Just en el moment en què està començant a tot el país la campanya de vacunació de la grip i la covid, després d’una notable onada de contagis durant l’estiu, es planteja el dubte sobre com afronta la tardor i l’hivern la sanitat pública catalana. Imma Cervós, subdirectora general de Salut Pública a la Catalunya Central, reconeix també el repte d’immunitzar els nadons amb motiu de la bronquiolitis.
–Hem passat una notable onada de covid aquest estiu, amb la sensació que no ha tingut una especial incidència en el sistema de salut.
-Efectivament, hem tingut un pic, però la variant òmicron, que sabem que és altament contagiosa, té un impacte lleu a la salut de les persones. Com que té una afectació lleu, el sistema sanitari no rep aquesta pressió assistencial. En aquests moments també coneixem més coses sobre la covid i sobre com ens hem de comportar. L’estiu és favorable, perquè es pot estar a l’aire lliure i això elimina aquests contagis, mentre que l’hivern és una època més complexa quant al fet que és difícil ventilar.
–Què és eris? Una nova variant d’òmicron?
-En aquests moments tenim la variant XX1, després ja tindrem la XX.1.5. És un constant de variants, però totes són de la família òmicron. Es caracteritzen per tenir aquesta alta contagiositat, però una incidència lleu en impacte de salut. Es tracta, per tant, de diferents subespècies de l’òmicron que varien lleugerament en periodicitat, i apliquem un sistema de sentinella per conèixer si hi ha una variant més greu i posar-nos en alerta.
–Ara inicien la campanya de vacunació de grip i covid a tot el país. Ens vacunem ara, però no perquè la covid sigui una malaltia estacional com la grip, oi?
-Exacte. Hem après molt amb la covid: hem après què passa quan tenim una situació de risc i que la vacuna ens protegeix. És veritat que ara tenim un recordatori immunitari, perquè la majoria de la població ha estat en contacte amb el SARS-CoV-2. Ens trobem en un escenari en què la població diana de vacunació de la covid és en l’entorn d’aquelles persones que tenen un perfil de vulnerabilitat. Persones de més de 60 anys, amb un problema de patologia greu, amb una immunosupressió, embarassades… és a dir, un perfil poblacional determinat. L’època en què hi ha més virus respiratoris i, per tant, ens hem de preparar per prevenir mals majors és la tardor. Ajuntem aquesta doble vacunació de grip i covid perquè la covid també és un virus respiratori, i es fa la campanya en el moment en què hi ha la màxima exponencialitat quant a contacte amb l’entorn social.
–Hem normalitzat tant la covid que pot costar més que la gent vagi a vacunar-se. Serà un dels reptes de la campanya?
-Sí, és un repte tornar a explicar a la població diana, aquella més susceptible, que s’han de vacunar per protegir-se. Aquest perfil necessita d’assistència sanitària i pot requerir hospitalització o una UCI. Per evitar problemes majors de salut, la vacunació és la pauta que recomanem a aquestes persones. Fem una crida a la confiança en la vacuna. Quan tens la covid i estàs vacunat pots passar un refredat comú en el teu domicili i tenir una simptomatologia lleu, que és molt diferent a haver d’entrar a una UCI o a l’hospital.
–A vegades s’ha de recordar que la covid encara pot portar en determinades situacions a una hospitalització.
-Sí, o a una UCI. En aquests moments no tenim ningú ingressat i l’UCI també està lliure, però alerta: una persona amb una patologia de base es pot complicar si s’afegeix el SARS-CoV-2. La prevenció és la millor eina que tenim.
–L’any passat van sobrar vacunes i es va obrir la campanya a persones de menys de 60 anys. Pot ser que torni a passar el mateix?
-En aquests moments des de Salut monitoritzem quines variants o quins virus estan circulant al nostre entorn. La variant òmicron és la que coneixem i, per tant, mantenim aquesta planificació de vacunar la població diana. Si hi ha qualsevol canvi, el sistema de Salut es pot adaptar. En aquests moments tenim vacunes adaptades a aquestes noves variants i hem de mantenir-nos a l’expectativa de qualsevol incidència que provoqui un canvi de plans, però encara no és el cas.
–Per primera vegada es compta amb la vacuna elaborada a Catalunya, la Hipra. Des del sistema de salut públic l’administren?
-Sí, de fet, quan tenim persones que tenen un problema a l’hora d’utilitzar una vacuna ARN missatgera, com és el cas de la que s’utilitza pel SARS-CoV-2, s’està utilitzant la d’Hipra. Ens funciona com a alternativa perquè té una altra composició.
–Aquests dies hem sabut que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) deia que només calia una dosi de la vacuna. És cert això?
-Venim d’una pandèmia que ha durat quasi bé dos anys, i durant la qual vam tenir diferents variants. En un inici es va poder fabricar una vacuna molt específica per una variant determinada, i amb una casa comercial que recomanava aquesta doble dosi per tenir una immunitat a més llarg termini. Alguna vacuna tenia pauta terapèutica d’una sola dosi, perquè tenia una altra composició. Per tant, depèn de la composició de la vacuna. Amb aquestes noves variants que tenen una alta contagiositat, pel fet d’haver estat ja en contacte amb el virus, amb una dosi és suficient. Hem anat aprenent i ens hem anat adaptant a l’evolució de l’impacte a la població. L’OMS el que fa és recollir dades i valorar què hauria passat amb una única dosi. Doncs, segurament, el sistema immunitari hauria actuat d’una forma confortable, però no ho sabíem. És un aprenentatge per una altra pandèmia.
–A vegades sembla que ja ho sabíem tot, i no, almenys al principi. Perdem la memòria.
-Sí, de les vacunes és molt important definir l’eficiència. L’eficiència de la primera vacuna es va anar incrementant. Del 80% va passar al 95%: es van anar actualitzant les vacunes, però en un principi calia aquest recordatori perquè es perdia la immunitat. A aquests perfils vulnerables, que van ser els primers a vacunar-se, els calia un recordatori, perquè el seu sistema immunitari no hauria donat resposta.
–També hi ha la immunitat de grup, perquè cada vegada hi ha més gent que ha estat en contacte amb el virus.
-Sí, de fet, amb la covid, i també amb els virus respiratoris actuals, s’han aplicat mesures com ara la ventilació, el rentat de mans, l’ús de mascareta… Tot això és vigent i no ho podem oblidar aquesta tardor. Es calcula que el 95% de la població ha estat en contacte amb el virus i que el nostre sistema immunitari ha generat una defensa. Això forma part del fet d’haver aplicat unes vacunes. Per això vam recomanar la vacunació a la màxima població i es va aplicar a tots els grups diana i per trams d’edat, i això ens ha retornat favorablement per tot el conjunt de la població.
–Pel que fa a la bronquiolitis als nadons, com afronten la campanya de vacunació?
-Sabem que la bronquiolitis té un impacte important en els neonats. D’aquesta població, el 80% l’agafa, i un 20% pot acabar a l’UCI, perquè són virus agressius que afecten l’alvèol, que és la part més profunda del pulmó. S’ha buscat una manera de prevenir aquesta situació de risc per a un nadó, que no té el sistema immunitari preparat. No li administrarem una vacuna, perquè amb una vacuna el nostre sistema immunitari ha de reaccionar i generar aquests anticossos. El que es fa és proporcionar al nadó directament els anticossos, és a dir que no els ha de fabricar. El sistema sanitari està preparat davant d’una complicació; es tracta d’un sistema per prevenir, no hi ha d’haver por. S’està immunitzant els nadons nascuts des de gener fins l’abril i des d’ara fins a final d’any.
