La crisi que viuen les entitats socials que fan recollida i gestió del tèxtil ha comportat que algunes de les més petites i locals com Tapís, que actua a Osona i el Lluçanès, hagin decidit tancar els seus contenidors fins a finals d’any als municipis on no han arribat a acords amb els ajuntaments per tal que aquests n’assumeixin el cost. A partir del gener els consistoris faran licitacions del servei per complir amb la nova normativa europea.
Nou capítol en la situació de col·lapse que viuen les entitats socials que fan recollida i gestió del tèxtil per la saturació d’excedents de roba de segona mà als mercats internacionals, la caiguda de preus de la roba i l’augment dels costos.
Després de tancar el 2024 amb pèrdues de 50.000 euros, l’associació Tapís, que fa la recollida a Osona i el Lluçanès, va demanar als ajuntaments que paguessin el cost del servei d’aquest 2025 tal com obliga la nova llei seguint directrius europees, però davant la falta d’acord amb alguns consistoris ha decidit tancar els contenidors fins que acabi l’any.
“És una decisió que ha costat molt de prendre, però no podem assumir la gestió del servei amb qualitat i hem hagut de prioritzar els que han pagat. La nostra intenció no és fer la punyeta ni pressionar els ajuntaments sinó fer un bon servei i que se’ns pagui”, afirma la tècnica del pla estratègic de l’entitat, Trini Molist.
Des de Tapís asseguren que si fossin una gran empresa que dona un pressupost per recollir un residu ningú el discutiria, però “com que som una entitat social que ha anat fent això per bona voluntat durant molt temps tothom s’hi atreveix”.
Fins ara l’entitat havia anat signant durant anys convenis amb els diferents ajuntaments, molts dels quals ja havien caducat, per instal·lar contenidors de recollida de manera gratuïta perquè la roba es valoritzava, des de la revenda a botigues fins a l’exportació d’estocs, i això els permetia costejar les despeses i crear llocs de treball per a joves en risc d’exclusió social. Ara, però, aquesta fórmula ja no és vàlida i cal fer licitacions públiques, cosa que es començarà a fer a partir del gener.
Tapís explica que mentre no es convoquin els concursos són “entre un 30% i un 40%” els ajuntaments amb qui no hem pogut arribar a cap acord. És el cas, entre d’altres, dels de la Mancomunitat La Plana, i per això alguns com Folgueroles han anunciat aquests dies a la seva pàgina web que s’han retirat els contenidors taronges que hi havia a l’exterior de l’àrea d’emergència de Ca la Tecla per evitar que se’ls acumuli roba. “Jo entenc la lletra petita, però si tens un conveni que et diu que t’ho recolliran no pots canviar les regles del joc a mig fer.
A més a més ens van enviar una carta que no va agradar i els alcaldes vam decidir no pagar”, diu el de Folgueroles, Miquel Serra. El vicepresident de la Mancomunitat La Plana, Xavier Rierola, afegeix que hi va haver “tres o quatre ajuntaments que sí que van decidir que farien un ingrés per ajudar, però la majoria no i la Mancomunitat, tampoc, perquè jurídicament no podem”. Recorden que en aquests casos se’ls va assegurar que es faria una “recollida de mínims, però després va arribar la carta dient que deixarien de fer el servei i hi va haver alcaldes que es van enfadar”.
La solució temporal que han trobat a la Mancomunitat és fer la recollida des de l’organisme supramunicipal i una tria prèvia de la roba abans de portar-la a Tapís i així pagar només per la gestió i no la recollida, que té un cost menor. Això fins que “tinguem concursat el tractament i llavors guanyarà qui guanyarà perquè s’hi podrà presentar tothom”.
Molist, per la seva banda, acaba assegurant que la situació és “l’impàs que hem de viure” fins que el residu tèxtil no tingui les mateixes condicions que la resta de fraccions, que tenen impostos i subvencions que cobreixen la gestió.
Com que el tèxtil està considerat com a tal des de fa un any de moment depèn del mateix ajuntament que pagui pel servei. Un fet que segons Rierola “costa d’entendre, perquè fins que no hi hagi aquests impostos i ajudes com més reciclem més paguem”.
