Ara fa 40 anys, un grup de voluntaris vinculats a Càritas Arxiprestal de Vic van detectar que a la comarca hi havia joves amb necessitats que no s’arribaven a cobrir ni des de l’administració ni des de les entitats socials.
D’aquesta realitat, però sobretot de la determinació i convenciment de donar-hi resposta amb un abordatge propi, en va néixer l’any 1984 l’associació Tapís, una família, com els agrada descriure’s a ells mateixos, que aquest 2024 celebra quatre dècades de vida i que ha anat evolucionant de bracet amb els canvis socials.
En aquest temps, tot i això, l’objectiu no ha variat: acompanyar persones en situacions socials complexes, formar-les i fer camí plegats fins a aconseguir la seva incorporació al món laboral.
Aquesta fita es concreta avui en dia en dues grans branques, una empresa d’inserció amb serveis tèxtils, metal·lúrgics i de neteja; i tota una cartera de projectes en què el vincle amb els joves no és contractual, sinó focalitzat en la formació i l’adquisició d’hàbits que, com la responsabilitat, la puntualitat o la capacitat de prendre decisions, són imprescindibles a la feina i a la vida en general.
Adreçats a nois i noies de 16 a 25 anys, aquests projectes combinen tallers (com ara d’elaboració de sabó o d’articles a base de paper reciclat) amb classes de llengua i matemàtiques, espais d’intercanvi d’experiències o, entre altres, assessorament administratiu i judicial.
Des del 1984 s’ha acompanyat en aquest marc més d’un miler de persones, partint en cada cas d’una realitat diferent: des de qui arriba a Catalunya procedent d’un altre país i ho ha d’aprendre pràcticament tot, a banda que ha de regularitzar la seva situació i aconseguir un lloc on viure, fins a joves que ja tenen o han adquirit certa autonomia i estan a punt per fer el salt al mercat laboral.
La premissa és sempre adaptar-se a les circumstàncies (no hi ha un mateix període de temps a completar als tallers, per exemple) i desplegar un “model d’intervenció artesanal”. Així ho descriu Mireia Ribas, que va rellevar Pep Freixa com a gerent de Tapís l’any 2019, i que insisteix que és cabdal per a l’entitat “acompanyar de manera 100% individualitzada. Fem inserció sociolaboral de manera molt amorosa, mirant l’altre i explicant-li que té oportunitats per sortir-se’n i que realment se les mereix. Tothom té coses a aportar a la societat”.
L’associació s’ha anat adaptant d’aquesta manera, per consciència però de forma orgànica, a com han canviat durant 40 anys la realitat social d’Osona i les seves necessitats: “Quan va néixer Tapís, el perfil era sobretot de joves que ni estudiaven ni treballaven. Des de fa quatre o cinc anys atenem principalment persones migrades que han arribat a Catalunya en situació irregular i que acompanyem en aquesta formació d’hàbits i competències mentre també fem el procés d’aconseguir els papers”.
Temps enrere es tractava sobretot de nois, però els últims anys s’ha incrementat el nombre de noies, un col·lectiu que generalment s’ha trobat situacions més complexes abans d’arribar a l’associació, incloent-hi els extrems de tràfic de persones.
Tapís és vital, en aquest sentit, perquè acompanya el grau més elevat de vulnerabilitat, joves que queden fora dels circuits administratius i per als quals “no hi ha prou serveis i atenció social”, explica Ribas.
Pel que fa a l’empresa d’inserció, amb origen al 2008 i en què és la mateixa associació la que contracta, la plantilla inclou 31 persones. Es divideix en tres seccions: La Clau, de branca metal·lúrgica; La Taca, de serveis de neteja per a particulars i empreses, i El Fil, que gestiona el residu tèxtil a Osona i el Lluçanès.
Aquesta última és una de les divisions més conegudes de Tapís, amb 125 punts de recollida de roba entre totes dues comarques i un volum que va arribar a 477.000 quilos l’any 2023.
“Per nosaltres, el treball social i la cura mediambiental s’agafen de la mà”, hi afegeix Trini Molist, tècnica d’implementació del Pla Estratègic de Tapís, per això “la major part dels nostres productes i serveis tenen les dues vessants”. En són exemples el sabó, que es fa amb oli brut, o l’elaboració de llibres i llibretes a base de paper reciclat.
En paral·lel als projectes propis, Tapís és també un agent del treball en xarxa que caracteritza la comarca d’Osona i col·labora amb altres entitats que comparteixen la lluita pels drets de les persones i valors com l’antiracisme i el feminisme.
Partint de la base que encara queda lluny la justícia social, i que el context d’emergència no s’atura, el principal repte de l’associació de cara als anys que venen “és continuar adaptant-nos a les realitats i necessitats” i, com s’ha operat al llarg d’aquestes quatre dècades, no bastir projectes basant-se en subvencions, sinó identificar primer les problemàtiques, pensar com abordar-les i buscar després el finançament necessari per fer-ho realitat.
Superat l’aniversari, el 2025 ha de ser també important en tant que Tapís té previst materialitzar el canvi de seu: deixarà el carrer de les Adoberies, on ha estat des del 1989, per traslladar-se a una de les antigues naus de Curtits Codina al barri de Santa Anna.
L’Ajuntament els va cedir l’espai, de 1.738 metres quadrats, fa uns vuit anys i ja hi tenen desplegada la seva activitat La Clau (metall) i El Fil. És, per tant, on es treballa i reutilitza la roba, calçat i complements que es recullen arreu d’Osona i el Lluçanès.
“NO SENTO QUE VINGUI A TREBALLAR” | Un matí al taller de sabó
Khar Diouf i la seva família van arribar a Vic l’any 2018. Venien del Senegal. Trempada, i amb un somriure afable, explica mentre etiqueta sabó com el procés migratori va ser un tràngol, per les vicissituds del trajecte, però sobretot perquè ella ja tenia 18 anys i va haver de trencar amb la vida que havia conegut fins llavors.
La va fer patir no dominar els codis del lloc que s’havia de convertir en casa seva, especialment la llengua, i la falta d’espais de socialització més enllà de la família.
Sumar-se a Tapís, l’any 2022, va marcar un abans i un després. Tant, que actualment comparteix pis a Torelló amb quatre joves del Marroc i una noia ghanesa i té ocupats per formació diversos matins i tardes de la setmana. Els dimarts, per exemple, les seves són unes de les mans al taller de sabó. Un dels projectes de Tapís, que reutilitzant l’oli brut de cuinar, n’elabora en format pastilla, líquid i pols, és a dir que les feines impliquen des de pesar i barrejar fins a la paciència d’esperar que s’assequin les barres, tallar-les i dominar tasques complementàries com el registre o l’etiquetatge dels lots.
Acompanyant els joves que conformen el taller hi ha Amanda Ruiviejo. Amb molta trajectòria al camp social, i havent treballat també als Estats Units o Hondures, destaca com l’essencial no són els productes que elaboren, sinó el fet d’entrenar hàbits: llevar-se i anar cada dia a la feina, arribar a l’hora, justificar el perquè d’un retard, racionalitzar l’ús del mòbil, saber prendre decisions..
“No sento que vingui a treballar, sinó a compartir estones amb els joves i ensenyar-los què esperen d’ells les empreses.” L’objectiu, que “siguin feliços”. I mentre el seu camí passa per Tapís, ser-hi en tots els sentits, des de gestionar la tristesa i decepció dels obstacles que van apareixent al camí fins a les celebracions, que “per sort són moltes quan algú aconsegueix els papers o una feina”.
