Trepitjar els senders dels maquis durant la lluita antifeixista. Aquesta és la proposta de la nova ruta de ‘Camins de llibertat’, que senyalitza un recorregut entre Prats de Molló, a la Catalunya del Nord, i Vidrà.
En el marc del projecte impulsat des del 2021 per l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, amb el suport del Museu Memorial de l’Exili (MUME) i la Diputació de Girona, instal·laran tres plafons a Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona del Ripollès i Vidrà.
L’objectiu és potenciar els “espais vius” vinculats a la història del país i atraure turisme de memòria històrica. Durant la presentació de la ruta han reivindicat la importància dels maquis i, també, des les cases de suport, des d’on els facilitaven avituallament.
“Aquesta ruta que us proposem, de Prats de Molló a Vidrà, segueix els camins i corriols que els maquis van trepitjar per derrocar el règim franquista, recuperar la democràcia i la República. Des de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya hem fet una intensa tasca per identificar i divulgar aquestes rutes, a través de relats i informes de guerrillers i guies de passos. Ara, vosaltres teniu l’oportunitat de seguir-la i de copsar, a través de la natura i els paisatges, la nostra història recent, tot fent un petit reconeixement a aquells guerrillers que van lluitar per conquerir un món lliure”, recull el fulletó que concreta la ruta ‘Camins de llibertat. Guia de senders dels maquis’ i que ressegueix el pas fronterer entre Prats de Molló i Vidrà.
L’Amical s’ha aliat amb el MUME i amb la Diputació de Girona per reconstruir la memòria facilitant les visites als “espais vius” de la història recent del país i de la lluita antifeixista dels maquis: “Un veritable exèrcit antifeixista”. Resseguir els senders ha estat una feina minuciosa, creuant espais amb les cròniques i la documentació de l’època. “Podem garantir que es trepitjaran els mateixos camins que van fer els guerrillers”, ha assenyalat el president de l’Amical, Raül Valls.
Són, en total, 75,2 quilòmetres quan proposen dividir en quatre etapes: de Prats de Molló a l’ermita de Sant Antoni de Camprodon, de l’ermita a mas Portús, des d’aquí al mas Cal Mic i una darrer tram fins al Santuari de Bellmunt.
Pel camí, els visitants trobaran informació i espais importants en la lluita dels maquis, com les anomenades cases de suport. Eren masies, generalment aïllades, des d’on els masovers donaven avituallament als guerrillers o els encobrien per evitar que la Guàrdia Civil els atrapés. “S’hi jugaven la vida i majoritàriament eren dones”, ha indicat Valls.
A banda d’editar fulletons i donar a conèixer la ruta, també instal·laran plafons i faran un acte aquest dissabte per donar a conèixer el recorregut. El director del Museu Memorial de l’Exili (MUME), Miquel Aguirre, ha explicat que recuperar aquests camins els permet “ampliar” el discurs del museu i portar-lo als espais on va succeir la història.
A més, també proposaran visites guiades a estudiants d’institut i al públic en general, per donar a conèixer la història.
La presidenta del Consorci del museu i diputada de la Diputació, Míriam Lanero, ha exposat que la corporació aposta per potenciar el turisme de memòria històrica i que rutes com aquestes són l’exemple perfecte perquè conjuguen patrimoni natural i cultural, a banda d’entrellaçar diverses comarques.
El president de l’Amical ha recordat el paper cabdal que van tenir els maquis i tota la seva xarxa de suport per intentar derrocar el règim franquista, tot i que finalment no van tenir èxit “per l’abandonament internacional”.
“Van tenir un compromís ferm amb la lluita antifeixista, per recuperar la democràcia i la República. Va ser un moviment molt organitzat i també volem trencar la imatge folkloritzada que es té d’ells, perquè eren un exèrcit, una organització militar molt preparada i molt ben armada amb un objectiu molt clar”, ha conclòs Valls.
{{ comment.text }}