la nau del Pla per la qual hi ha un pressupost de 3.148.315 euros, dels quals 2.689.738 són subvencionats.
Allà és on té la voluntat de traslladar el geriàtric després d’haver aconseguit el canvi d’ús, que inicialment s’havia de destinar a un recinte firal cobert. En cas de no tirar endavant la rehabilitació, l’Ajuntament hauria de pagar una penalització de 400.000 euros, i si es volgués seguir amb el projecte de recinte firal, enfrontar-se a una obra amb un cost global pròxim als 6 milions.
Per tot plegat, Orriols va plantejar aquesta alternativa, ja que creu que si la situació de la residència s’agreuja “no tenim un pla B per als avis”.
La nova residència tindrà 30 places més, arribant fins al centenar d’usuaris. Orriols diu que té el compromís del Departament de Drets Socials de la Generalitat de donar validesa a aquest creixement que el servei residencial requereix per la llista d’espera que actualment té. La ubicació al Pla té avantatges com ara la proximitat del riu Ter i el parc botànic, una zona més accessible per als familiars, i que les habitacions seran individuals.
Encara que no es va dir en el ple, també alguns inconvenients, com la proximitat amb una zona d’oci nocturn. L’equip de govern afirma tenir garanties que alguna empresa privada concorrerà al concurs per gestionar la residència i participar en el cost que suposarà crear la nova infraestructura. Per tot plegat, considera que en aquesta iniciativa “no hi ha res negatiu i tot són beneficis”.
Els cinc partits de l’oposició no van compartir l’optimisme de l’alcaldessa. El portaveu del PSC, Enric Pérez, va considerar que s’estava venent fum, mentre recriminava que es vagi “molt tard” en el projecte de rehabilitació energètica de la nau del Pla per al qual Ripoll ha rebut la subvenció més alta de la seva història.
Pérez afirmava que per tenir acabada l’obra al juny de l’any vinent “caldrà fer equilibrisme”. De fet, el dictamen que tots els partits excepte la CUP –que va abstenir-se– van votar a favor ja especifica que el temps estimat de l’obra és de catorze mesos segons el projecte redactat per Ravetllat Arquitectura, SLP.
Entre les obres que s’hi consideren hi ha l’enderroc total de la coberta –una part de la qual ja va patir un esfondrament fa mesos– i també de l’estructura de la primera planta i parcial de la planta baixa, l’aïllament tèrmic de les façanes, la nova fusteria d’alumini amb doble vidre, una nova solera de formigó armat i la substitució dels baixants d’evacuació d’aigües de la coberta.
Tot i considerar que la iniciativa de portar la residència al Pla pot ser interessant, Enric Pérez va mostrar-se inquiet pel futur del personal de la Fundació Guifré en cas que el projecte tiri endavant.
La republicana Chantal Pérez va qualificar el ple de “míting o propaganda” per barrejar-hi l’aprovació que s’hi duia a terme amb l’ús futur de la nau del Pla.
Joaquim Colomer (Som-hi Ripoll) va afirmar que “l’obra no estarà acabada el juny vinent”, mentre que Jordi Hostench (CUP) va considerar-ho una “presa de pèl” i un “acte de campanya”, mentre criticava una privatització de la residència “que ens preocupa molt”.
Més agressius encara es van mostrar els dos regidors de Junts –el tercer no prendrà possessió fins al ple ordinari d’aquest setembre–, que li van qüestionar que consideri la zona del Pla com a centre del poble i va proposar que s’ampliï l’actual residència en els mateixos terrenys de la Fundació Guifré. L’alcaldessa va amenaçar Ferran Raigón i Montsina Llimós d’expulsar-los del ple perquè l’interrompien mentre ella tenia la paraula.
Un edifici que havia de ser hospital
La residència de la Fundació Guifré, coneguda com el Casal d’Avis, va rebre els primers residents el 3 de desembre de 1982 i va inaugurar-se amb l’edifici a mig construir. S’havien enllestit el soterrani, la planta baixa, l’àtic i el quart pis, que podia acollir entre 25 i 30 residents, molts dels quals venien de l’antic Hospital Municipal, on ara hi ha l’Arxiu Comarcal.
Les Germanes Carmelites que havien portat l’antic hospital van traslladar-se a l’àtic per seguir fent la mateixa feina, inicialment amb el suport d’una cuinera. En el seu origen, l’edifici s’havia projectat per ser l’hospital de Ripoll, però l’existència de l’Hospital de Campdevànol, que ja tenia vocació de comarcal, va frustrar-ne l’ús, generant tensions entre les dues poblacions durant els anys setanta.
Les obres que van permetre obrir també la tercera, segona i primera planta es van perllongar fins al 1990 –quan van marxar les Carmelites per manca de vocacions– i des d’aleshores ha estat una presència emblemàtica del municipi, presidint el barri del pla de Sant Pere.
Actualment, acull la residència assistida i també el centre de dia, però en el passat també va ser seu del Centre de Salut Mental i de l’assemblea de la Creu Roja Ripoll. En cas que prosperi el projecte de trasllat, Orriols va apuntar que podria ser residència per als alumnes del Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès o bé alberg.
