El curs escolar comença dilluns per als alumnes d’Educació Infantil, Primària i ESO i ho farà amb cares noves entre el professorat. L’adjudicació de places que ha fet el Departament d’Educació després de les oposicions dels últims anys ha provocat que a alguns funcionaris però sobretot als interins els hagi tocat una plaça a molts quilòmetres de casa.
Després de diversos inicis de curs escolar alterats primer per les restriccions sanitàries per fer front a la covid-19 i després per l’avançament del calendari escolar i l’aplicació de la jornada intensiva al setembre, enguany l’arrencada 2024-2025 torna a ser moguda.
Aquesta setmana un total de 31.153 nous funcionaris han ocupat arreu de Catalunya la plaça que han obtingut en els dos últims concursos d’oposicions que s’han fet –un i més nombrós l’estiu de l’any passat i un altre aquesta primavera–, així com en un concurs de mèrits.
La incorporació de tots aquests docents en el marc del seu procés d’estabilització ha provocat molt moviment de personal als centres educatius i també ha fet que a la majoria d’interins però també a alguns funcionaris els hagin tocat places molt lluny de casa, cosa que ha provocat malestar.
La situació, que no és definitiva del tot ja que les places que ara s’han ocupat són provisionals fins que properament es faci un concurs de trasllats, farà que enguany hi hagi moltes cares noves als claustres.
Les adjudicacions d’aquest any ja van arribar amb retard i ho van fer amb polèmica per les queixes dels sindicats que van denunciar que l’assignació provisional enviava gent a un centre a més de 100 quilòmetres de casa, per haver rebut plaça per a una tasca que no era de la seva especialitat, per adjudicacions en centres d’alta complexitat tot i que no havien estat escollits o per designacions en aules d’acollida fos quina fos l’especialitat del docent.
Fins a 3.516 professors i mestres van presentar una reclamació aquest estiu i algunes s’han resolt, però la majoria de professionals lamenten que igualment han començat a treballar aquesta setmana a molta distància del seu domicili i alguns fins i tot s’han vist obligats a canviar-lo. La conselleria, per la seva banda, no ha parat d’insistir que el 97% dels docents han obtingut una plaça en una de les primeres tres comarques de la seva sol·licitud.
El Pont de Suert, Santa Perpètua de Mogoda, Blanes o Lliçà d’Amunt són alguns dels municipis on han anat a parar docents d’Osona, que com els del Ripollès i el Lluçanès s’han vist afectats per la situació.
A punt el transport i els menjadors escolars
A Osona i el Lluçanès hi ha un total de 2.000 alumnes que es desplaçaran fins al seu centre educatiu fent ús d’alguna de les 51 rutes de transport escolar. El servei el gestiona el Consell Comarcal d’Osona juntament amb el de menjador de 36 centres públics.
Entre totes les escoles i instituts es preveu una assistència de 3.500 alumnes diaris als menjadors, on hi haurà novetats en el funciona-ment i els menús després de l’aprovació d’un nou concurs de gestió que aposta per una transició del model alimentari.
Tots els detalls del nou servei es podran consultar a partir de la setmana que ve al web <www.mengemdaquiosona.cat>. En el cas del Ripollès, seran 364 els alumnes que faran ús d’alguna de les 16 línies de transport escolar del Consell Comarcal del Ripollès, mentre que la xifra d’usuaris del servei de menjador escolar serà de 1.091 alumnes.
Un curs que s’encareix un 13% de mitjana
Uns 2.700 euros per alumne al llarg de tot el curs entre quotes, menjador, extraescolars, llibres i material. És el que es gastaran les famílies de mitjana enguany.
Les dades les ha donat a conèixer l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) després de fer una enquesta a un miler de famílies de tot l’Estat espanyol i la xifra representa un encariment del 13% respecte al curs passat.
Tot i així, la despesa varia molt en funció del tipus de centre. Als públics, la mitjana anual és de 1.200 euros; als concertats, de 3.400 euros, i als privats, de 8.000 euros. La pujada es deu en part a un augment de les activitats però sobretot a l’increment general de preus.
Els llibres de text s’han encarit per sota del 2% mentre que el menjador puja un 5%. Enmig de totes aquestes despeses, el val escolar ha passat de ser de 100 a 60 euros.
“Em queden dies per acabar-ho de pair”
Un cas paradigmàtic de la problemàtica dels docents que han rebut plaça molt lluny de casa és el del man-lleuenc Roger Font. Professor de català durant els últims anys a diversos municipis de l’Àrea Metropolitana com Cerdanyola, Barcelona o més recentment l’Hospitalet de Llobregat, ara comença curs al Pont de Suert, a tres hores en cotxe.
