Era un dijous com qualsevol altre, però hauria pogut ser l’últim per a Paqui Avalos. El 24 de maig, sortint de l’oficina del BBVA, aquesta veïna de Manlleu de 45 anys va caure desplomada a la plaça Fra Bernadí. Acabava de patir un infart i, tot i això, avui pot explicar-ho en primera persona. Els agents de la Policia Local li van salvar la vida.
Del moment en si ella no recorda res, “només que em sentia cansada”. Quan va caure anava sola, però un home se’n va adonar i va córrer fins a la comissaria, que està situada a pocs metres. Els agents iniciaven la reanimació cardiopulmonar segons més tard. Al principi, sense èxit, però finalment Avalos va reaccionar, tot i que respirant amb dificultats. És per això que la Policia Local va decidir recórrer al desfibril·lador mòbil que porten al cotxe des de fa quatre anys. Era la primera vegada que el feien servir. I va funcionar: els indicava que continuessin amb el massatge. 48 hores més tard, Avalos abandonava l’Hospital Universitari de Vic recuperada i amb una experiència més a les espatlles, una d’aquelles que no tothom tindria esma d’explicar. “Només tinc paraules d’agraïment”, assegura, “quan van saber que m’havien trencat una costella amb la reanimació, encara els hi sabia greu! Jo els vaig dir: ‘prefereixo ser aquí, amb una costella trencada, que dins d’una caixa de fusta”.
“Prefereixo ser aquí, amb una costella trencada, que dins d’una caixa de fusta”
Les seves paraules traspuen gratitud, però també llança una demanda: “Caldria que hi hagués més desfibril· ladors a espais públics, perquè se salvarien una gran quantitat de vides”. En el seu cas, l’infart la va sorprendre, però que té problemes de cor ho sap des de fa temps. De fet, porta un marcapassos que aquell dia “no va respondre”. L’agent 1044, que la va atendre, tampoc havia viscut cap situació similar: “És habitual trobar-te persones que estan sota els efectes de les drogues o l’alcohol, però no haver de reanimar algú que ni respira ni té pols. En un primer moment et costa de creure”.
Avalos i la Policia Local es van retrobar fa una setmana i mitja en un acte a la sala de plens de l’Ajuntament de Manlleu. També hi va ser Carles Pons, president de Reanima, l’empresa que instal·la els desfibril·ladors, que va lliurar uns diplomes als agents on s’hi pot llegir “gràcies per salvar una vida. Sou un exemple a seguir, per demostrar que el pitjor que podem fer és no fer res”. El retrobament va ser emotiu. I de paraules sinceres. Com deia Pons, sempre “amb la mà al cor”.
