Tot i que la faceta més coneguda de Tapís és la d’empresa d’inserció que fa recollida de tèxtil a Osona i el Lluçanès –que recentment ha estat notícia per les dificultats econòmiques del sector–, l’entitat, que l’any passat va celebrar els 40 anys, té també tota una cartera de projectes adreçats a joves en risc d’exclusió social. Des de la seva creació el 1984 s’ha acompanyat en aquest marc més d’un miler de persones, el perfil de les quals ha anat canviant al llarg de quatre dècades de treball. S’ha passat d’atendre joves que no estudiaven ni treballaven a nouvinguts en situació administrativa irregular, la major part sense cap xarxa de suport familiar.
“Els projectes funcionen de manera integral. Tenim molt clar que l’activitat principal és formativa i d’inserció sociolaboral, però també els acompanyem en tot allò que afecta la vida de les persones, com són els tràmits dels papers, qüestions de salut, accés a l’habitatge, dificultats per empadronar-se o garantir-los l’accés a formes d’oci sanes”, explica l’educador Jordi Tolosa. Per això, des de l’entitat destaquen que “per a la majoria de joves que passen per aquí això és casa i és significatiu a les seves vides”. La prova és que molts els visiten amb el pas dels anys per explicar-los com els va la vida o presentar-los els seus fills “i veus que hi ha aquest vincle”. Tolosa detalla que a diferència dels inicis quan la majoria de joves tenia dificultats formatives “ara atenem gent que en situacions normalitzades no haurien passat mai per aquí, perquè alguns tenen nivells formatius alts i un projecte definit però no el poden tirar endavant perquè hi ha un tap”.
Aquesta nova realitat dels joves que s’ha anat consolidant pel fet que “els altres ja trobaven altres ofertes formatives” ha comportat també l’ampliació de l’oferta de projectes de l’entitat. Ja fa més d’una dècada es va posar en marxa l’Aktua, d’acompanyament a la inserció sociolaboral de joves de 16 a 25 anys a través d’itineraris formatius individualitzats. Més tard de la mà del Consorci d’Osona de Serveis Socials es va engegar el Sostre 360º per oferir una atenció integral, amb habitatge inclòs, als joves en situació de carrer o sense llar, i més recentment s’ha creat el Senders. Aquest està pensat per als joves que ja han passat per l’Aktua i han realitzat un procés satisfactori que garanteix la seva inserció, però per la falta d’un permís de treball han de continuar sota el paraigua de Tapís. “La llei d’estrangeria és molt dura i quan ja han fet un bon procés es troben que encara no poden treballar. Per això en aquest el nivell d’acompanyament és més baix i fan una feina més autònoma, com de petita cooperativa”, comenta Tolosa, que és educador de l’Aktua. L’ampliació dels programes ha provocat també que els itineraris, que estaven pensats inicialment per acompanyar joves durant uns dos anys, hagin acabat sent de tres. “Sempre hi ha hagut certa flexibilitat perquè hi ha joves que amb mig any ja poden volar i d’altres que amb dos no en tenen prou, però sí que des del 2017 o 2018, quan pràcticament tots els joves ja van passar a ser de situació administrativa irregular, els processos s’han allargat”, explica.
Tots els projectes funcionen de forma similar. Els joves fan 12 hores setmanals de taller i 8 hores més de formació bàsica i transversal. El taller és un espai pensat per treballar els hàbits laborals, les habilitats i agafar el ritme de feina mentre que la formació és de català i matemàtiques acompanyada de mòduls de salut, habilitats socials, informàtica i reparacions que es complementen amb altres formacions amb entitats externes. En les hores de taller hi ha una part productiva, perquè els joves elaboren llibres i llibretes amb paper reciclat, fan sabons o realitzen tallers en escoles i per això perceben una beca. “No és una ajuda sinó una cosa que es guanyen i que els permet mantenir la formació perquè tenen les necessitats bàsiques com l’alimentació cobertes”, remarquen des de Tapís.
Un cop acabat tot el procés formatiu és quan es busca la manera que els joves facin el salt a les empreses. Tapís té empreses col·laboradores que “hi han anat apostant i quan veuen que funciona estan molt receptives”, però no amaguen que també els costa trobar-ne de noves, sobretot empreses més petites “perquè els demanes que facin un contracte indefinit a un jove i no pugui començar a treballar fins al cap de vuit mesos”. Des de Tapís posen en valor la seva feina i asseguren que sovint les empreses es queixen que els joves no tenen ganes d’estudiar i treballar però, en canvi, “l’experiència que tenim amb els d’aquí és diferent, perquè segurament el fet de no tenir xarxa familiar fa que l’única manera que tinguin de tirar endavant sigui treballant i estudiant molt”.
Un dels aspectes que preocupa ara mateix l’entitat, en l’actual context d’augment de situacions d’exclusió residencial, són les dificultats de trobar un pis que s’estan trobant els joves. “Al problema de com hem tensat l’habitatge, vist com a inversió i no com a dret, s’hi suma una situació claríssima de racisme immobiliari que fa que moltes persones, fins i tot quan ja tenen feines amb contractes indefinits i amb certes garanties, continuïn tenint molt difícil accedir-hi. Ho estem experimentant i no pinta bé perquè cada vegada es valida més des de l’administració”, lamenta Tolosa.
