Al carrer de la Riera de Vic no hi ha façana sense fils. És un dels nombrosos carrers que s’han vist afectats per l’extensió de la fibra òptica i la demanda de serveis de banda ampla a les llars, que multiplica la presència del cablejat que penja de les parets. La llei estatal de telecomunicacions del 2014 estableix que l’ús de la xarxa pública i la fibra òptica és un servei d’interès general, i permet a les operadores desplegar lliurement cables i equips de comunicacions electròniques a les façanes dels edificis.
Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Vic, assegura que els consistoris no tenen potestat per aturar la problemàtica: “Sempre intentem demanar que passin els cables endreçats, però no depèn de nosaltres perquè és una regulació supramunicipal”. L’ordenació d’aquests elements queda a criteri de l’instal·lador, que moltes vegades no ha de demanar gairebé cap mena d’aprovació. Palmero explica que la primera operadora que es col·loca en una façana ha de demanar permís al propietari, però que si s’ha donat permís a una ja poden passar-hi totes.
Per la seva banda, el regidor de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Manlleu, Enric Vilaregut, afirma que la llei de telecomunicacions “dona barra lliure a les companyies”, i assenyala que la norma es va aplicar amb un sentit: alguns particulars tenien problemes per accedir a la fibra òptica perquè els veïns no volien passar cables per les façanes. “Com que es tracta d’una qüestió de servei públic, la llei va reaccionar i hi va donar accés lliure.” Ara per ara, l’únic requisit de les operadores per desplegar noves instal·lacions de fibra òptica i telefonia és presentar un pla de desplegament que ha d’aprovar l’Ajuntament, “però a partir d’aquí poden fer el que vulguin”. “Té un sentit favorable, perquè d’aquesta manera un sol veí no et pot bloquejar l’accés a la línia de fibra òptica, que ha de ser per a tothom”, assegura el regidor, “però l’altra cara de la moneda són els abusos que porten a terme les companyies, que posen cables i caixes sense gaires miraments”.
En aquest sentit, apunta que la dificultat d’aplicar una ordenança municipal que reguli les instal·lacions desendreçades els deixa molt poc marge de maniobra. “El que podem fer és intentar arribar a acords i fer de mediadors, però no tenim gaire competència i el litigi és entre els particulars i les operadores.” El regidor explica que una de les opcions és intentar vigilar les acumulacions de fils en desús a les parets i ordenar que els retirin, però “estar al cas en una població sencera no és senzill, i moltes vegades no fan cas”. “El problema és que per resoldre una situació conflictiva es va crear una llei que genera altres situacions conflictives”, conclou.
L’Ajuntament de Ripoll declara que la principal dificultat, més enllà de les limitacions legislatives, són precisament els cables abandonats. Joaquim Colomer, cap de l’Àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa del consistori, assegura que a l’hora de passar cablejats nous les grans companyies no es preocupen de treure les instal·lacions antigues. “Si realment hi hagués la intenció de fer-ho, les empreses ja ho estarien fent.” Colomer puntualitza que la seva retirada no suposaria cap cost, però que les operadores no estan disposades a fer aquesta feina. “Això genera un desgavell i una mala imatge per totes les poblacions”, assenyala.
El camí a seguir per eliminar aquests elements que perjudiquen el paisatge urbà és molt difús. Els regidors afirmen que no hi ha gaires solucions que es puguin oferir des del consistori, més enllà dels projectes per endreçar els cables. En aquesta mateixa línia es pronuncia Adrià Jaumira, regidor de Serveis Territorials, Medi Ambient i Habitatge de l’Ajuntament de Torelló. Explica que en tots els carrers que s’urbanitzen des de zero es busca fer passar els fils sota terra, per canalitzar totes aquestes conduccions, però a vegades no és gens fàcil. “Amb els cablejats ja existents és més difícil soterrar, i és més costós treure’ls que el mal que pot suposar deixar-los penjats.” Des del consistori de Torelló s’intenta donar solucions a les instal·lacions que puguin suposar un perill a mitjà termini, però no tenen cap ordenança en marxa per alleugerir els fils de les façanes “perquè és molt complicat de gestionar”.
La regidora Palmero afirma que treure’ls del tot és “tècnicament impossible”, perquè el soterrament és inviable. “A Vic hi ha edificis antics que no estan preparats per tenir una connexió de serveis sota terra”. En aquest sentit, detalla que molts edificis del centre històric de la capital osonenca són anteriors a les telecomunicacions, i que, per tant, no preveuen aquest tipus d’entrada. Des de Manlleu, Vilaregut també afirma que aquest procés seria molt complicat i costós, perquè molts municipis de la comarca s’edifiquen sobre sòl rocós. El regidor assenyala que una possible solució seria aplicar una normativa més exigent amb les operadores. “Hi ha poques solucions, per això estem com estem”, acaba.
