Una cinquantena de persones van participar dissabte al cens d’ocells aquàtics hivernants que cada any organitzen el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic, amb la col·laboració del Museu del Ter, el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona, el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN) i l’antic Gedena-Ripollès.
Ja fa 38 anys que recullen dades de les aus que viuen a l’entorn del riu, amb la finalitat d’observar i documentar “canvis en les espècies que poden explicar variacions en el paisatge o l’escalfament global”, segons Marc Ordeix, coordinador del CERM.
Els voluntaris es van distribuir en 13 punts del recorregut del riu Ter, entre Ull de Ter i el Pasteral (Selva), a més d’altres punts d’afluència d’aquests animals a l’entorn del Gurri, pantans i basses del Lluçanès i Seva.
El cens oficial de les aus vistes aquest dissabte es farà públic d’aquí un any, de la mateixa manera que ara s’acaben de conèixer els resultats de 2025. En una primera anàlisi sobre el terreny, Ordeix apuntava dissabte que en la línia dels darrers anys “s’han vist menys ànecs que altres anys”, la qual cosa atribueix a la sequera, però també destacava la varietat d’espècies que s’havien arribat a observar destacant el morell xocolater, “que ens ha sorprès molt”, deia Ordeix, a més del becadell i “moltes xivites”.
Ordeix també destacava que s’havia deixat veure una puput que “aquí a l’interior només veiem a l’estiu i ara fa un temps que comencem a veure també a l’hivern, i això pot ser un indicador que els hiverns són cada vegada més suaus”.
El 2025 es van comptar 7.842 ocells, –una xifra similar a la de 2024, però lluny dels més de 9.000 de 2023–, de 82 espècies diferents. Entre les espècies curioses destacaven quatre xarxets a la Mambla i un al Gurri, un grup de 17 fredelugues al Pla de Sant Francesc, un becadell sord i un de comú, així com un martinet de nit jove, una espècie més estival que hivernal a Osona.
Entre les espècies més habituals, durant el cap de setmana del cens l’any passat es van comptar 32 corbs marins grossos al llarg del recorregut i 151 entre totes les joques del Ter, en les quals el Grup d’Anellament de Calldetenes fa un seguiment setmanal.
El 2025 es va detectar una disminució d’aquesta espècie, amb valors força baixos, però sense arribar al mínim històric de l’hivern 2019-20 i del 2023-24. Des del CERM s’apunten tres hipòtesis que explicarien el descens: la sequera i el baix nivell d’aigua al pantà de Sau (la joca principal és al Cingle de Balà), oscil·lacions poblacionals degudes a la climatologia de les àrees de cria i d’hivernada o la caça directa que es fa en alguns països a proposta del sector pesquer.
De gavians argentats se’n van comptar 494, localitzats més a les teulades de Vic que no pas al dormider de Roda. Després de l’episodi de botulisme del 2019 al riu Gurri, la població d’ànecs collverd es va reduir a la meitat però s’havia recuperat i el 2023 es va arribar a 1.357 exemplars. El 2025 eren poc més de 900 a causa de la sequera.
L’hivern passat també es van observar 25 agrons blancs, 91 bernats pescaires, 111 esplogabous i 10 martinets blancs. També 41 merles d’aigua, una espècie a l’alça i és un bioindicador de la qualitat de l’aigua, però per contra la població de blauets (13) va disminuir de 10 respecte al 2023.
Aquest és un ocell que s’associa a una bona qualitat de l’ecosistema fluvial i es pot haver vist afectat per la sequera i l’empitjorament de l’estat ecològic del riu. Finalment, també es van observar poc més de 200 pit-roigs, lluny dels 600 de 2021.
