Ha estat protagonista de llibres, representacions teatrals i pel·lícules, i ara ho serà també d’un joc de taula. La vida d’Emma de Barcelona, la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses i una de les dones més influents de l’edat mitjana a Catalunya, continua despertant interès més de mil anys després del seu abadiat, i la seva lluita contra les estructures de poder de l’època per mantenir l’autoritat centra ara la dinàmica d’Abbatissa. Es tracta d’un joc de simulació històrica que ha creat el santjoaní Gerard Muñoz amb disseny de Barbarroc Creations i que posarà a la venda l’any que ve l’editorial Snafu.
“Jo sempre he estat molt vinculat al món dels jocs, als de cartes i als jocs de rol, perquè sempre m’ha agradat molt i en temps de la pandèmia, com molta gent, m’hi vaig reenganxar”, explica l’autor, que ha promogut diverses trobades de joc a Sant Joan. Això, sumat a la lectura en aquell moment de textos de la Catalunya carolíngia, el va portar a idear la nova proposta. “Vaig veure que Emma, personatge que a Sant Joan coneixem molt, sortia a moltes cròniques, i vaig anar gratant una mica i vaig veure que la seva història era molt interessant”, detalla Muñoz. A partir d’aquí, es va posar en contacte amb l’editorial, que està especialitzada en jocs històrics, i l’entesa va ser ràpida.
Tot i que encara queden uns mesos perquè la iniciativa sigui una realitat, ja que es troba en fase de proves, la setmana passada se’n va fer una presentació al públic al Palau de l’Abadia aprofitant que Muñoz, que viu a Alemanya, era a Sant Joan de vacances. Va ser amb una partida escenificada per dos joves del SAT Teatre Centre, el grup del poble, que van donar vida a Emma i a un dels seus germans, Guifré Borrell, com a símbol de la noblesa. I és que justament el joc és per a dos jugadors: un actua com a Abbatissa, i l’altre, com a Nobilitas. Aquests dos grups, les abadesses del monestir de Sant Joan i les famílies nobles dels casals de Barcelona-Girona i Cerdanya-Besalú, van protagonitzar disputes judicials, polítiques i eclesiàstiques en els primers segles dels comtats encara protocatalans, i el joc se centra en concret en els anys que Emma va ser abadessa (898-942) del monestir que va construir el seu pare, Guifré el Pilós. “Els objectius de cada jugador són diferents. L’abadessa vol expandir-se i repoblar i la noblesa vol treure rèdit polític del monestir”, diu Muñoz.
Abbatissa és dels jocs que s’anomenen de motor de cartes, que vol dir que els diferents elements d’una baralla dicten el ritme i les accions, i està vagament inspirat en la mecànica dels de tipus militar, “però jo l’he portat a un tema polític, religiós i judicial”. La gràcia del joc històric, segons el creador, és “que et posa en les tessitures que es van trobar els personatges, i has d’anar prenent decisions que moltes vegades coincidiran amb les decisions històriques, però a vegades potser també podem intentar canviar la història i poden passar les coses de manera diferent”. En funció d’aquestes decisions que es prenguin durant la partida es van sumant més o menys punts de victòria, fins que apareix la carta que anuncia la mort d’Emma i s’acaba el joc. És llavors quan s’avalua la seva tasca al capdavant del monestir i “si s’ha emportat la fama, com va passar històricament, o se l’emporten els seus germans”.
