“El pitjor moment del dia és a primera hora i a última”, per això la torellonenca Carmen Azaustre proposava fer l’entrevista a quarts de 12 del migdia. I suggeria fer-la enmig de la natura, el que troba més a faltar quan està ingressada, i en un lloc emblemàtic: el santuari de Rocaprevera i el puig de les Tres Creus.
Ella té 29 anys i a finals de març li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda, un tipus de càncer “molt agressiu i que en el meu cas requereix d’un trasplantament de medul·la”. Mentre puja cap al puig, explica que ja feia quatre anys que tenia leucèmia mieloide crònica, “que no implicava risc per a la vida”, però que en la darrera revisió li van sortir els resultats molt alterats, “van veure que la malaltia havia mutat”.
El moment del diagnòstic, assegura, “em va xocar moltíssim. El dia que m’ho van dir ho vaig passar molt malament, no m’ho creia”, però després va arribar la “fase d’acceptació”. Ho va passar malament “fins que vaig fer el canvi de xip i vaig mirar la part positiva, que és que té solució i hem de fer tot el procés fins a trobar-la”.
A partir d’aquí es van iniciar els ingressos per fer quimioteràpia. Les primeres setmanes explica el seu dia a dia i arran d’això ha superat els 11.000 seguidors. Ella ja penjava vídeos habitualment, i ara per a ella en part és una teràpia i una forma de fer “difusió” que “m’ha ajudat a ser més positiva”.
S’ho ha plantejat com un repte ja que “sento que m’ha passat això per poder ajudar a moltes altres persones”, ja que en els seus vídeos també fa una crida a la gent perquè es faci donant de medul·la òssia: “És molt senzill i pots salvar la vida a algú”.
Ella té clar, però, que és molt complicat trobar una persona compatible. En el seu cas no ha estat compa-tible amb cap familiar, i això ho dificulta més. De fet, quan va començar a fer-ne difusió per les xarxes socials “ni tan sols sabia que ho necessitaria, pensava que el meu germà seria compatible”, però no ha estat així.
Per això, està en procés de trobar algú compatible ja que “sí o sí necessito aquesta opció”, i malgrat l’op-timisme que desprèn admet que “també estic una mica nerviosa perquè al final si no trobés donant seria un problema greu”.
Diu que “a nivell estadístic em van comentar que el 80% de les persones troben un donant, costi més o menys”. I aquest donant pot ser 100% compatible, que seria l’ide-al, però també ho pot ser en un percentatge menor. “Ara estem buscant el 100%, i estic dins del termini.”
Amb tot, sap que “la pitjor part serà quan em facin el trasplantament”, que suposarà dos mesos ingressada i alguns mesos vivint a prop de l’hospital per estar molt controlada, ja que “et deixen sense cap tipus de defensa, he d’estar en una habitació aïllada i qualsevol virus podria provocar-me la mort”.
Amb tot, Azaustre és optimista i no llença la tovallola. Des de dalt del puig de les Tres Creus, i gaudint de les vistes, assegura que “en cap moment em plantejo que no em curi. Tinc claríssim que em curaré, tinc molta guerra per donar”
Fer-se donant de medul·la és molt senzill i pots salvar la vida algú
Un dels motius pels quals la torellonenca explica com és la seva vida des que té leucèmia és fer difusió i animar a tothom a fer-se donant de medul·la òssia, ja que com diu “és molt senzill i pots salvar la vida a algú”.
En els seus vídeos a TikTok i a Instagram, que han compartit alguns influencers amb milers de seguidors, explica com s’ha de fer per fer-se donant. Ella, com consta també al Banc de Sang i Teixits, diu que poden ser donants totes les persones d’entre 18 i 40 anys, que pesin més de 50 quilos i que no tinguin cap malaltia crònica que impliqui prendre una medicació de forma diària.
Diu que en cas de dubte es pot fer la consulta a la Fundació Josep Carreras, que gestiona el Registre de Donants de Medul·la Òssia.
Per registrar-se com a donant de medul·la, només cal anar a un Banc de Sang on s’extreu una mostra de sang que servirà per saber la compatibilitat. En cas que hi hagi una compatibilitat en l’àmbit mundial, “no és un procés gens agressiu”, remarca Carmen Azaustre, “no entres a quiròfan, ni et rasquen l’os, sinó que et posen una via que et treu la sang, la passa per una màquina que extreu les cèl·lules mare, i et tornen a posar la sang”.
Les cèl·lules mare, afegeix, “són el que es queden i el que serveix per salvar la vida a les persones que necessiten un trasplantament. Es tracta d’un procés d’unes tres o quatre hores”, i amb aquest temps “salves la vida a una perso-na”, remarca Azaustre.
No sap si trobarà un donant que sigui compatible amb ella, però per cada persona que vegi el seu missatge que faci el pas hi haurà més probabilitats que algú com ella se’n pugui sortir algú
