Els boscos de roure martinenc havien estat els més representatius de la Plana. La desforestació per la pressió agrícola i urbana ha provocat que actualment en quedin pocs relictes. El Grup de Naturalistes d’Osona treballa per mantenir-les plantant nous plançons.
Temps era temps els boscos de roure martinenc (Quercus pubescens) ocupaven bona part de la superfície de la Plana de Vic. Els espècimens van anar desapareixent per la desforestació provocada per la pressió agrícola i urbana.
Les rouredes, doncs, van perdre –literalment– terreny a Osona. Actualment, se’n poden trobar bàsicament al perímetre de la comarca mentre que al centre només hi queden relictes puntuals, conservats gràcies a la voluntat dels mateixos propietaris. El Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN) fa un any i mig que treballa per mantenir aquests relictes.
Tal com explica a EL 9 NOU Carles Martorell, del GNO, “en molts casos aquestes rouredes estan afectades perquè no tenen regeneració natural”. És a dir, sigui per sobrepastura o perquè els terrenys s’han enjardinat molt, “no surten plançons de roures que assegurin la seva conservació”.
Amb l’objectiu principal de conservar les rouredes, el projecte consisteix a plantar nous esqueixos, posar en valor els boscos existents a la Plana, parlar-ne amb els propietaris perquè coneguin aquest valor i establir acords de custòdia o col·laboració amb les finques.
Un enginyer forestal expert en rouredes és l’encarregat d’elaborar un informe per veure quines accions es poden fer en cada roureda per conservar-la. Aquestes actuacions poden anar des de tallar unes quantes branques per sanejar els arbres fins a la revegetació amb nous plançons.
“Cada roureda és diferent”, matisa Martorell. A part d’aquest informe que estableix unes accions, el grup es cuida d’explicar els valors naturals de la roureda, a través de tríptics informatius però també col·locant cartells a l’entrada de cada indret.
Tal com subratlla Martorell, “amb aquest projecte també volem fomentar la biodiversitat de fauna i flora”. I és que conservar aquestes rouredes també significa protegir el refugi, “molt valuós”, de fauna que hi habita, com el gamarús, el gaig, el picot (garser gros i verd), el toixó…
Però també la flora que hi creix com el freixe de fulla gran. De fet, a part de nous roures també s’hi planten altres arbres i arbustos que acostumen a formar part de la roureda com aurons i soguers, o tortellatge i l’arç blanc.
TORNAR LA ROUREDA AL SEU ESTAT ORIGINAL
Amb els propietaris, per a qui no té cap mena de cost, s’estableix un acord de custòdia o col·laboració pel qual l’entitat es compromet a fer actuacions a la roureda i el propietari agafa el compromís de fer-les durant un cert període de temps.
Des del GNO, Martorell subratlla que la col·laboració dels propietaris , que “ho viuen com un patrimoni de les seves finques”, és clau per salvaguardar les rouredes.
“Simplement els donem un cop de mà quant a conservació”, afegeix. Una d’aquestes rouredes és la del Cantarell, a Vic, que té l’aparença d’un extens jardí amb roures centenaris.
“Per nosaltres sempre ho ha sigut, d’important”, subratllen els germans Glòria i Víctor Sunyol Costa, la família propietària d’aquesta finca.
Tal com relata ella, “és un llegat familiar que sempre hem volgut conservar però tampoc tenim aquests coneixements”. Per això, “estem molt agraïts a tot el que ens estan explicant i fent”.
“Les ganes que teníem de conservar-ho s’han ajuntat amb el projecte”, diu ell, remarcant que hi ha hagut “una simbiosi important”.
El Cantarell és un lloc significatiu per als germans. “Els records que tenim són de mirar els arbres amb el nostre oncle-avi, que n’era el propietari”, rememora ell.
Però aquesta roureda és un lloc emblemàtic no només per a la família. “És important per a la família, la ciutat i la comarca”, subratlla Víctor Sunyol, que detalla que la roureda del Cantarell sempre ha estat “un espai de joc i de trobada de molta gent”.
Ara bé, esdevenir aquest lloc de reunió no li fa bé. “El fet que vingui tanta gent fa que no es pugui repoblar i regenerar la roureda”, explica ell, mentre destaca que ara estan tornant la roureda “a l’estat original, al que li toca”.
O sigui, que en lloc de semblar un jardí sigui un bosc. A partir d’ara, doncs, “la gent es trobarà el que ha de ser”.
OBJECTIU: PROTEGIR 150 HECTÀREES
Actualment el GNO ha actuat o està actuant en set rouredes (vegeu el mapa de la pàgina 19) que representen prop d’un centenar d’hectàrees.
Entre aquestes, de propietat privada i municipal, n’hi ha amb àrees més petites, d’altres amb molta més extensió i d’altres amb més història.
Des de grans boscos amb arbres de més de 200 anys, com la roureda del Llopart i Sala-d’Heures (entre Vilalleons i Santa Eugènia de Berga), el Cantarell (Vic) o l’Hospital (els Hostalets de Balenyà), fins a d’altres de superfícies més modestes com el Clascar de Malla i la roureda del Verdaguer (també a Malla).
L’objectiu del grup, però, és arribar a una dotzena de boscos de roure martinenc de la comarca d’Osona, és a dir, a tenir, tal com apunta Martorell, “unes 150 hectàrees protegides”.
UN PROJECTE AMB ACCENT SOCIAL
Els encarregats de replantar aquestes espècies a les rouredes són treballadors d’Areté, l’empresa d’Osonament que promou la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental i addiccions.
“Una d’aquestes activitats productives per fomentar la inserció és la feina de plantacions”, explica Jordi Codina, responsable de Medi Ambient d’Osonament i Areté.
De fet, des de fa un temps, l’entitat ja col·labora amb el Grup de Naturalistes d’Osona i van presentar-se als Premis BBVA Futuro per la restauració de rouredes i marges agrícoles.
“Ens han donat 35.000 euros que ens han permès contractar les persones que treballen en aquest projecte i comprar material”, concreta Codina.
Es tracta d’uns tres treballadors que des de l’octubre fins a la primavera faran aquests treballs en els quals es preveuen, tal com especifica Codina, plantar entre 5.000 i 6.000 arbres i arbustos en una desena de rouredes i marges agrícoles.
Replantant a sobre el terreny hi treballa Toni Canadell, que com a responsable del projecte per part d’Areté detalla que ja tenen “una llista predeterminada de les espècies i la quantitat d’individus” que toquen a cada espai.
“Les plantem de tal manera que li donem moltes opcions de viure”, subratlla Canadell, que precisa tot el procés: “Fem el forat amb una broca, cosa que fa que la terra surti molt fina i ens permet que la planta creixi amb facilitat”.
A part d’això, li posen “un protector de coco” perquè no hi surti herba al voltant i retingui més la humitat. També hi col·loquen un altre protector al voltant de la planta perquè quedi senyalitzada i protegida dels herbívors, sobretot “perquè els conills no ens les xafin de bones a primeres”.
L’única diferència a l’hora de plantar és que els arbustos “poden viure més junts”. Els arbres, com el roure, “hem de considerar que poden créixer”.
Miren aquells llocs on hi ha “espais oberts”, però també reforcen a la vora dels que estan més fotuts.
