Ser dona a la postguerra

Amb motiu del 8-M, pobles i ciutats es bolquen per reivindicar el Dia de la Dona. El Museu de l’Esquerda de Roda va compartir els records de nou dones que van créixer a la postguerra amb una infància marcada pel treball precoç a les fàbriques tèxtils. La UVic organitza dijous una taula rodona sobre les Jornades de la Dona, que van celebrar-se fa 50 anys a Barcelona i van ser claus per al moviment feminista a Catalunya. El Museu de l’Esquerda va acollir divendres un acte del Fòrum Dona amb motiu del Dia Internacional de les Dones sota el títol “Grans dones de Roda: ‘Elionors… nenes a la fàbrica”, en què es van homenatjar les dones de la postguerra. El fòrum, conduït per Cesca Costa i amb la participació d’alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol (Violeta Serradell, Martina Puigdemunt, Meritxell Martínez, Dana Verdaguer, Yasmin Asbai i Manar Ettarmart), va omplir de públic la sala per seguir un diàleg intergeneracional sobre la vida de les dones que van créixer a la postguerra a partir dels testimonis de Montserrat Bori, Àngela Codina, Quimeta Codina, Dolors Comerma, Mercè Devesa, Magda Mas, Anna Palou, Maria Piella i Benita Vila. Durant la conversa, les protagonistes van recordar que la majoria havien començat a treballar entre els 11, 12 i 13 anys, sovint en fàbriques tèxtils, fet que els va impedir anar gaire temps a escola. “Treballar a 12 anys és una misèria”, va dir Maria Piella. Tot i les dificultats materials, totes elles van coincidir a descriure una infància amb penúries però també amb records feliços durant les estones que jugaven al carrer a palet, a la cuit, a bales, a fer ballar la baldufa o saltant a corda. Les classes de catequesi, anar a buscar glans o collir herba per als conills també formaven part de les activitats. “Jo era molt enjugassada, però no teníem hores; me’n penedeixo de no haver pogut jugar més”, va explicar Dolors Comerma. “És que ser canalla, i jugar i disfrutar, és el més maco que hi ha”, va reblar Montserrat Bori. Totes elles també van evocar les dificultats de la postguerra, amb el pa racionat o anar fins al molí dels Frares per moldre un quilo de blat de moro i fer-ne farinetes. “Estàvem contents amb poca cosa; fer el Dijous Llarder, una taronja i una truita”, recordava Quimeta Codina. Hi va abundar Magda Mas: “La mare feia una truita d’un ou o dos i en feia quatre trossos perquè n’hi hagués per a tothom. No patíem perquè no teníem res.” La conversa també va abordar el paper desigual d’homes i dones a la llar. Les participants van recordar que les tasques domèstiques requeien gairebé sempre en les dones. “Gairebé feia llàstima veure un home que escombrés; cadascú feia les seves funcions”, va explicar Mercè Devesa. Anar a buscar aigua a la font o a comprar a cal Tito eren algunes d’aquestes funcions, com va exposar Àngela Codina. En aquest context, van explicar també com l’arribada dels primers electrodomèstics va transformar la vida quotidiana. “El primer que vaig tenir va ser un ventilador”, va recordar Benita Vila. “Jo, un fogonet de gas”, va afegir Anna Palou. Moltes d’elles, la rentadora. Els va significar un gran avenç. Pel que fa al context polític, moltes van admetre que no tenen un record gaire directe de la dictadura perquè eren molt petites, tot i que sí que recorden elements de l’escola d’aquell temps, com haver de cantar el Cara al sol o el fet que l’ensenyament fos només en castellà. L’acte, que va culminar amb un pica-pica, es va tancar amb un missatge adreçat a les alumnes que participaven en el diàleg: aprofitar les oportunitats actuals per estudiar, treballar i continuar avançant en els drets de les dones, unes oportunitats que, com van recordar totes les ponents, a elles se’ls van negar. S’ha avançat, però cal continuar avançant.

Ser dona a la postguerra

La UGT d’Osona dedica una sessió al 8-M i “a tot el que callem les dones”

Commemoracions del 8M

“El feminisme lluita per la igualtat, però també per un món més feliç”

Onze centellenques relaten vivències laborals com a dones

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Un incendi com cap altre

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un mercat més buit i acalorat

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

Emotiu minut de silenci a Manlleu per la mort dels dos germans bessons ofegats al riu Ter