El paracetamol, l’omeprazole i la simvastatina són els tres medicaments més receptats a Osona durant el 2023. S’engloben dins els grups d’analgèsics, agents contra el reflux estomacal i per controlar el colesterol. Més enllà d’aquests tres, els fàrmacs que han guanyat pes en els últims anys són els vinculats a la salut mental, com els antidepressius i els ansiolítics. De mitjana, cada osonenc rep uns 17 me-dicaments a l’any.
El 2023 els metges i metgesses de la sanitat pública d’Osona van prescriure tres milions de receptes. Tenint en compte que a la comarca hi ha 177.000 habitants, això representa que, de mitjana, cada persona recull amb recepta unes 17 capses de medicaments a les farmàcies. Aquestes xifres, facilitades pel Departament de Salut, representen un lleuger increment del 3,3% de prescripció de fàrmacs respecte al 2022.
I quins són els fàrmacs que més es recepten a la comarca? Si ens fixem en els grups farmacològics (el conjunt de medicaments que tenen estructures químiques i formes d’actuar similars i s’acostumen a utilitzar per tractar la mateixa malaltia) els analgèsics i antipirètics lideren la llista.
Es tracta d’aquells que serveixen per eliminar el dolor o per combatre la febre. En aquest grup, tal com explica Imma Moix, cap de la unitat de farmàcia de la Catalunya Central, “el fàrmac estrella és el paracetamol”.
PES DELS FÀRMACS PER A LA SALUT MENTAL
En segona posició, s’hi situen els antidepressius. En aquest cas, “no hi ha un medicament estrella com és el paracetamol en el grup dels analgèsics, sinó que hi ha quatre o cinc principis actius”, detalla Moix.
Els agents contra l’úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic ocupen el tercer lloc. Tal com apunta la cap de farmàcia, “són els mal anomenats protectors d’estómac”, quan en realitat són per tractar patologies de refluxos.
Després d’aquests tres grups, s’hi situen els ansiolítics –per a l’ansietat i l’insomni–, els agents modificadors dels lípids –per al tractament del colesterol–, els antitrombòtics –perquè no es produeixin trombosis– i els hipoglucemiants (excloent les insulines) –que disminueixen el nivell de glucosa a la sang.
A les últimes posicions hi ha els antiinflamatoris i antireumàtics no esteroidals –com l’ibuprofèn–, els agents betabloquejants –per al tractament de trastorns del ritme cardíac– i els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina –que s’empren principalment per tractar la hipertensió arterial i la insuficiència cardíaca.
Tal com explica Imma Moix, en els darrers anys i arran de la pandèmia de la covid, la prescripció dels grups de fàrmacs vinculats a la salut mental –com són els antidepressius i ansiolítics– han augmentat significativament. “Tenen un pes important”, destaca. Tant aquesta tendència com el llistat dels grups farmacològics per ordre de dispensacions a Osona és extrapolable al global del territori català.
PARACETAMOL, EN PRIMERA POSICIÓ
Si posem la lupa en aquests grans grups, els fàrmacs més receptats a Osona durant el 2023 han estat el paracetamol, l’omeprazole i la simvastatina. De paracetamol s’han fet 200.000 prescripcions per a 46.000 persones; d’omeprazole (que pertany al grup contra el reflux gastroesofàgic) s’han fet 148.000 receptes per a 26.000 pacients, i de simvastatina (per tractar el colesterol) se n’han dispensat 81.000 per a 8.600 persones. Aquests tres principis actius més prescrits s’alineen força amb la mateixa posició que els seus grups farmacològics.
A darrere d’aquests tres medicaments s’hi situen l’enalapril (per a la hipertensió arterial i la insuficiència cardíaca), el lorazepam (ansiolític), l’àcid acetilsalicílic (la popular aspirina, que és un antitrombòtic), el bisoprolol (un agent betabloquejants per a la tensió arterial), el metamizole sòdic (analgèsic i antipirètic), la metformina (hipoglucemiant) i el famós ibuprofèn (antiinflamatori).
Un dels missatges recurrents que volen fer arribar des de Salut és que cal seguir la prescripció del metge de referència, ja que alguns medicaments poden tenir efectes adversos, i seguir les pautes assignades és crucial per tractar la malaltia.
Per tant, no es recomana tampoc automedicar-se, malgrat que alguns dels pacients tinguin un calaix excessivament ple de medicaments. Així ho assenyala Moix: “Sembla que aquell medicament que van receptar-nos un dia ens pot anar sempre bé, però els problemes de salut canvien i no sempre ens funcionarà”.
La seguretat i la qualitat de la prescripció és, doncs, l’objectiu principal amb el qual es treballa des de la unitat de farmàcia de la Regió Sanitària de la Catalunya Central. A més, també es prioritza la població amb cronicitat, fragilitat i complexitat, es treballa perquè el sistema sigui eficient i sostenible i compti amb la participació i corresponsabilitat dels altres agents.
UN GRUP ESTRATÈGIC I PIONER A OSONA
Precisament, Osona és pionera en aquests sentits. Fa més de deu anys que s’hi desenvolupa el projecte E-MED (estratègia del medicament). Es tracta d’un instrument per treballar de forma transversal la qualitat de la prescripció i el bon ús del fàrmac.
Funciona com un grup estratègic que, a partir de les pautes designades pel Departament i el Pla de Salut, planteja la millor manera per aterrar accions a la comarca i que, tal com remarca Moix, “inclou totes les línies assistencials”, des d’un centre d’atenció primària fins a l’Hospital de Vic.
Els temes prioritaris que estan treballant aquest 2024 són, per exemple, la recomanació de prescriure el paracetamol de 500 grams en lloc del de 1.000, la revisió de la medicació i l’adequació a la prescripció (sobretot en persones polimedicades i fràgils, com seria la gent gran) i una adequació i bon ús dels antibiòtics. Aquesta experiència pionera ja s’ha començat a implementar a la comarca veïna del Bages.
