Al cementiri de Vic no para d’entrar-hi i sortir-hi gent. És dimarts i aquests dies, a tocar de Tots Sants, les famílies s’organitzen per commemorar i recordar els seus difunts. Qui fa anys que ho viu de primera mà és Albert Santaularia, oficial del cementiri de Vic d’on és el treballador més antic. “Aquests dies, la feina i el volum de gent no té res a veure amb la resta de l’any”, relata l’empleat.
Mentre que alguns necessiten que els atansin l’escala per accedir a un dels 5.000 nínxols, d’altres que els hi col·loquin el ram perquè no poden, alguns altres que els posin oli al pany per obrir el vidre que protegeix les làpides o directament que els hi obrin amb la clau mestra perquè no saben on l’han posada. D’altres derivades són, per exemple, que han de retirar moltes més escombraries. “Normalment les buidem cada 15 dies. Ara ho fem cada dia”, exemplifica.
Tot aquest augment de tasques s’ha de combinar amb el dia a dia d’un cementiri i els enterraments que s’hi fan i que ocupen la primera llista en l’ordre de prioritats. “Dilluns va ser complicat perquè vam tenir-ne tres i per dimecres en tinc dos”, detalla l’empleat. Malgrat tot, la xifra d’enterraments ha anat a la baixa i ha variat amb l’augment d’incineracions: “Abans en fèiem uns 25 al mes i ara és entre 10 i 15”.
Santaularia remarca que anualment al cementiri hi ha dues fases molt diferenciades: Tots Sants i la resta de l’any. Durant aquesta època amb menys trànsit de gent fan tasques de manteniment. Què s’hi ha o s’hi deixa de fer, tal com explica David Rovira, tècnic de la Xarxa de Serveis Urbans, ho marca “el pla director del cementiri”. Aquesta temporada, per exemple, han renovat cobertes, han netejat aiguafons i canonades. D’entre les actuacions, però, destaquen la finalització de la restauració de la capella, la millora dels dos sortidors d’aigua, la substitució dels bancs més antics o arrebossar i pintar les zones de pas entre els diferents sectors.
Tal com afegeix la regidora de Manteniment i Serveis, Ester Coma, per a l’any que ve es preveu, per exemple, acabar de pintar tota la part central, restaurar la pedra de Folgueroles d’alguns nínxols, que es va degradant amb el pas del temps, fer nous caminets a la zona nova o seguir amb el manteniment de les cobertes. “De feina, sempre n’hi ha al cementiri. Sempre estem fent una cosa o una altra”, remarca Santaularia. I aquesta feina es fa amb el mateix silenci que inunda l’indret: “Intentem tenir el màxim respecte”. Una feina, doncs, molt silenciosa.
De fet, la regidora reconeix que el cementiri és un indret “molt sensible” per a la ciutadania. Una diada de Sant Joan no es va poder obrir per un incident i van rebre múltiples queixes. Tal com confirma Santaularia, “hi ha gent que se’l sent molt seu”. I per treballar aquí, segons Rovira, s’ha de tenir “sensibilitat”: “S’han de treure cossos, rebre i acompanyar famílies que comencen un dol… és una feina complicada i maca alhora”. I amb aquesta mateixa sensibilitat, el cementiri ha de lluir amb la seva millor cara per Tots Sants.
