“Tot infant es mereix viure en un entorn familiar i proper”

Famílies osonenques fan el pas d’acollir infants i joves que viuen en centres d’acollida, conscienciats sobre els avantatges d’aquesta possibilitat. Des de la Llar Juvenil de Vic organitzen una xerrada informativa aquest dilluns a 2/4 de 8 del vespre, a la biblioteca. “Les persones que siguin una mica empàtiques veuran que cap infant es mereix viure en un centre, i que han de viure en un entorn familiar.” Així ho descriu Albert Rovira, que juntament amb la seva parella, Marta Casas, van decidir iniciar el procés i esdevenir una família d’acollida per a un infant. https://www.youtube.com/watch?v=b8wp8_KoXz4 L’interès d’aquests veïns de Torelló per aquesta opció va sorgir per casualitat: “Un dia va venir un paleta a casa i tot parlant ens va comentar que la seva era una família d’acollida”. Expliquen que mai havien sentit a parlar de la possibilitat i que, de fet, sempre havien pensat a tenir fills biològics i no biològics. En un primer moment es van informar sobre les opcions de l’adopció internacional, però després d’assistir a una xerrada van decidir desestimar-ho: “Vam veure que tot el món de l’adopció era una mica mafiós, no s’adequava a la nostra manera de fer i no en volíem ser partícips”, afirma Rovira. Asseguren que l’acollida era exactament allò que buscaven: “La necessitat de concebre una família ja la teníem coberta, perquè ja teníem dues filles, i buscàvem fer un acte altruista”, diu Rovira. En aquest sentit, Casas destaca la importància de fer-ne un projecte en el qual s’hi involucri tot el nucli familiar: “Com a família ens feia gràcia fer-ho i les nenes també s’hi van predisposar”. D’aquesta manera començava un procediment que va passar pel compliment d’un curs per a famílies d’acollida i entrevistes amb psicòlegs, terapeutes i altres professionals. “T’expliquen el pitjor que et pot passar, com són aquests nens i et posen en situacions pràctiques per veure què faries”, detalla Casas. Aquesta família torellonenca va ser seleccionada i va poder acollir el seu fill, de llavors 14 mesos, l’any 2017. Tot i això, Casas també remarca que coneixen casos propers en què la família no ha acabat sent seleccionada. “Et fiques en un procés incert, no tens mai la seguretat de si podràs ser-ho, i per això amb les altres famílies amb les quals vam fer el curs no ens vam voler donar els telèfons”. Preguntats per alguns dels requisits que es demanen per començar, la parella explica que, pel que fa a l’edat, sempre s’ha de seguir l’ordre natural –el fill que ve de nou ha de ser més petit que el que ja viu a casa–, per “no interferir en els rols que ja hi ha establerts”. Asseguren que mai han sabut en quin criteri es van basar per assignar-los un infant i no un altre, però asseguren que, en teoria, “el nen o nena s’ajustarà a les característiques familiars que hi ha prèviament a casa”. Uns mesos després de l’aprovació, la parella va iniciar l’acoblament de l’infant al nucli familiar. Recorden el moment en què van conèixer el seu fill, en un centre d’acollida del Masnou. “És com un enamorament; noto papallones quan penso en aquell moment tan especial”, diu Casas. Rovira, per part seva, recorda que els van deixar en una sala, amb la porta mig oberta i quatre joguines: “De cop va aparèixer el petit, com un esquitx, em va agafar el dit i em va portar cap a les joguines”, rememora. Després de set anys de convivència, també parlen sobre la possibilitat de convertir una acollida en una adopció. Apunten que les circumstàncies depenen de cada cas i de factors com el contacte que l’infant pugui mantenir amb la seva família biològica, o la seva possibilitat de retorn. “El nostre fill va deixar de veure la seva família biològica abans de la pandèmia, i ara volem passar de l’acolliment simple a un acolliment permanent”, detallen. La família explica que abans el seu fill es trobava amb els seus pares biològics i un educador social un cop cada dues setmanes: “Un dels avantatges de l’acolliment és que l’infant sempre sap quins són els seus orígens, cosa que amb l’adopció moltes vegades no passa”. També remarquen que, tot i que hi ha casos en què hi pugui haver un retorn, “si l’entorn proper pot refer-se en una temporalitat pròxima, normalment no són nens que es destinin a l’acollida, sinó que es queden al centre fins que el nucli familiar s’ha refet”. Amb tot, la parella assegura que es tracta d’una experiència enriquidora, que s’ha de ser conscient i estar “molt predisposat que et vingui molta canya”, però tots dos asseguren que ho repetirien sens dubte. “Un infant ha de poder tenir un escalf que no vagi canviant de torn cada vuit hores, com passa en un centre d’acollida, i que no sigui un entorn institucionalitzat” , segons Rovira. Una trentema de residents a la llar Juvenil de Vic A Vic, la Llar Juvenil del municipi, emparada per la fundació privada Casa Caritat de Vic i a càrrec de les Carmelites de la Caritat, fa més de 50 anys que està activa i ara està considerada un centre residencial d’atenció educativa (CRAE). Actualment compten amb 26 places per a nois i noies amb edats d’entre 5 i 18 anys, i viuen en un edifici de tres plantes que es va construir als anys 70, a l’avinguda Pius XII. Tal com explica la directora i responsable de la llar, Marta Nosàs, “els infants hi fan la seva trajectòria mentre les seves situacions familiars es treballen”. Nosàs detalla que tots els infants que resideixen al centre venen derivats dels serveis socials, en el moment en què detecten un problema familiar on poden quedar repercutits. En aquest cas, són els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) qui s’encarreguen d’estudiar cada situació i avaluar la família extensa del menor –és a dir, si hi ha altres familiars que puguin donar suport a la situació dels pares–. Si no es troba cap persona que pugui assumir la cura dels infants, tal com diu Nosàs, una de les alternatives poden ser els centres residencials. Preguntada per les problemàtiques més habituals que poden portar un infant al centre, la directora afirma que les causes predominants han variat al llarg de les dècades: “Hi ha casos de violència al nucli familiar, de drogodependències o situacions de presó”. Tot i això, destaca que “fa molts anys es tractava de problemes econòmics” o bé d’infants que s’havien quedat orfes de mare, i “eren circumstàncies que antigament portaven un infant a un centre”. Després, hi va haver una època de molta droga, que va portar a moltes situacions de violència familiar. Actualment, en canvi, la directora assenyala que predominen casos en què els progenitors no tenen un habitatge on viure, o bé problemàtiques relacionades amb la salut mental dels pares. Tot i això, remarca que la salut mental no només afecta els adults: “Ho hem notat amb els infants; el ritme que portem avui en dia els repercuteix. Els darrers anys, tots els nens del centre han començat a anar al psicòleg amb molts perfils de TDAH o hiperactivitat”. Així, Nosàs considera que cada vegada hi ha més tipus de trastorns “que abans no teníem, segurament perquè la psicologia no havia avançat prou”. També recalca que les noves tecnologies i la immediatesa de les comunicacions fan que el seguiment de cada infant sigui més accelerat: “Les coses abans quedaven més diluïdes, ara a la complexitat dels trastorns de cada infant s’hi suma el ritme frenètic; i influeix en la salut dels educadors”, assegura la directora. Aleix Blancafort, educador social de la Llar Jove, explica que existeixen diferents tipologies d’acollida, en funció de les necessitats de cada menor i cada família: simple, permanent, o bé d’urgència, per a situacions de màxima vulnerabilitat. A més, també existeixen les famílies col·laboradores, que són aquelles que passen per un procés per determinar la seva idoneïtat i comparteixen caps de setmana o períodes de vacances amb l’infant. La Llar Juvenil de Vic també té en compte les anomenades famílies amigues, que són els nuclis familiars que interactuen amb l’infant de manera esporàdica, per acompanyar-lo a una extraescolar amb un company de l’escola, per exemple. Cristofer Bayaw, de Vic, és un jove extutelat de la Llar Juvenil que hi va viure durant nou anys, juntament amb la seva germana, fins que va ser major d’edat. En el seu cas, al llarg de la seva estada, va mantenir contacte amb una família col·laboradora amiga de la seva mare, però ara s’ha emancipat i viu sol en un pis. “Un temps abans de fer els 18 anys, la meva mare va morir, i els de la llar em van ajudar a prendre el càrrec de viure sol.” Així, tal com expliquen els responsables del centre, van crear unes dinàmiques específiques que el van ajudar a prendre hàbits i preparar-lo per a la seva sortida del centre. Bayaw assenyala que “acollir una persona no és anar de vacances i prou, s’ha de mantenir una connexió”. En aquest sentit, Blancafort apunta que els processos d’acolliment passen sempre per uns passos previs en què es dona tota la informació necessària sobre aquesta opció. És per això que des de la Llar vigatana organitzen aquest dilluns, a 2/4 de 8 del vespre, una xerrada informativa sobre l’acolliment familiar a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic. “La nostra intenció és fer-ho ressonar a la comarca i fer córrer la veu; no som només nosaltres, a Osona hi ha quatre centres més”, afirma Nosàs. En relació amb això, també remarquen la importància de poder comptar amb una família col·laboradora pels infants: “Si poden marxar de vacances amb una altra família, per ells és un creixement personal, en un entorn diferent, que els pot permetre sortir del centre de tant en tant”.

“Tot infant es mereix viure en un entorn familiar i proper”

Manlleu fa els tràmits urbanístics perquè Fervosa pugui construir en un futur una planta de biogàs

Partida de 25.000 euros al Ripollès pel feminisme i la igualtat

La protesta dels agricultors francesos afecta el trànsit de Ripoll

Enderrocaran dues rescloses i un gual del Ter al seu pas per Manlleu i Gurb

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona