La comunitat de joves Pegàs de Foc i la cooperativa Resilience Earth van organitzar divendres una nova sessió de “Com està el pati”, la iniciativa que ha convertit el pati de l’institut Abat Oliba en un “refugi climàtic i empàtic”.
L’edició d’enguany és la tercera que se celebra des de l’any 2022, quan l’institut va iniciar el projecte de remodelació del pati conjuntament amb alumnes, famílies i professors. La de divendres era una jornada orientada a debatre sobre el desenvolupament del Ripollès al voltant de la pregunta: “Som el bressol o el cul de Catalunya?” i va començar amb un imprevist: la pluja va provocar que s’hagués de traslladar a dins de l’institut.
Els assistents –més d’una trentena– van col·locar-se en rotllana asseguts, en un conjunt que aplegava des de nenes fins a jubilats.
Els organitzadors van plantejar un eix gradual sobre el desenvolupament, començant al col·lapse, on la societat està totalment individualitzada i queda aturada, fins a la regenerativa, aquella on la comarca es retroalimenta constantment.
Els assistents havien de situar-se allà on creien que es trobava la comarca. La majoria dels assistents es van col·locar a un punt mitjà, el convencional, argumentant que el Ripollès no avança perquè la majoria viu a gust i no estan disposats a renunciar per avançar.
A partir d’aquí es va entrar a la segona fase de debat, on els organitzadors preguntaven què es necessitava per fer un pas més a l’escala. En van sortir diverses conclusions: l’ecologisme, el reequilibri del territori, la societat trencada i massa crítica, la falta d’optimisme, canvis polítics o assumir les responsabilitats, concloent que el Ripollès funciona, però que el marge de millora és molt ampli i que cal crear comunitat.
Aquesta era la segona jornada de tres que es faran enguany a l’institut Abat Oliba. Un centre que continua renovant el seu pati buscant no només “un canvi físic, sinó també social”, segons Dani Vilaseca, professor de l’institut, amb l’objectiu últim de poder obrir el pati a tota la comunitat de Ripoll.
