“Ha canviat la mentalitat. Hem interioritzat que tenim la potestat de decidir”

Les interrupcions voluntàries de l’embaràs s’han doblat a Osona en vint anys. Què li diu aquesta dada? D’entrada que, com que la normativa ha canviat, hi ha moltes més facilitats per accedir-hi. Anys enrere les úniques opcions eren viatjar o buscar mètodes alternatius poc segurs per a les dones. Avui en dia l’avortament està reconegut per llei, i hi ha l’oferta pública i gratuïta en consonància. Això es visibilitza en una demanda més ajustada a la realitat, però no és que les IVE creixin, sinó que abans es veien menys. A Osona la tendència sí que va a l’alça, però. Les dades són força estables, entre 350 i 400 l’any. Hem arribat a un estadi en què no preveiem grans creixements més enllà dels lligats a increments de població. També s’ha de tenir en compte les diferències entre nacionalitats. Per a dones d’origen estranger, les IVE són gairebé un mètode contraceptiu; provenen de llocs on culturalment no porten associades les mateixes càrregues. A mesura que passi el temps i aquests col·lectius es vagin integrant, així com coneguin i tinguin a l’abast mètodes preventius per evitar embarassos no desitjats, les taxes entre dones autòctones i nouvingudes s’aniran igualant. Però normalitzar les IVE no pot derivar també a minimitzar-ne els efectes? Els protocols han millorat molt. Les opcions que ofereix actualment la sanitat pública són molt segures per a les pacients. Amb els últims canvis normatius, i sota control hospitalari, s’allarga fins a les 14 setmanes les IVE per via farmacològica. Això reduirà encara més les quirúrgiques. També és important l’anunci del govern de la Generalitat que a partir d’ara les dones de fins a 29 anys en situació de vulnerabilitat podran disposar gratuïtament d’anticonceptius de llarga durada. Farà que la corba vagi avall en comptes d’amunt. Tots els mètodes preventius són millors que els reparadors. Quan es publiqui la reforma de la llei aprovada pel Congrés de Diputats, les noies de 16 i 17 anys ja no necessitaran permís dels pares per sotmetre’s a una interrupció voluntària de l’embaràs. A Osona, casos d’aquest tipus són comptats? N’hi ha, tot i que no es tracta dels més habituals. En determinats entorns no s’acceptarà mai que una noia opti per una IVE, però jo penso que, si normativament se les considera prou madures, han de tenir potestat de decidir. Quines diferències observen respecte a una dona adulta? Els equips que les atenen, integrats per una llevadora, un ginecòleg o ginecòloga i un psicòleg o psicòloga, despleguen una sensibilitat especial. Sempre, vaja, però en adolescents més. Partim de la base que és una situació diferent d’una persona de 35 anys que probablement té el cap ben moblat i arriba al sistema de salut convençuda de redreçar una errada o imprevist. Amb la reforma de la llei també decauen els tres dies de reflexió que abans eren obligatoris. Ho considera encertat? Des del meu punt de vista, és un dels canvis menys transcendentals, perquè al cap i a la fi la dona continua estant dins dels terminis per sotmetre’s a una IVE. És una opinió personal, però, no dubto que el criteri dels experts està ben fonamentat. Les interrupcions voluntàries de l’embaràs abans eren habituals en joves, però les dades demostren que actualment també van pujant a la franja de 30 a 40 anys... Abans d’estar garantides per llei no teníem la mateixa informació que ara. D’haver-n’hi n’hi havia, però amb mètodes alternatius que val més no comentar. Avui en dia, un problema amb els sistemes anticonceptius el pot tenir tothom. I ha canviat la mentalitat. Hem interioritzat que tenim dret a decidir i que podem no tirar endavant un embaràs fins i tot amb 35 anys, recursos i una vida més o menys estable. Temps enrere hauria costat veure-ho igual. Tal com apuntava abans, les dades demostren que hi ha diferències entre les dones d’origen estranger, amb més IVE, i les nascudes a l’Estat espanyol. A què ho atribueix? És una qüestió cultural i de coneixement. Al nostre país, els mètodes anticonceptius estan molt estesos, però no tothom parteix de la mateixa base, per motius econòmics, de religió, no tenir-ne a l’abast... S’ha de celebrar el compromís que a partir d’ara la població vulnerable hi tindrà accés gratuït. Què s’explica a les dones que es posen en contacte amb un centre d’atenció primària amb motiu d’un embaràs no desitjat? Si no s’han fet la prova després d’un retard en la menstruació, és el primer pas. A partir d’aquí, es posa en marxa l’equip multidisciplinari integrat per llevadora, ginecòleg i psicòleg. Amb els anys ha canviat la informació que es facilita des del sistema sanitari? I la manera com es dona? Lògicament, de bracet amb la llei. Ens hem adaptat als canvis normatius. Hi ha molt més interès i sensibilitat d’acompanyar i proporcionar la informació adequada perquè cada dona s’ho pugui pensar bé. En aquest sentit, el psicòleg o psicòloga és clau. La decisió algú la pot tenir molt clara, però també pot ser dificilíssima en funció de motius personals, religiosos, culturals... Ens adaptem a cada cas. Com s’acompanya una persona en un moment de disjuntiva tan gran? Hi ha gent que ve directa, que té claríssim què vol i com. D’altres saben que pel moment, les circumstàncies... el millor seria no continuar, però dubten. És quan l’acompanyament professional esdevé vital. Quins mites perviuen encara al voltant de l’avortament? Diria que pocs. Que estigui reconegut per llei i sigui d’accés gratuït i universal equival a molta informació. Altra cosa és que haguem de resoldre dubtes sobre com es produirà l’expulsió de l’embrió en prendre la pastilla, si fa mal... Són preguntes que sortosament podem contestar. Una IVE per via farmacològica és millor que una de quirúrgica? Sempre que sigui possible. Fins a la setmana 10 és poc més que una pastilla del dia després. A partir d’aquí i fins a la 14 cal control hospitalari, però la realitat és la mateixa que en un avortament natural. Tot el que evita la instrumentalització es considera sempre més segur, però això no vol dir que els mètodes quirúrgics no compleixin les garanties, al contrari. Hi ha qui encara prefereix recórrer a una clínica privada que al sistema públic de salut. Per què? Probablement per confidencialitat. Encara passa que avortar no queda bé, i en una clínica de Barcelona ets anònim total, més que a Vic. Ho considero una qüestió de més: les IVE es van normalitzant i socialment anirem perdent els prejudicis. De professionals que fan objecció de consciència n’hi ha, a Osona? Centres objectors, no, per llei; però professionals, sí, cadascú és lliure de decidir. El que no s’admet són els canvis de parer, per això qui fa objecció de consciència s’ha de registrar com a tal. Va seguir la polèmica pel protocol que es volia establir a Castella i Lleó, obligant les dones a veure una ecografia en 4D i escoltar el batec del fetus abans d’avortar? Com a professional, la sorprèn que hi hagi governs que es plantegin mesures com aquesta? Normalment evito posar-me en política, però la mentalitat de Vox no és que sigui retrògrada, sinó que em sembla de l’edat mitjana. Celebro que no hagi tirat endavant. Era una mesura molt innecessària i fora de lloc.

“Ha canviat la mentalitat. Hem interioritzat que tenim la potestat de decidir”

Que hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimecres, 4 de març?

L’art de la paciència al jardí dels bonsais de Santi Vivet

Pimec pronostica per al 2026 un creixement a la Catalunya Central per sota de la mitjana catalana

Quatre clubs osonencs al Campionat de Catalunya de patinatge artístic a Granollers

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès