La Fundació Antiga Caixa Manlleu va identificar fa un temps la necessitat d’impulsar un model d’acompanyament educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar prematur i va proposar a la UVic-UCC coordinar-ne el disseny, la implementació i l’avaluació. Així va ser com va néixer el projecte MÉS (Mentoria en Educació Secundària), que durant tres cursos ha funcionat com a prova pilot amb joves de 3r i 4t d’ESO de cinc instituts de la comarca d’Osona. Ara se n’han presentat els resultats i les conclusions són que hi ha hagut una millora de la motivació, l’autoestima i l’orientació acadèmica dels alumnes, que han provocat que la majoria hagi decidit fer estudis postobligatoris.
Dels 26 alumnes que van rebre el suport d’un mentor durant la fase de proves n’hi va haver 11 que van fer un cicle formatiu de grau mitjà, cinc van optar pel batxillerat, sis van cursar programes de formació i inserció, dos van decidir repetir 4t d’ESO i dos més van ser baixa per motius de mobilitat geogràfica. “Les expectatives pròpies de l’alumnat i també les del professorat i les famílies eren que cap nano d’aquests acabaria 4t d’ESO ni continuaria estudiant i en canvi pràcticament el 80% ho ha fet. Entre la trajectòria esperada i la real hi ha hagut una gran diferència i aquest és l’impacte del projecte”, destaca el catedràtic de Sociologia de l’Educació de la UVic-UCC Jordi Collet, investigador del projecte juntament amb Verònica Jiménez. Ells van ser els encarregats de presentar l’avaluació de la iniciativa la setmana passada en un acte encapçalat pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, i el president de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Domènec Xicota, que va ressaltar que es tracta “d’una proposta estructurada, rigorosa i amb una mirada de territori”. El projecte MÉS aposta per un seguiment personalitzat que atén les dimensions acadèmica, emocional i social de l’alumnat i segons Jiménez “hem observat una millora en els estudiants que disposen del suport del mentoratge, que acostumen a tenir un concepte d’ells mateixos inferior, fet que disminueix el seu rendiment i impacta en la seva autoestima”.
La prova va començar a l’institut del Ter (Manlleu), La Salle (Manlleu), FEDAC Pare Coll (Vic), Institut La Plana (Vic) i institut del Voltreganès (les Masies de Voltregà) i enguany s’hi ha sumat l’institut Antoni Pous (Manlleu). La idea és ara “fer-lo arribar a nous centres, amb complicitats institucionals i la voluntat que pugui esdevenir un model reproduïble a escala de país”, tal com avança la directora de la Fundació, Helena Picó.
Un referent en qui confiar
El dijous a la tarda és el dia que tenen establert. Després de les classes Widad El Abbadi i Mohamed Saado, alumnes de 3r d’ESO del Fedac Vic, es reuneixen per separat en una aula de l’escola amb la seva mentora del projecte MÉS, Berta Ordeix, o opten per sortir a parlar a fora mentre passegen. Ella els ajuda amb dubtes purament acadèmics, però també en aspectes emocionals i a començar a planificar el futur.
“Els alumnes els escull l’escola i són aquells que amb una empenteta milloren i la gràcia és que vegis que tenen ganes de provar-ho”, explica Ordeix. Amb en Mohamed i la Widad van començar a trobar-se a l’octubre i el primer trimestre el van dedicar a conèixer-se mentre que el segon van fer molt reforç acadèmic. “L’impacte ara que ja estem a final de curs és que els veig molt contents. Per mi la part emocional és la que fa que es vagin apoderant, que vegin que de mica en mica els van sortint les coses i això acaba repercutint molt positivament”, detalla la mentora. Bona part de la feina setmanal se centra a treballar l’autonomia. “Jo el que vull és que aprenguin quins recursos tenen, en el cas de Vic el Casal Claret, el Vic Jove, la biblioteca del Montseny… perquè hi quedin vinculats més enllà de l’escola”, diu. Molts joves no tenen, per exemple, un espai de treball a casa i “hem visitat el Vic Jove o la Biblioteca Pilarin Bayés perquè vegin que allà tenen wifi, taula i calefacció”.
La Widad tenia sobretot problemes amb assignatures com matemàtiques, física i química i assegura que “la Berta m’ha ajudat molt a fer-ho de manera més fàcil juntament amb la meva tutora”. També destaca que “és un lloc segur on pots confiar plenament en ella. Hi pots parlar de qualsevol cosa i et sents escoltada”. Per en Mohamed, en canvi, el principal problema era la dificultat per relacionar-se amb els altres “i ella m’ha ajudat a resoldre aquest problema i ara m’he anat acostant a la gent i als professors”. A diferència de la Widad, que és nascuda a Vic, en Mohamed va arribar als 9 anys fugint de la guerra al seu país, Síria. “Vaig viure-ho molt malament perquè ens havíem d’amagar i això em va afectar molt”, comenta.
Tot i que serà l’any que ve a 4t quan entraran de ple a explorar les opcions de continuar estudiant després de l’ESO, la Widad ja té clar que li interessa la infermeria mentre que en Mohamed es vol decantar per informàtica.
