Que arribin nous alumnes a classe amb el curs ja engegat. Això, que històricament era un fenomen puntual a Osona, ha anat a més amb les onades migratòries i en municipis com Manlleu s’ha accentuat passada la sotragada més forta de la pandèmia de la covid-19. Segons dades de l’Ajuntament, l’anomenada matrícula viva ha pujat un 22% del primer trimestre del curs 2021-2022 a l’actual: en xifres absolutes, s’ha hagut d’escolaritzar a la ciutat un total de 129 infants o adolescents pels 106 d’un any enrere. L’augment és encara més marcat a Torelló –de 48 a 78 sol·licituds–, mentre que a Vic la variació no creix en la mateixa magnitud, però perquè els números acostumen a ser sempre força alts. A l’hora d’analitzar el perquè del boom, els consistoris no tenen encara una diagnosi ben travada, però sí que hi ha la percepció que repunta la immigració, tant de famílies que arriben a Osona procedents d’altres països com que s’hi traslladen després de viure a l’àrea metropolitana de Barcelona o altres comarques catalanes.
Haver de donar resposta a nens i nenes a qui cal escolaritzar amb el curs en marxa no és nou a Vic, Manlleu ni Torelló, però els regidors d’Educació sí que admeten que ara mateix la situació preocupa. “A totes les escoles s’acull alumnes amb necessitats educatives especials, siguin públiques o concertades, però els nostres centres són de màxima complexitat, estan sobresaturats i no arriben prou recursos”, explica Rafa Cuenca (ERC) des de Manlleu. Núria Montanyà (ERC), de Torelló, s’expressa en termes semblants: “Sobre el paper tenim dibuixat l’esquema per assegurar un repartiment equitatiu, però a la pràctica llavors és molt difícil; ens trobem aules d’acollida plenes i menys vetlladors dels necessaris. O es replanteja tot el model o als centres hi fan falta més recursos humans”.
Una dificultat afegida és que els cursos que registren més matrícula viva són els d’ESO. A efectes pràctics es pot donar la circumstància que arribi a classe un adolescent a qui s’hauria d’ensenyar sintaxi i anàlisi morfològica de frases, o filosofia i història, sense ni tan sols entendre el català. “L’alumnat d’Infantil no planteja un repte tan gran, perquè encara ha d’aprendre el més bàsic, no té interioritzat el mateix volum d’hàbits”, detalla Bet Franquesa (Junts), regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Vic. En el cas de nois i noies de 13 o 14 anys, “la maduresa és molt més alta, a banda del xoc d’adaptar-se a un país nou, els amics, les maneres de fer i relacionar-se… Costa de gestionar malgrat la feinada ingent dels equips docents”. A la capital d’Osona, i com a conseqüència de la matrícula viva, s’hi va obrir ara fa quatre anys un grup més a cada nivell de Primària. “El problema greu ara el tenim a P5 i 4t d’ESO”, hi afegeix la regidora. Montanyà coincideix que “els centres hi posen molt de la seva part, però les aules estan sobresaturades i calen més mans”.
Risc de segregació escolar
La gestió de la matrícula viva preocupa especialment els consistoris perquè amenaça els plans contra la segregació escolar, és a dir, la distribució d’alumnes que es fa a Vic, Manlleu, Torelló… per assegurar que els nens i nenes amb necessitats educatives especials –des del punt de vista socioeconòmic, d’idioma, de predisposició, de salut…– no es concentrin només en uns determinats centres.
María José Larios, l’adjunta a la Síndica de Greuges de Catalunya per la Defensa dels drets dels infants i els adolescents, apunta que el primer pas contra la segregació és “detectar, saber abans del moment d’escolarització les característiques dels alumnes que hi haurà en un curs”, ja que és imprescindible per reservar places o ajuts com les beques menjador. Es tracta d’una feina que correspon al Departament d’Educació en coordinació amb els ajuntaments. Després convé garantir una bona distribució, intentant casar les preferències de les famílies amb les opcions de matrícula, i, en tercer lloc, que arribin quan i com toca els ajuts econòmics: “A Catalunya hi ha una disfunció a causa del retard en la resolució de convocatòries. Són diners que haurien d’assegurar l’escola gratuïta als alumnes amb necessitats especials, però sovint s’acaba situant famílies i centres en tensió, perquè no tenen més remei que avançar-los i confiar que posteriorment els recuperaran”.
Des del punt de vista de l’equip de la Síndica, Osona ha estat històricament una comarca pionera en la lluita contra la segregació escolar. Tot i això, la cursa és de fons, a llarg termini. I la matrícula viva, una amenaça real. Cuenca insisteix que a Manlleu la situació frega el “límit”: “Entren alumnes a les aules cada setmana, i una bona adaptació requereix places i recursos. Si no els tenim, no estem garantint la igualtat d’oportunitats, per això ens hauríem de plantejar saltar les fronteres municipals i, encara que sigui amb ajudes econòmiques, que els nens i nenes poguessin escolaritzar-se a altres llocs. És un debat difícil, molt complex, però hi ha de ser”.
A Ripoll, menors de 16 i 17 anys que arriben sense papers
Fonts de l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Ripoll expliquen que en el seu cas també és un repte gestionar la matrícula viva, però aquest curs no n’han detectat un repunt especial. El que sí que estan rebent són menors de 16 o 17 anys. I aquí, com que s’ha superat el període d’escolarització obligatòria, cal activar altres circuits: “El primer contacte sol ser la Creu Roja o el moment d’empadronar-se a l’Ajuntament, ja que això els permet demanar la targeta sanitària”. Superat aquest pas, se’ls deriva al tècnic d’acollida del Consell Comarcal –actualment amb una llista d’espera de dos mesos a causa del boom d’arribades– i al de joventut del casal de joves El Galliner. Les mateixes fonts detallen que “si tenen papers i han estudiat al seu país d’origen, es pot iniciar el procés de convalidació. Si no, se’ls ajuda en inserció laboral o a accedir a l’oferta formativa de fundacions com Albir”. Franquesa explica que a Vic s’estan trobant la mateixa circumstància i emmarca en aquest context l’aposta política per l’escola de noves oportunitats: “Són joves que amb un o dos anys d’ESO no estan preparats per anar-se’n a cicles. Hem d’organitzar circuits diferents perquè puguin formar-se, aprendre la llengua amb el temps que necessitin i tenir sortides laborals dignes”.
