L’arc de Carles Blasi és una bona mostra de les competicions més importants a les quals ha participat. S’hi va aficionar el 2000 i des de llavors no ha parat d’escalar posicions. A més de quedar campió d’Espanya i subcampió d’Europa, a principis de juliol també va aconseguir una de les majors fites dels aficionats del tir amb arc: una medalla de plata a la competició internacional. Organitzat per la International Field Archery Association (IFAA), l’esdeveniment es va disputar a Rovaniemi, Finlàndia. “És el més important de tots”, subratlla Blasi.
En aquest país nòrdic va participar en la categoria de longbow (arc llarg) conjuntament amb una seixantena d’arquers d’arreu del món. Hi havia quatre circuits, cadascun dels quals tenia 28 dianes volumètriques, que acostumen a ser reproduccions d’animals de caça. Als dos primers circuits, podia fer servir tres fletxes per encertar la diana; al segon circuit, dues, i en el darrer, només una. Arribar a pujar al podi, doncs, va ser tot un goig per al vilatortí.
Però la glòria va durar poc i va quedar en un segon pla. En el moment de recollir la medalla de plata, va pujar al podi equipat amb la samarreta de l’Asociación de Arco Libre (AAL) i també amb una senyera. Pujar amb la bandera catalana, però, constitueix “una falta molt greu”. Així l’alertava a finals de juliol un burofax que va rebre per part de l’AAL. A l’avís, se l’informava que se’l pot arribar a inhabilitar, suspendre o privar de la condició de soci i, per tant, no poder participar en més campionats, ja que és necessari estar associat a l’entitat de cada país.
Blasi va respondre’ls la carta exposant que no havia trobat enlloc cap norma on s’especifiqui que ha de pujar amb la bandera que representi l’associació, que en aquest cas vindria a ser la rojigualda amb un arc i la fletxa. A la resposta, l’arquer també hi lamentava que no comprenia com una senyera pogués provocar tant de rebuig quan hauria de prevaler el gaudi de compartir arcs i fletxes amb l’objectiu màxim d’arribar al podi.
El veredicte de l’AAL ha arribat a finals d’aquest octubre. La comissió disciplinària ha dictat que queda “suspès de la seva condició d’esportista de l’associació per un període de dos anys”. Tot i això, ell no s’ha quedat de braços plegats, ho ha posat en mans d’un advocat i ha presentat al·legacions a la sentència, a través de la qual es denuncia una falta de fonamentació jurídica o un règim sancionador. “No entenc per què hem d’arribar a aquest extrem”, lamenta Blasi, que a dia d’avui no sap “de quin dia a quin dia estaré inhabilitat, ni per què són dos anys i no un o cinc”. Acabi com acabi, ell assegura que mentrestant continuarà gaudint de la seva afició tirant fletxes.
