El Casal Boira Baixa de Manlleu va acollir dissabte la trobada anual de Per una Plana Viva, que va reunir fins a 50 entitats amb l’objectiu de reforçar la lluita compartida per una Plana de Vic viva i cohesionada.
La trobada va arrencar a les 10 del matí amb una benvinguda i esmorzar col·lectiu, seguits d’un repàs a la trajectòria de la plataforma i alguns dels moments clau que han marcat la seva història.
La jornada tenia la voluntat de reformular l’actuació de la plataforma per dotar-la de nous objectius concrets i assolibles. “La idea era manifestar propostes concretes perquè sense elles la gent es desanima”, ressaltava Sergi Serramià, vocal de la plataforma.
Durant el matí es van presentar els tres grans blocs que marcaran el full de ruta de la plataforma: pagesia, model territorial i sobirania alimentària.
Les persones participants van treballar en taules per elaborar propostes concretes dins de cada bloc i, posteriorment, es va sotmetre a votació la priorització d’un d’ells per al curs 2025-2026.
El resultat va ser clar: el model territorial va ser escollit com a eix prioritari, tant per la seva transversalitat com perquè incideix directament en els dos àmbits restants.
Dins d’aquest model territorial es van començar a esbossar propostes, entre elles l’observació i diagnosi de les problemàtiques actuals a la Plana, fins a la generació de debats comunitaris i l’organització d’accions pràctiques com horts comunitaris, plantades populars o assemblees en espais públics.
Més enllà de les propostes concretes, un dels grans reptes de la plataforma és arribar a més persones i no dependre únicament de les entitats, així com enfortir un grup de comunicació capaç de fer arribar el missatge i les accions de Per una Plana Viva a tota la comarca.
“La comarca no és Vic, per tant des de la plataforma volem que cada municipi tingui els seus grups de treball i promotors”, destacava Serramià.
La plataforma nascuda el 2011 va viure un parèntesi de gairebé una dècada i es va reactivar el 2020. Aquesta ha estat la segona trobada anual des de la represa, i la voluntat és que tingui continuïtat com a espai de seguiment i coordinació de la comarca.
