Lluís Sibils (text) / Guifré Jordan (visualitzacions) – La xarxa de Rodalies i Regionals va patir 553 incidències greus entre principis del 2021 i agost del 2024. D’aquesta manera, se’n va registrar una cada 2,5 dies. Així es desprèn d’una resposta del Departament de Territori a una pregunta parlamentària de Junts que inclou les incidències que van afectar més de 10.000 viatgers de Rodalies o més de 1.000 de Regionals. El recompte inclou les incidències en forma d’avaria, imprevistos –com atropellaments, obstacles a la via, robatoris de cable de coure o falta de maquinista- i limitacions temporals de velocitat. La meitat d’incidències greus van ser per avaria a la infraestructura o del tren. La línia amb més dies amb afectacions va ser l’R15, amb 369. La línia de Barcelona a Puigcerdà (R3) en va patir 44.
En les dades analitzades per l’ACN a partir de la resposta del Departament de Territori, titular del servei, s’ha comptabilitzat el nombre d’incidències a partir de si es tractaven avaries, imprevistos, treballs programats o limitacions temporals de velocitat, i vagues; i, per altra banda, els dies diferents amb afectacions. És a dir, dies en què hi ha hagut una afectació en una línia o més a més de 10.000 usuaris de Rodalies o 1.000 de Regionals.
En total, les incidències d’aquesta mida al conjunt de la xarxa sumen 553 en els 1.339 dies entre gener del 2021 i agost del 2024, ja sigui per errors en la senyalització, interrupcions importants del servei com l’incendi a les instal·lacions d’Adif a Gavà al maig del 2023, l’avaria al sistema de telecomunicacions al Control de Trànsit Centralitzat (CTC) del gestor d’infraestructures ferroviàries que el 9 de setembre del 2022 va deixar sense servei Rodalies i Regionals unes hores tot i que les conseqüències es van arrossegar tot el dia; el robatori de coure el 12 de maig del 2024 -la mateixa jornada de les darreres eleccions al Parlament-, el descarrilament d’un Talgo a Sitges el setembre del 2022; i limitacions temporals de velocitat per diversos motius com treballs programats o incidències; o atropellaments, entre moltes altres causes.
Concretament, una de les causes que va provocar més disfuncions en el servei són les limitacions temporals de velocitat, amb 35 dies a la bifurcació de Vila-seca entre l’abril i el juny del 2022, a més de mitja dotzena de casos més entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona entre octubre i novembre del 2022. D’altra banda, també es va produir l’incendi al quadre de senyals de Gavà al maig del 2023, que l’ACN ha comptabilitzat com una sola incidència però que va tenir un enorme impacte amb retards i una circulació de trens molt menor a l’habitual durant vint dies a l’R2 sud i Regionals del sud.
En aquests tres anys i vuit mesos, també destaquen 34 atropellaments i almenys dues persones més que van mostrar intenció de llançar-se a la via; els 45 casos en què el tren es va demorar o suprimir davant la manca de maquinista per motius que es desconeixen – només en un cas es fa constar que és per malaltia- o els més de deu dies de treballs per restablir el tram afectat entre Girona i Caldes de Malavella pel descarrilament d’un tren de mercaderies el setembre del 2021 o tres anys més tard, al juliol del 2024, l’incendi d’un vagó amb gas liquat prop de la capital gironina.
A més, el juny del 2022, un tren Regional de l’R16 va xocar contra una locomotora de mercaderies de l’empresa Captrain a Vila-seca i va deixar una vintena de contusionats de diversa consideració amb afectacions durant un dia. Unes setmanes abans, el descarrilament d’un tren de mercaderies a Vila-verd va obligar a tallar el servei durant cinc dies –entre el 28 d’abril i el 3 de maig- entre la Plana de Picamoixons i Montblanc.
D’altra banda, en el període analitzat per la Generalitat –titular del servei- consten una quinzena d’incidències derivades del robatori de coure amb afectacions a més de 10.000 viatgers a Rodalies o 1.000 a Regionals. Alguns casos van comportar conseqüències molt greus com el cas de Montcada la matinada del 12 de maig que va afectar totes les línies de Rodalies i que va tardar unes 48 hores a restablir completament el servei. Els fets es van produir just abans que els col·legis electorals obrissin portes amb motiu de les eleccions al Parlament i va fer que alguns ciutadans no es poguessin desplaçar per dipositar el seu vot.
