“Els terroristes no van demanar a les víctimes qui votaven abans de començar-les a atropellar”

Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona el 1987, és la cara visible de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT). L’homenatge de diumenge a Ripoll salda un deute amb les víctimes dels atemptats de l’agost de 2017?Puc assegurar ben bé que sí. A l’UAVAT estem assistint 270 víctimes. Des del divendres abans fins a principis de setmana he parlat amb més de 100. Tothom està molt agraït. També perquè és el primer acte que s’ha fet no ja a Catalunya, sinó a tot l’Estat, en què algú ha pensat a fer un reconeixement públic amb els noms de les víctimes. Estava molt bé fer un acte genèric, només faltaria. Però ara tenim un monòlit amb una placa on hi ha els noms de les 16 persones assassinades. Això no era enlloc, fins ara. Com s’ha de valorar que no hi hagués representació de la Generalitat o dels grups de l’oposició de Ripoll?Em sap greu haver de fer una valoració política o ideològica d’un acte d’homenatge a víctimes del terrorisme. Com a víctima d’ETA a l’Hipercor de Barcelona, fa 37 anys que assisteixo, organitzo o col·laboro en actes de reconeixement a víctimes del terrorisme. Qui diumenge el convocava era l’Ajuntament de Ripoll, no cap partit polític. A Barcelona se’n fa un cada any al monument que hi ha al costat d’Hipercor i mai s’ha qüestionat si s’hi ha d’anar o no en funció de si a l’Ajuntament hi ha un govern del PSC, dels Comuns o de CiU, com va ser al seu moment. A Ripoll governa Aliança Catalana i sembla que la lectura de la resta de partits al consistori ha estat una altra.La meva reflexió, que és la de la immensa majoria de víctimes, és que és una llàstima que hi hagi qui confongui el partit que governa un Ajuntament amb la institució que representa. Als atemptats de l’agost de 2017 hi va haver 16 persones assassinades, 345 ferides i 123 més ferits més que apareixen al sumari i no són a la sentència. Són prop 500 persones de més de 30 països diferents i, naturalment, gent que parla i pensa de moltes maneres. Totes són víctimes. I possiblement, moltes no van sentir-se representades per qui podrien considerar ideològicament més proper. I això sap molt greu. La sentència del març de 2021 va tancar el capítol judicial dels atemptats. Què és el que no s’ha tancat?Quan arriba el judici es tanca la preocupació per saber qui ho ha fet i per què, si és que hi pot haver un perquè. Però només es tanca això. La dimensió personal, psicològica, social, acadèmica, laboral, després d’una experiència com aquesta no la tanca una sentència. I malgrat tot, a la del 17-A s’ha de posar molt en valor una cosa. Quina?Que a la pàgina 992 el jutge diu que les víctimes “han estat les grans oblidades en la investigació”. Això els va representar un suport brutal, perquè veien que per fi un jutge deixava negre sobre blanc que realment les víctimes, quan s’estaven queixant, tenien tota la raó de fer-ho. Perquè en tot aquest temps no se’ls ha fotut ni cas. Robert Manrique va intervenir durant l'acte d'homenatge a les víctimes del 17A que es va fer a Ripoll el 18 d'agost passat Un exemple deuen ser les frustrades comissions d’investigació del Parlament i del Congrés dels Diputats.Jo vaig formar part de la comissió d’investigació que es va constituir al Parlament de Catalunya. S’hi va citar a declarar 20 alts càrrecs del govern espanyol, incloent-hi el president i el ministre de l’Interior del 2017 i el que llavors era màxim responsable de la Policia Nacional. Ningú no va venir a declarar. Per què? Van adduir que no estaven obligats a declarar “en un parlament de rang menor” respecte a l’espanyol. I què passa amb la del Congrés dels Diputats?Que es va crear ara fa un any, té nomenats president, vicepresident i portaveus i ha estat incapaç de reunir-se un sol dia. Tots aquells dubtes, sospites i preguntes que poden tenir moltes víctimes un cop llegits els 68.000 folis del sumari, com a mínim, mereixen unes respostes. Ja té nassos que Espanya sigui l’únic país d’Europa amb atemptats gihadistes que, tret dels de l’11-M –només faltaria–, no ha creat una comissió per investigar-los. Espero que tots aquells que no van voler declarar en un parlament de “rang menor” ho facin quan se’ls convoqui al que deuen considerar que és el seu. Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort, ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.I amb tot el nostre suport, tot i que ja és gros que una víctima com ell hagi de posar diners de la seva butxaca per intentar buscar respostes que fins ara no ha pogut trobar. Simplement per saber què va passar i poder evitar que tornar a passar. Penso que caldria algun ajut des de Catalunya per contribuir a aquesta causa i col·laborar-hi. Queden preguntes sense respondre, encara?Moltes. Sento presumptes especialistes pontificant sobre el cas que segur que no s’han llegit ni els 1.018 folis de la sentència de l’Audiència Nacional, ni els 68.000 folis del sumari. Jo, sí. I de dubtes en tinc que ni tan sols els puc exposar en públic. Però n’hi ha molts. I moltes preguntes. Les víctimes s’han sentit molt soles. Què poden fer les administracions per revertir aquest greuge?Si per desgràcia ara tinguéssim un atemptat, l’assistència a les víctimes seria la mateixa que vam rebre les d’Hipercor, Vic, l’11-M o l’agost de 2017. Demanem una llei autonòmica d’atenció a víctimes del terrorisme com hi ha a la resta de l’Estat excepte a Astúries, Canàries, Balears, Ceuta i Melilla, i que reculli un protocol d’assistència postatemptat. Demanem que es reobri l’oficina d’atenció a les víctimes que va estar operativa només deu mesos, i un centre de memòria on es pugui estudiar, assessorar i informar sobre els casos de terrorisme al nostre país. I que les administracions siguin proactives i no reactives. En quin sentit?Dissabte, a l’acte de Barcelona, van venir tres noies i una, molt afectada, em va explicar que el dia dels atemptats era a la Rambla i en va ser una afectada. El seu nom surt a la sentència, i ni tan sols ho sabia. Han passat set anys, viu a 34 quilòmetres de Barcelona i resulta que, en tot aquest temps, mai cap administració s’ha dignat a interessar-se per com estava. La consigna d’Interior és que si algú vol alguna cosa, que la demani. Això, per a les víctimes, hauria de funcionar al revés. Quan el Suprem va fer ferma la sentència, el novembre de l’any passat, amb 200 dels afectats ni tan sols s’hi havia contactat. A vegades la falta d’empatia no és només de les administracions. Ho pot explicar que en l’imaginari de molta gent determinades associacions de víctimes n’hagin fet una utilització política i per situar-les en un espectre ideològic molt determinat?Absolutament d’acord. I per dir això en una entrevista a El País el 2002, a mi se’m va fer fora de l’Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT). S’ha creat la impressió que les víctimes del terrorisme, com a col·lectiu, estan darrere d’una bandera o d’un partit o partits. Això no és veritat. A mi, a Hipercor, ETA no em va trucar el dia abans per demanar-me qui votava. I els terroristes del 17-A no van demanar a les víctimes a qui votaven abans de començar-les a atropellar. Entre elles, 30 musulmans. Qui no vulgui entendre això s’ho hauria de fer mirar.

“Els terroristes no van demanar a les víctimes qui votaven abans de començar-les a atropellar”

Campdevànol activa la segona fase de la reforma del cementiri municipal

Osona amb els Nens es dissol després d’estius sense poder rebre infants ucraïnesos i bielorussos

Una iniciativa sorgida a Tona demana l’eliminació del treball de recerca de Batxillerat a Catalunya

429 alumnes del Ripollès participen al programa Esport Blanc Escolar

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès