Del que era possible saber de la història gairebé centenària de l’Acadèmia i Col·legi Maurici Izern de Vic (1908-2004) “hi és absolutament tot”.
Després de 18 anys de dedicació al llibre –que en són tres, de fet–, aquest era el millor reconeixement que el seu autor, Joaquim Pujadas i Ciuró, podia rebre dimarts a l’Aula Magna de la UVic, on se’n va fer la presentació en un acte que va omplir la sala i que es va convertir, també, en retrobada d’antics alumnes i professors d’una escola que va deixar una gran empremta a la ciutat i a la comarca, vinculada molt especialment a la figura del seu fundador i de qui en va ser després director durant més de 30 anys (1958-92), el seu fill Joan Izern i Pietx. El mateix Pujadas, que com tants altres dels assistents n’havia estat alumne, es va emocionar en recordar-lo.
Han estat pràcticament dues dècades de feina per fer el retrat exhaustiu d’una escola del segle XX. Literalment, perquè la seva història, sota el lideratge de tres generacions de la família, va ser pràcticament la del segle.
La presentació de dimarts es va revestir de solemnitat amb una taula presidida per l’alcalde de Vic, Albert Castells, i el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, que prologa el llibre i a qui la història de Can Maurici va transportar “a la meva pròpia trajectòria personal a l’Acadèmia Bertran, de Sabadell, d’on vaig ser alumne dels 5 als 14 anys”.
En el cas de Vic, l’arribada de la família Izern des de França a començament del segle XX va ser el desencadenant d’una història d’èxit: la posada en marxa d’una escola moderna i innovadora “que va representar un canvi de paradigma en el model d’aprenentatge a la nostra ciutat”, com va assenyalar Ignasi Roviró, també antic alumne i que va ser director del col·legi Sant Miquel entre 2004 i 2023.
Per Can Maurici hi van passar prop de 25.000 alumnes. 150 d’ells han deixat el seu testimoni al llibre, com també una cinquantena de professors de diferents claustres i 70 treballadors d’entre el personal no docent.
L’exhaustiu treball de recerca, que inclou des de fotografies de totes les èpoques fins a documents de tota mena, com exàmens, exercicis i les seves correccions, s’ha estès fins a l’escola Josep Pérez Iborra, de Barcelona, d’on Joan Izern havia estat alumne als anys quaranta del segle passat.
El seu actual director, Jordi Casas, va destacar el paral·lelisme d’aquest centre barceloní amb Can Maurici. En el seu cas, l’escola la va fundar la seva àvia el 1939 i ell també representa la tercera generació. Casas va aprofitar la seva intervenció per defensar l’escola privada i els seus bons resultats acadèmics, que mesurats sols “ens deixen molt més ben posicionats en els famosos informes PISA”.
Joan Portet, que va ser professor de Can Maurici els seus últims 18 cursos, va fer èmfasi en el model d’educació integral que va representar, posant de costat “la formació acadèmica amb el creixement personal”, a banda d’un compromís inequívoc amb la llengua.
“En tots els meus anys la llengua vehicular va ser el català”. Per ell, el llibre de Pujadas “representa el triomf de la tenacitat i el treball d’un alumne de Can Maurici”.
També hi va haver paraules d’antics professors com Ramon Fabra i Joan Sala, i una salutació en vídeo de la presidenta del Parlament, Anna Erra. I l’anècdota d’algú que n’hauria pogut ser professora “però és que no tenia temps”: Pilarin Bayés, que va tenir una oferta per fer-hi classes de dibuix. “Feia poc que m’havia casat i tenia la canalla petita”, es va excusar.
Al final de l’acte ja es va poder comprar el llibre. Per fer-lo, Joaquim Pujadas ha rebut també el suport econòmic de la Fundació Puig-Porret, a qui va voler agrair la seva col·laboració.
{{ comment.text }}