Un home en va disparar a un altre amb una arma de foc aquest dimecres a primera hora de la tarda al cementiri municipal de Vic. La víctima, amb pronòstic favorable, inicialment va ser traslladada a l’Hospital Universitari, però la van acabar operant a l’Hospital Clínic de Barcelona per la dificultat d’extracció de les dues bales que van impactar al seu abdomen. Els Mossos van detenir el presumpte agressor poques hores després, i aquest dijous continuava a comissaria a l’espera de passar a disposició judicial.
El mòbil concret de l’assalt no ha transcendit, però EL 9 NOU ha pogut saber que els dos homes són familiars, concretament cunyats. El ferit viu a Calldetenes i l’agressor, a Vic. Els fets van tenir lloc al cementiri perquè és on treballa la víctima, que forma part de la brigada municipal des de fa 28 anys juntament amb el seu germà, que n’hi porta 25.
L’home va resultar ferit a l’abdomen per dues bales que l’assaltant va disparar amb una arma del calibre 22, suposadament de tir olímpic. L’atac hauria tingut lloc pels volts de les 3 del migdia. Els dies feiners el cementiri està obert de les 9 del matí a la 1 del migdia, i de 2/4 de 3 a les 6. A primera hora de la tarda, a ple estiu, les visites acostumen a ser molt esporàdiques, i tot sembla indicar que els fets es van desencadenar sense testimonis. Hauria estat el mateix germà de la víctima qui se’l va trobar ja malferit, i també qui va trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112, que va activar l’avís als Mossos d’Esquadra –la comissaria es troba tot just a 350 metres del cementiri–. Mentrestant, l’agressor hauria tornat a la serralleria on treballa i d’on havia marxat mitja hora abans dels fets; allà mateix va ser detingut. Segons els Mossos, no tenia antecedents penals.
L’atacant és el cunyat del ferit, que treballa al cementiri
Des de l’Ajuntament, per la seva banda, subratllen que aquests fets s’han d’entendre com un succés aïllat i que se circumscriu estrictament dins l’àmbit familiar de la víctima i l’agressor. “Ara l’únic important és que [el ferit] es recuperi”, es limitaven a apuntar, consternades, fonts de la família consultades per EL 9 NOU.
DOS SEGLES DE ‘SILENCI’ | El cementiri, inaugurat el 1834, acumula 184 anys d’història
Vint-i-quatre hores després dels fets, el cementiri presentava aquest dijous, pels volts de les 3 del migdia, l’habitual calma que respira l’equipament en plena canícula d’estiu. Tot just una família, aliens a tot plegat, feinejava escala en mà amb les flors d’una de les tombes dels pisos superiors de la nau central. Tota la resta, silenci.
La creu que presideix la gran portalada d’estil neoclàssic obre pas a un autèntic passeig mortuori on destaquen, a banda i banda, els panteons d’alguns dels grans patricis de la ciutat, la majoria dissenyats entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. I és que el cementiri acumula 184 anys d’història. Va ser inaugurat l’any 1834, en temps de l’alcalde Pere Maria Munt i del bisbe Pablo de Jesús Corcuera, i amb Isabel II de Borbó com a “Reina de España”, recorda una placa que es conserva dins de l’esglesiola del fons del recinte. Més enllà del llegat funerari que atresora i el record pels centenars de persones que hi ha enterrades, el cementiri ha esdevingut espai de repòs i de silenci. Un silenci que dimecres es va trencar abruptament, per uns fets de ben segur inèdits en aquests dos segles de vida del recinte.
