Mentre eren d’excursió dissabte passat a Setcases, Martina Mir i Sergi Pradell, de Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes, van sentir que un helicòpter sobrevolava la zona per on caminaven. “Vam imaginar-nos que seria un rescat”, relaten. I així va ser. El que no s’imaginaven, però, era que acabarien participant en l’auxili de l’accidentat.
La parella s’havia proposat fer una ruta circular i coronar quatre pics: el de la Dona, el Freser, Bastiments i el de l’Infern. Quan estaven a punt d’enfilar el darrer, efectius del GRAE(Grup d’Actuacions Especials) dels Bombers van demanar-los si podien donar-los un cop de mà en el rescat. Els excursionistes osonencs no van dubtar-ho. L’accidentat era un home, de 77 anys, que va precipitar-se per una pendent i va rodolar uns 30 metres avall.
“Ens van explicar com ens havíem de col·locar i què havíem de fer”, recorda Pradell. Mentre ell va ajudar a estabilitzar la llitera a la pendent amb una altra parella d’excursionistes, ella va cuidar-se de lligar tot el material i les motxilles amb cinta i mosquetons perquè quan s’apropés l’helicòpter “no sortissin volant”.
Quan va estar tot a punt, l’helicòpter va recollir la llitera amb l’accidentat i un dels GRAE. Llavors, la parella del ferit i els quatre excursionistes van baixar fins a un punt més planer on havia parat l’helicòpter per donar-los tot el material. L’home va ser traslladat a l’Hospital de Campdevànol i no es patia per la seva vida. Mentre els excursionistes d’Osona tornaven a l’aparcament van tornar a sentir l’helicòpter. Probablement un altre rescat.
“Les comarques on s’acostumen a fer més rescats són l’Alt Pirineu i el Ripollès”, explica Rafael Esteban, oficial de la unitat tècnica dels GRAE. Segons dades dels Bombers, de l’1 de gener al 31 de juliol, s’han produït 67 rescats al Ripollès, molt per darrere de la Vall d’Aran (185) i a tocar del Vallès Occidental (68). A finals de juliol, alertaven que els rescats al medi natural havien assolit xifres rècord a Catalunya entre els mesos de juny i juliol. Es van situar en els 1.243, pràcticament el doble dels realitzats el 2019.
Tal com explica el bomber, “els rescats estan creixent, però és el ritme de la societat. A tot arreu també fan falta més serveis”. Esteban atribueix aquest increment principalment a dos factors: tradició i atracció. “A Catalunya tenim molta tradició d’anar a la muntanya, i en comarques com Osona i el Ripollès també és un atractiu per als mateixos habitants i veïns d’altres llocs. La muntanya és un pol d’atracció molt important”, reitera.
L’afició a la muntanya també s’ha incrementat després de la pandèmia de la covid-19. Segons l’oficial, “molta gent ha redescobert el medi natural i té ganes de sortir, fer coses i airejar-se”. En aquest sentit, remarca que “quan hi ha molta gent en un lloc, a un o altre li ha de passar alguna cosa”. Per tant, segons Esteban, que hi hagi més rescats es deu més a la concurrència que a la imprudència. “La majoria de gent que va a la muntanya no és imprudent”.
I quins accidents s’hi acostumen a produir? Hi ha molta variabilitat, segons el bomber, però, tant a Osona com al Ripollès, la majoria d’actuacions dels Bombers són per persones que es perden o bé que es lesionen. Ara bé, tal com destaca el bomber, els canvis de temps que es poden produir a una muntanya del Ripollès –per sobre dels 2.000 metres– són molt més notables que en zones d’Osona. “Un canvi de temps a alta muntanya és més greu”, reitera.
Els Bombers recomanen planificar bé la ruta, conèixer la capacitat d’un mateix a la muntanya i saber desistir quan les condicions no són les millors. “M’agrada molt pensar que amb la muntanya hi tens una relació, que pot ser propera o distant. Si és distant, has d’anar-t’hi apropant de manera progressiva”, reflexiona el bomber.
La parella osonenca no va poder completar la ruta que s’havia proposat i no va poder fer el pic de l’Infern. “Tindrem ocasió d’anar-hi una altra vegada. La muntanya no marxarà d’allà”, conclou Mir.
