Imaginem-nos el reg d’un hort que està obstruït perquè no hi arriba l’aigua. A causa d’això el terreny s’acabarà assecant. Aquest és el símil que fa servir Sílvia Montserrat, cap de Cardiologia del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), per explicar què és un infart. A Osona, se’n diagnostiquen un centenar a l’any, una xifra que representa un infart gairebé cada tres dies. Tal com es pot veure al gràfic (de la part inferior), aquestes dades es mantenen estables respecte als cinc anys anteriors.
“Si obro el reg a temps, puc salvar alguna cosa, però si el deixo tapat moltes hores no hi ha qui ho recuperi”, exemplifica Montserrat. En aquests episodis, doncs, el temps és or i és molt important avisar ràpidament el 112 quan hi ha un dolor toràcic per poder “obrir el més ràpid possible l’artèria coronària”. Per això existeix el Codi Infart, el protocol d’actuació urgent que trasllada el pacient de casa al CAP o l’Hospital de Vic directament a grans hospitals de Barcelona, com el Vall d’Hebron o el Clínic.
A Europa hi ha uns 2 milions d’infarts a l’any i fins fa uns anys era la primera causa de mortalitat, sobretot en homes (ara ho és el càncer de pulmó). Tal com relata la doctora, “és una patologia que durant molts anys ha estat mortal i gràcies als tractaments ràpids s’han millorat els números de supervivència”.
A Osona hi ha una prevalença a patir un infart respecte a altres zones de Catalunya. Així ho relata Montserrat, que també està a l’Hospital Clínic: “Quan arriben pacients de Vic fan tremolar perquè no tenen malaltia d’un vas, sinó de dos o tres [n’hi ha tres]”. No saben per què, però “hi ha molta arteriosclerosi”. Hi ha factors importants com el tabac, la dieta i també la càrrega genètica. “Si tens antecedents familiars de cardiopatia isquèmica, hi ha més possibilitats”, diu la doctora, mentre remarca que a Osona “hi una combinació” de tots aquests factors.
A més de l’infart, l’altra cardiopatia isquèmica és l’angina de pit. La principal diferència, segons Montserrat, és que “l’infart dura més de 20 minuts i hi ha lesió de les cèl·lules del cor”. En l’angina, “no hi arriba a haver aquest dany miocàrdic”. Acostuma a ser l’avís previ a un infart. Les cardiopaties isquèmiques representen la meitat del miler de casos anuals per problemes cardiològics que s’atenen a l’Hospital de Vic.
El perfil del pacient és un home d’edat mitjana i fumador. Tradicionalment els homes fumaven més, però ara nois i noies ho fan per igual. Això vol dir que en un futur possiblement les cardiopaties també s’equipararan. Les dones tenen certa protecció hormonal fins a la menopausa, però a partir d’aquí la incidència augmenta. A part d’això, els símptomes poden ser menys evidents i no sempre hi ha el dolor opressiu al pit i al braç esquerre tan clàssic en els homes.
■ LA INSUFICIÈNCIA, SEGONA AL PODI
Més enllà de l’infart i l’angina de pit, la insuficiència cardíaca –quan el cor no pot bombejar sang de manera eficient– és la segona patologia més freqüent i representa l’altre gran gruix de problemes cardíacs atesos. Pot ser conseqüència d’un infart anterior, d’una valvulopatia o, fins i tot, de l’alcohol. És el que es coneix com a insuficiència cardíaca anòlica. “Quan la diagnostiquem, els diem que és una mala notícia, però també una de bona, ja que si deixen de beure el cor pot recuperar-se”, explica la doctora.
■ ALTRES CARDIOPATIES
A banda de les dues cardiopaties protagonistes, també hi ha, en menor mesura, arrítmies, valvulopaties, cardiopaties congènites i problemes derivats de tractaments oncològics. És el que se’n diu cardiooncologia. Es tracta dels pacients amb càncer que han rebut quimioteràpia i poden patir afectacions cardíaques, com insuficiència cardíaca o risc d’infart. Al CHV hi ha una consulta des de fa quatre anys.
