L’exregidora de l’Ajuntament de Manlleu Carme Trillas va reconèixer aquest dijous davant del tribunal de l’Audiència de Barcelona els fets que la portaven a judici: haver retirat multes de trànsit a veïns i veïnes de la ciutat entre el 2011 i el 2018, després que els afectats l’anessin a veure i ella emparés les seves objeccions.
Això implica que accepta la pena pactada amb la fiscalia de 12 anys i un mes d’inhabilitació per treballar i exercir qualsevol càrrec públic en àrees relacionades amb mobilitat. Ara bé, el seu advocat també va defensar davant la sala que no ha de pagar els 41.327,29 euros corresponents a les sancions anul·lades, ja que l’exalcalde Pere Prat o Jesús Calvo, l’antic cap de la Policia Local de Manlleu, “havien actuat de la mateixa manera i l’Ajuntament [acusació particular] no va ampliar la denúncia per afegir-hi aquestes persones”.
D’una banda, per tant, Trillas admet els fets que se li imputen, però no la responsabilitat civil que se’n desprèn. Amb l’objectiu de demostrar que la retirada de multes no era excepcional, el seu advocat va demanar als sis testimonis que declaraven al judici si havien obrat igual o tenien constància que fos un procés relativament comú a dins del consistori.
Prat va respondre afirmativament, per exemple, quan el lletrat li va preguntar si mai havia perdonat alguna sanció després de “rebre visites a alcaldia i considerar correctes les queixes dels ciutadans”. Dues funcionàries de l’Ajuntament també van contestar, durant les seves declaracions, que havien executat ordres verbals de Calvo i Trillas en el mateix sentit.
“Si el cap de policia o l’alcalde ho feien i no es qüestiona aquest criteri, s’hauria d’actuar de forma idèntica per a tothom”, va insistir l’advocat de l’exregidora.
Escoltats els actors implicats, ara serà el jutge qui haurà de dictar sentència i decidir si procedeix o no la condemna dels 41.000 euros. L’estratègia de la defensa va sorprendre, això sí, l’acusació que exerceix l’Ajuntament. “En comptes d’intentar justificar la retirada de les sancions, oferir una versió alternativa dels perquè o qüestionar l’informe objectiu d’intervenció, s’ha intentat demostrar que molta gent ho feia malament. És legítim, però no hi veiem el sentit: d’acusada només n’hi ha una i en la fase d’instrucció no es va ampliar la causa contra ningú més”, va reblar el lletrat del consistori. Hi afegia que “simplement s’ha volgut embolicar la troca”, de manera que es continua demanant a Trillas els 41.000 euros de les multes que ningú va arribar a cobrar.
LA RENÚNCIA AL CÀRREC, EL MARÇ DE 2019
Els fets, que la fiscalia considera un delicte de prevaricació administrativa, es van donar entre el 2011 i el 2018, quan tot i haver assumit la Regidoria de Seguretat Ciutadana Trillas seguia utilitzant les credencials d’administrativa de la Policia Local per entrar a l’aplicació informàtica i perdonar les sancions.
El cas va esclatar en una comissió informativa de l’Ajuntament el març del 2019 i va comportar la seva renúncia al càrrec després que així li exigís l’alcalde, Àlex Garrido (ERC), del seu mateix partit. L’origen de tot plegat havia estat un informe d’anomalies elaborat pels serveis d’intervenció.
A banda de Prat i Calvo, aquest dijous justament van prestar testimoni davant del jutge l’interventor municipal, Garrido i dues administratives de l’àrea de la policia. Trillas no va intervenir més enllà de ratificar la seva conformitat amb els fets i la inhabilitació. També manté la postura ja recollida la setmana passada de remetre els mitjans de comunicació al seu advocat.
