Cada 24 d’abril, Mariam Chichoyan encén una espelma a la catedral de Sant Pere de Vic per la memòria de les víctimes del genocidi armeni. Fa referència a l’aniquilació dels cristians d’ètnia armènia que vivien a l’imperi otomà i que va començar la primavera del 1915 i va allargar-se fins a principis dels anys 20. Es calcula que van morir-hi més d’1,5 milions d’armenis. “Van matar molts infants, dones, homes… volien exterminar-nos.” Tot i que ella no ho va viure en primera persona, ho sent en pròpia pell: “És una cosa que no podem oblidar ni oblidarem mai”. El poble armeni anomena aquests esdeveniments Medz Yeghern (el gran crim) o Aghet (catàstrofe).
Precisament, Chichoyan commemora aquest dia des que era ben petita. “A Armènia anava amb la família o amb l’escola a posar espelmes i flors”, explica, destacant que “cada poble o ciutat del país té un lloc per a la memòria del genocidi”. Un dels llocs per excel·lència, on s’hi dipositen flors i espelmes, és el Tsitsernakapert, un memorial dedicat a les víctimes que es va construir el 1967 i s’alça sobre un dels turons de la capital armènia Erevan. El memorial també compta amb el Museu del Genocidi Armeni, on, per exemple, hi ha imatges de les persones que van perdre la vida. “No es pot veure sense plorar”, lamenta.
Cada 24 d’abril, doncs, tothom troba temps per commemorar el genocidi. “El país s’atura per recordar les víctimes”, destaca. Ella, també. Des que fa arribar a Vic, ara fa 13 anys, que ha exportat aquesta tradició i en aquesta data tan important va fins a la catedral de Sant Pere. “Com tots els armenis, soc molt creient i mantinc les tradicions”, exposa. En aquest sentit, destaca que Armènia és considerat el primer país cristià, ja que l’any 301 va adoptar el cristianisme com a religió oficial. Segons el Gènesi, l’arca de Noè va quedar varada a Ararat, una muntanya molt coneguda al país situada a la frontera amb Turquia.
Aquesta filòloga russa treballa i viu a Vic, on van néixer les seves dues filles. Actualment, està estudiant el C1 de català. “Respecto i m’interessa molt la cultura i la història catalanes. M’agrada viure aquí i vull integrar-m’hi, però també m’agradaria que coneguéssiu la meva cultura”, apunta. Un bon testimoni d’això, tal com destaca, és el llibre Quadern d’aram, de Maria Àngels Anglada, que parla del genocidi armeni.
Una trentena de països ho han reconegut oficialment i tot just fa dos anys ho va fer el president dels EUA, Joe Biden, cosa que va tensar la relació amb Turquia. Aquest país, l’antic imperi otomà, es nega a fer-ho.
Chichoyan acaba la conversa compartint una frase anònima: “Volien enterrar-nos i no sabien que érem llavors”.
