“Mai havia tingut cap reacció al·lèrgica, i de cop em va venir molta inflamació als ulls, molts esternuts i em costava molt respirar.” Feia 5è de Primària quan a Adrià Canadell Segalés, de Vic, van detectar-li al·lèrgia a les gramínies, a través d’una ana·lítica. “Són les plantes que normalment es consideren males herbes o els cereals”, detalla, mentre remarca que “és una família molt gran”.
A partir d’aquí va començar un tractament que va constar d’antihistamínics per alleujar els símptomes, però com que també patia asma al·lèrgica van proposar-li vacunar-se. En aquest darrer cas, “és com una mena de teràpia d’exposició, que t’injecten pol·len de gramínies a la sang perquè el cos s’hi acostumi i rebaixi la reacció al·lèrgica”.
Recorda que “el primer any és el més dur”, però després “t’hi acabes acostumant”. El jove de 22 anys explica que el tractament amb vacunes –punxades o oral– que va fer durant els primers quatre anys “requereix molta disciplina”. En canvi, amb antihistamínics “és més flexible”.
Amb l’efecte de les vacunes, en què va desaparèixer l’asma, actualment només es pren antihistamínics per combatre els mocs o els ulls plorosos.
Es medica principalment a la primavera i a l’estiu. “Ho faig els dies que preveig que hi haurà molt pol·len, quan el dia abans he estat molt malament o quan em llevo amb símptomes”, apunta. La previsió de pol·len la consulta en diverses webs, tot i que l’experiència és un grau: “Em fio més del que m’ha passat el dia anterior”.
De fet, reconeix que “cadascú busca les seves estratègies i troba la manera”. En aquest sentit, doncs, explica que patir una al·lèrgia “no és invalidant, però sí que és molt molest”.
En el seu cas, treballa a l’exterior en activitats d’aventura i està exposat diàriament al pol·len. A més, a la Plana de Vic, “de gramínies, n’hi ha moltíssimes”. “Potser no és el millor lloc per viure”, bromeja.
Canadell ho pateix a les zones més boscoses i en el cas de Vic, per exemple, “on ho nota més és al riu “perquè és on hi ha més plantes” o quan fa vent “perquè el pol·len s’aixeca molt més”.
Aquesta primavera està essent “de les més fortes” que ha viscut. Per a alguns altres, potser no ho és tant: “Els nivells de pol·len canvien en funció de les espècies.
Depèn de la persona i de l’al·lèrgia que té”. Ara bé, sí que remarca que amb la sequera s’ha notat molt més. “Totes les plantes acaben pol·linitzant just quan hi ha aigua i ho notem tots de cop”, conclou.
