Es porten 55 anys de diferència –una en té 18 i l’altra, 73– i són companyes de pis. L’estudiant del País Basc Nahiane Garcia comença aquest dilluns els seus estudis d’Infermeria a la Universitat de Vic-UCC i durant el primer any d’estada a la capital d’Osona residirà a casa d’Araceli Muñoz, a la cèntrica plaça Major.
Totes dues buscaven companyia i un programa conjunt de l’Ajuntament i la universitat que s’ha batejat “Persones amb persones” ha fet possible que puguin conviure.
“Com que no vaig aconseguir la nota que volia per entrar allà vaig mirar altres opcions i gent del meu poble que viu aquí em van aconsellar la UVic-UCC”, detalla la jove.
Un cop va haver indagat en la universitat i els estudis va veure que encaixaven en el que buscava i com molts estudiants després de matricular-se va haver d’iniciar la recerca del lloc on viure. “La meva mare va veure que fa anys ja hi havia hagut aquesta opció i va demanar tant a la universitat com a l’Ajuntament si seria possible recuperar-la. Li van dir que ho mirarien i aquí estem”, celebra.
A l’Araceli, per la seva banda, la proposta d’acollir la Nahiane li va fer la seva filla, “que va saber que hi havia el programa a través d’una coneguda, i em va semblar bé perquè soc gran i estic sola”. Un altre factor que la va fer acabar de decidir és l’aspecte econòmic.
“Aquest pis és molt gran i té moltes despeses, sobretot de calefacció, i el lloguer que ella paga és una ajuda”, diu en referència als 300 euros que estipula el programa que han de pagar els estudiants. D’aquest import, una beca de la UVic-UCC en col·laboració amb CaixaBank en cobreix el 50%, de manera que per als joves també resulta “molt interessant”.
La conversa sobre com ha estat possible la seva convivència la tenen assegudes de costat al sofà. Aquí és on passen la major part d’estones que coincideixen a casa.
A vegades també fan els àpats juntes, però “com que cada una té els seus horaris sovint fem la nostra i ja ens trobem després”. “El que m’agrada és tenir companyia a les nits i que al marxar de casa pugui dir adeu i a l’arribar saludar algú. Em fa molta companyia i és molt maca”, confessa l’Araceli.
Nahiane Garcia va viatjar des del seu poble, al costat de San Sebastià, fa quinze dies i durant aquestes dues setmanes s’ha dedicat a aprendre el català per poder seguir les classes des del primer dia. “No és tan difícil com l’euskera i noto que ja entenc coses, l’únic que parlar-lo em costa més”, assegura.
Al curs de català ha conegut altres estudiants de fora com ella i aquests dies han aprofitat per fer quedades a les tardes i conèixer la ciutat. “Quan els vaig explicar aquest programa d’habitatge els va semblar una molt bona opció, sobretot per als que venim de fora i no coneixem ningú aquí. Jo, de fet, ho recomanaria a tothom”, comenta.
Des de la UVic posen en valor haver pogut sumar a residències i pisos aquest model de convivència intergeneracional. “És una opció d’allotjament que té un important component de compromís social per totes les parts implicades.
L’estudiant hi troba una experiència d’aprenentatge en valors, com ara la solidaritat, el voluntariat o l’ajuda mútua, i la persona acollidora hi guanya companyia i suport. És una relació de benefici compartit entre generacions”, destaca l’adjunt al vicerectorat d’Ordenació Acadèmica per a Estudiants i Comunitat, Carles Parés.
En la mateixa línia, la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, explica que “ens vam inspirar en projectes europeus perquè allà està molt més instal·lat i l’objectiu és unir diferents necessitats que queden totes encaixades”.
Els dos impulsors, universitat i Ajuntament, són els encarregats de treballar coordinadament per fer seguiment de la convivència durant el curs i també els que prèviament intenten ajuntar persones amb interessos comuns per afavorir que la convivència arrenqui amb tan bon peu com ho ha fet la de l’Araceli i la Nahiane.
