La millor manera de preservar la història d’un poble és a partir de les fotografies, documents o filmacions que se’n conserven. A Roda de Ter, des de fa 18 anys, un grup de curiosos i amants de la seva terra recopilen tot tipus d’imatges i escrits en un arxiu que ja fa patxoca.
“Ara mateix comptem amb 20.993 fotografies, 1.665 documents i 30 filmacions”, explicava Jordi Balló, un dels arxivers, divendres passat.
El grup de xerrades La Fem Petar va donar a conèixer la feina de l’equip en un acte a la Fundació Miquel Martí i Pol que plasmava el valor de conservar records viscuts per a la ciutadania rodenca des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest 2024, l’Arxiu Històric de Roda l’ha començat amb una vintena de socis i sòcies que es reuneixen cada dimarts a Can Planoles per fer una classe d’història i descobrir noves fotografies. Els inicis, però, no van ser gens fàcils.
“Tot va començar al novembre de 2006, amb el taller “Desvetllem la memòria de Roda”. Els participants van dur fotografies relacionades amb el poble “i els organitzadors les vam arxivar”. L’activitat la va impulsar l’aleshores regidora de Benestar, Mari Martos, i va comptar amb el suport del Museu Industrial del Ter. Mesos més tard, el juny de 2007, els mateixos voluntaris presentaven una primera exposició amb 325 fotos.
“Es va donar continuïtat al projecte i vam celebrar la segona edició, recollint 278 imatges més”, destacava Ballús divendres, afegint-hi que any rere any “hem intentat tirar endavant innovacions”. A la tercera edició, per exemple, el grup es va obrir a rebre filmacions; “la primera, dels gegants”.
Tot i que la seu actual està situada a Can Planoles, bona part de l’activitat de l’Arxiu Històric també s’ha desenvolupat a la Biblioteca Bac de Roda i la seva sala polivalent. De mica en mica, les exposicions anuals de fotografies, agrupades en diferents temàtiques, van donar a conèixer el projecte a la resta de la ciutadania i l’Ajuntament hi va donar suport amb una subvenció per comprar un ordinador nou i un escàner.
El curs 2011-12, però, els arxivers van patir un entrebanc: “Ens van deixar de donar suport. Van ser uns mesos de reflexió”. L’arxiu, amb tot, seguia mantenint viva la memòria de Roda: ja atresorava 1.034 fotografies i començava a rebre els primers documents, com per exemple programes de teatre, cinema, festa major o balls de gegants, la qual cosa va donar pas a la creació d’una petita biblioteca. “Físicament només tenim llibres, revistes o altres documents. Les fotografies les digitalitzem totes i les tornem als propietaris”, aclaria Ballús.
El creixement va empènyer que l’any 2017 arribés el moment de constituir-se com a entitat. Van crear una junta, van redactar uns estatuts propis i, a banda de comprar un segon ordinador, una càmera de filmar i un escàner, el seu projecte va ser el més votat als pressupostos participatius.
Ja consolidats dins del municipi, els arxivers van fer un pas més incloent les Masies de Roda a la seva investigació. El 2021 batien rècord de recopilació de fotos, un total de 4.080. A partir de llavors van passar a treballar per any natural en comptes de curs acadèmic i la feina ha anat augmentant.
“Anem endarrerits. Ens falta completar moltes fitxes i classificar les fotografies digitalment”, apuntaven divendres Jaume Fluvià i Sebastià Raurell, que van fer una explicació de com treballaven per engrescar més rodencs i rodenques: “Si la fotografia no és repetida li posem un títol, l’escanegem i el dimarts a la tarda, quan ens reunim, els grups de treball fan una primera identificació de les persones que hi apareixen”.
Entitats sense ànim de lucre com l’Arxiu Històric de Roda fan possible que, d’aquí a unes dècades, els joves del municipi puguin saber quina és l’antiga plaça de les Acàcies o com impressionava la palanca de fusta que milers de persones havien de travessar cada dia per anar a treballar a la fàbrica Baurier.
