De les assignatures que havia cursat Ania Baraniecka a Polònia, les llengües no eren de les seves preferides. “No m’apassionaven gens. Em decantava més per la història, per exemple.” Ara també és alumna del CNL a Vic, on està a punt d’acabar el nivell B2 de català.
Al desembre farà quatre anys que va arribar de Polònia i aprèn català bàsicament per la seva família. “El meu marit és català i els nostres fills tenen dues llengües maternes”, relata, i detalla que ell parla molt bé el polonès. Ella també vol fer-ho amb el català. Té com a objectiu escriure i parlar tan bé com ho fa en la seva llengua natal. Per tant, té clar que li agradaria arribar almenys fins al nivell C1. “El més important per mi és poder parlar aquests dos idiomes als meus fills”, subratlla.
El segon motiu per aprendre el català és per la seva professió. Baraniecka és metge i “necessita parlar la llengua”. Ara ha començat amb el català, però després també té previst aprendre el castellà. “Aquí ningú m’entén en polonès”, matisa.
Considera que aprenent el català “tinc una eina per entendre més bé el país, la gent, la cultura…”, mentre subratlla que això és “molt important” per ella perquè d’aquesta manera pot “entrar més fàcilment a la societat”. “La gent que no el parla mai ho té més difícil, sobretot aquí a Osona”, conclou.