Les dades recopilades pel Departament de Territori no inclouen el tall de les obres de Roda de Berà, que va començar l’1 d’octubre de l’any passat i va obligar els usuaris de les comarques de Tarragona a haver d’agafar el bus en alguns trams de les línies de Regionals i a planificar amb molta antelació els seus desplaçaments per les nombroses incidències. Les afectacions, a més, no van acabar a principis de març, amb la teòrica finalització de l’obra, ja que s’han seguit acumulant nombrosos retards i encara cal enllestir els treballs a Sant Vicenç de Calders.
En la resposta, tampoc hi consten els nombrosos retards per diverses incidències a la infraestructura d’aquesta tardor i hivern i la darrera vaga convocada pels sindicats i que les organitzacions majoritàries van acabar desconvocant.
Les línies cap a Tarragona i Lleida, les més afectades
Les línies que sumen més jornades amb afectacions per avaries, imprevistos o limitacions temporals de velocitat van ser les de Regionals que comuniquen Barcelona amb les comarques de Tarragona i Lleida (tenint en compte que una mateixa incidència pot afectar diverses línies alhora perquè comparteixen part del trajecte). En aquest recompte, no s’hi inclouen els dies amb disfuncions al servei a l’R2 sud.
Segons les dades que Territori ha aportat a la resposta parlamentària a preguntes de Junts, entre els anys 2021 i agost de 2024, l’R12 entre l’Hospitalet de Llobregat i Lleida via Manresa -línia ja desapareguda- va sumar 69 dies diferents amb afectacions, l’R13 entre Barcelona i Lleida per Valls 259; l’R14 entre Barcelona i Lleida per Tarragona i Reus 337; l’R15 entre Barcelona i Riba-roja d’Ebre 369; l’R16 entre Barcelona i Tortosa 359 i l’R17, entre Barcelona i Port Aventura, 298.
Pel que fa a l’R11, entre Barcelona i Portbou, va sumar 243 dies, mentre que entre les línies de Rodalies més properes a la capital catalana, l’R1 en va registrar 53, l’R2 41, l’R3 44, l’R4 51, l’R7 32 i l’R8 17. Cal tenir en compte que a l’R11, incidències com l’incendi en el quadre de senyals de Gavà o d’altres en l’àmbit de l’R2 sud, també té efectes en els combois que uneixen Barcelona i Portbou, ja que alguns trens s’estacionen a Gavà.
Només sis jornades de vaga
Pel que fa a les vagues, a la resposta parlamentària només hi consten sis jornades amb afectacions per aquest motiu, concretament el 30 de setembre, l’1, 4, 5 7 i 8 d’octubre del 2021 arran d’una convocatòria del sindicat de maquinistes Semaf contra el possible traspàs de Rodalies a la Generalitat i per demanar que es recuperessin els llocs de treball i circulacions prèvies a la pandèmia, entre d’altres motius.
Durant el període analitzat, s’han convocat moltes més aturades per part dels representants dels sindicats majoritaris, que finalment han estat desconvocades en arribar a algun tipus d’acord amb l’empresa. Per exemple, el 28 d’octubre, 7 i 11 de novembre per reclamar un nou conveni col·lectiu i un reforç de la plantilla del 2022.
Mesos abans, els sindicats també van cridar a mobilitzar-se els dies 16 de febrer i 2,3, 9 i 10 de març del 2021 per denunciar la manca de recursos humans a l’empresa i la manca de manteniments dels trens. L’aturada també va acabar desconvocada.
El novembre del 2023, els treballadors també van convocar mobilitzacions el 24 i 30 de novembre i 4 i 5 de desembre –a les portes del pont de desembre- en protesta pel traspàs de Rodalies pactat entre ERC (aleshores al Govern de la Generalitat) i el PSOE. La vaga es va desconvocar amb el compromís que el Ministeri de Transports informaria puntualment que s’anessin fent sobre aquest procés, però en les darreres setmanes els sindicats van considerar que aquest punt es va incomplir i van cridar nou els treballadors a mobilitzar-se per a aquest mes de març i abril.
Concretament, els sindicats van demanar l’adhesió a set jornades de vaga. La mobilització havia de començar dilluns 17 de març (fora ja del període analitzat per l’ACN arran de la resposta parlamentària de Territori a Junts), però els sindicats majoritaris la van desconvocar. La desconvocatòria poques hores abans de l’inici de la vaga i el fet que alguns sindicats minoritaris no s’afegissin a l’acord amb els governs catalans i espanyols van causar una jornada caòtica durant el que havia de ser el primer dia de mobilitzacions.
A banda, a aquesta conflictivitat laboral, cal sumar-hi la manca de reforç del servei que es va produir durant el cap de setmana de Carnaval després que Renfe no entregués els horaris als maquinistes amb les 96 hores que estableix el conveni i que es va traduir en grans aglomeracions als trens i a les estacions de l’R2 sud.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't