Per aquest motiu, s’ha vist obligat a deixar el pis on vivia a Barcelona per llogarne un altre a la capital de l’Alta Ribagorça. “És un canvi de 180 graus i em queden dies per acabar-ho de pair”, explica en ple procés d’acceptació i després de descartar fer el salt a un centre concertat.
Entre les 60 opcions de municipis que els docents poden demanar, Font va posar als últims llocs diver-sos pobles de muntanya “perquè m’agrada córrer i escriure, però no em pensava que pogués arribar a passar perquè m’havien reclamat a l’Hospitalet i jo també ho havia posat de primera opció”.
La intenció d’aquest professor era la de presen-tar-se a les oposicions, però a principis d’any va publicar un llibre, Culpable (Descontrol, 2024), i va decidir prio-ritzar fer-ne la promoció.
“El trànsit a la C-17 és el que més em preocupa”
Després de sis cursos com a interina a l’institut del Ter de Manlleu, la tonenca Elisabet Vallbona farà classes aquest any a Santa Perpètua de Mogoda. “Em sap greu perquè m’agradava molt el centre i coneixia els alumnes, les famílies i els companys”, lamenta aquesta filòloga catalana.
Justament per això creu que aquests moviments de docents van en contra “de la continuïtat i la cohesió dels claustres, cosa que perjudica els alumnes”.
Vallbona va ampliar enguany el radi de municipis on la podien assignar després de veure que a la Catalunya Central hi havia molt poques places de professor de català. Va mirar de no superar l’hora de cotxe i així el Vallès Oriental i alguns municipis del Vallès Occidental i el Maresme van ser la seva elecció.
Ara, un cop assumit el canvi “el trànsit a la C-17 és el que més em preocupa del nou curs”, diu. Aquesta professora era conscient que tard o d’hora es podria trobar amb aquesta situació, ja que no s’ha pre-sentat mai a unes oposicions perquè no n’és partidària. “Són contradictòries i et fan empollar temes quan als centres ens demanen deixar el model memorístic i també perquè moltes coses de les quals t’examines no s’apli-quen a l’aula”, apunta.
“Et sents impotent perquè t’has preparat com els altres”
Mestra de Primària especialitzada en pedagogia terapèutica i audició i llenguatge, la vilatortina Judit Bayés va fer les oposicions aquest any “per apropar-me a casa” des-prés d’anys a un centre con-certat de Santpedor, al Bages.
Tenia mitja hora per anar a la feina i ara el trajecte se li ha doblat perquè té plaça a un Centre d’Educació Especial de Blanes. Ha estat després de presentar una reclamació perquè inicialment li havia tocat a Girona i “no em van respectar cap de les 60 esco-les que vaig triar”.
La sorpresa ha estat, però, que tot i així s’ha trobat havent d’anar a la Selva, “que era la desena comarca de les meves preferències”.
Bayés assegura que “et sents impotent perquè t’has preparat les oposicions com els altres i els que les hem fet el 2024 hem estat els últims d’entrar encara que els d’abans tinguessin notes més baixes”.
A Blanes, Bayés hi ha coincidit en el claustre de docents amb Alícia Cabello, de Castellterçol, que és logo-peda i mestra i que també va fer les oposicions aquest any. “A mi m’ha tocat a 94 quilòmetres de casa i tinc tres hores de trajecte entre anar i tornar”, lamenta. La primera adjudicació en el seu cas va ser Salt i després d’una reclamació ha acabat a la Selva, la desena opció.
“He hagut d’ajornar el projecte de vida amb la meva parella”
Amb experiència els últims anys en diversos centres de la Catalunya Central com a especialista en Física i Química, la vigatana Mireia Codina va aprovar les oposicions aquest any amb la idea de consolidar una plaça a les mateixes comarques.
Anava lligat a anar-se’n a viure al Berguedà, però li han donat una plaça a Lliçà d’Amunt i no veu viable desplaçar-s’hi cada dia des d’allà. “He hagut d’ajornar el projecte de vida amb la meva parella perquè se m’incrementava molt el temps de trajecte.
Esperem que sigui un any de transició”, diu aquesta biòloga amb l’esperança que l’any que ve hi hagi moviments de places. A ella els nomenaments provisionals la van enviar a una aula d’acollida a Súria, i per això va reclamar poder exercir la seva especialitat.
Ha acabat sent més lluny i “tot i així, encara puc estar contenta perquè són 45 minuts de trajecte i hi ha molta gent a qui li ha tocat a molta més distància”, comen-ta. La seva és una especialitat de la qual habitualment fal-ten docents, “però les places es van omplir totes amb els funcionaris anteriors”.
