| Agnès Casamajó
A Tona, la recollida de taps de plàstic continua sent, anys després del seu moment àlgid, una de les iniciatives de voluntariat amb més seguiment del municipi.
Tot i que el boom d’aquest tipus de projectes es va viure sobretot entre els anys 2011 i 2014, al poble la proposta no s’ha aturat i s’ha consolidat com una acció mediambiental i comunitària que implica veïns, comerços i infants.
Sota el nom de Tipitap, es tracta d’una de les set propostes que impulsen des del voluntariat de Tona i, segons expliquen des de l’organització, és la que té més participació.
Actualment hi ha punts de recollida repartits en diferents botigues del municipi i també a les escoles, fet que facilita que la gent hi col·labori de manera constant i natural.
“La idea va sorgir d’educar la gent ecològicament, perquè el reciclatge al poble ens interessa moltíssim”, explica la voluntària Maite Planas, que detalla que el projecte va començar fa tres o quatre anys.
L’acció, doncs, “no era només recollir taps, sinó conscienciar que cada petit gest compta”.
Amb el pas del temps, la recollida de taps ha arrelat a Tona.
Planas assegura que “ha sigut un projecte molt participat des del primer moment” i remarca especialment la implicació dels més petits. “Això per a nosaltres és molt important”, apunta.
Durant un temps, la iniciativa funcionava com una seda: una empresa s’encarregava de recollir els taps i els hi pagava.
“Ens donava uns diners que fèiem servir per a l’associació”, recorda la voluntària.
Ara bé, aquesta ruta s’ha encallat perquè s’ha perdut la sortida dels plàstics.
El voluntariat de Tona, doncs, té acumulades actualment gairebé dues tones de taps sense cap empresa que se’n faci càrrec.
“En tenim una habitació plena, perquè la gent segueix portant taps, però no tenim cap manera de canalitzar-ho”, explica Planas.
El canvi en la producció dels envasos i ampolles de plàstic tampoc ha servit perquè n’hi hagi hagut una disminució.
Tal com destaca Planas, “ara moltes ampolles ja porten el tap enganxat i la gent els ha d’arrencar expressament, però tot i així continuen col·laborant”.
Malgrat l’acumulació de material i la incertesa sobre el futur, no volen abandonar la iniciativa.
“És un projecte per al qual abans de tirar la tovallola volem utilitzar tots els recursos possibles”, afirma Planas.
La voluntària reitera que hi creuen molt perquè “està molt arrelat i no volem deixar-lo estar”.
Confien trobar una solució que aviat permeti donar sortida als taps acumulats i garantir la continuïtat d’una iniciativa que, més enllà del reciclatge, ha esdevingut una eina de cohesió social i de sensibilització ambiental a Tona.
